Recordàvem la setmana passada la deficient capacitat del periodisme dels grans mitjans per tractar d’oferir explicacions rigoroses per a problemes complexos. La propaganda, i encara més, l’emocionalitat difosa especialment des dels mitjans audiovisuals, potser serveixen per indignar-nos i reforçar aquells prejudicis que ens fan sentir còmodes. Tanmateix, ni ens acosten a la veritat, ni ens ajuden a interpretar una realitat no sempre fàcil. I en aquesta generació sembla que, ben segur, que la guerra d’Ucraïna serà un d’aquells episodis que marcaran tota una generació, tant pel que fa a recordar els terribles efectes d’una guerra com per deixar-nos confondre per les diverses bombes de fum mediàtiques.

Durant la setmana passada s’ha comentat a bastament, l’acord que permetria exportar gra d’Ucraïna a la resta del món. És ben conegut el bloqueig marítim que impedeix que el gra ucraïnès arribi arreu del món generant en directe una crisi alimentària global de la qual ja comencem a veure’n alguns efectes. Les Nacions Unides alerten d’una epidèmia de fam global, especialment a l’Àfrica i Àsia, perquè, en restringir-se l’oferta, els preus s’havien disparat, especialment en els primers mesos del conflicte. Tanmateix, el que no sempre s’explica és que aquesta situació també ha estat propiciada pel bloqueig econòmic a Rússia, que, de fet, exporta encara més productes alimentaris al món que no pas Ucraïna, a banda d’altres productes essencials per a l’alimentació com ara els fertilitzants (a banda del petroli i gas, imprescindibles per a l’agricultura). Ens ho recorda en aquest article al seu bloc Rafael Poch, probablement un dels millors i insubornables periodistes de la seva generació, que he trobat gràcies a una referència d’un altre gran articulista com és l’Andreu Barnils.

Ambdós periodistes ens recorden precisament que en aquesta estúpida guerra geopolítica entre Estats Units i Rússia (uns USA que no han deixat de promoure revoltes “de colors” contra països aliats o de l’esfera geoestratègica de Moscou), és el que ha propiciat, en bona mesura, el conflicte. Certament, les obsessions nacionalistes russes (i la seva incomprensió sobre el principi d’autodeterminació, cosa que el fa equivaldre a altres antics imperis com Espanya o Turquia que els fa ser països perillosos) és al darrere d’aquesta invasió que ha complicat les coses al món. Tanmateix, allò que és presentat com a una qüestió moral, simplement, no cola. El boicot i les sancions a l’economia russa no es plantegen aplicar-se a Aràbia Saudita, que estan intervenint il·legalment al Iemen, generant un veritable genocidi contra la població civil, o Turquia, que porta uns quants anys intervenint militarment a Síria i Iraq per provar de destruir la seva malaltissa obsessió contra els kurds. En el primer cas, no només es tracta que la teocràcia del Golf controlin el petroli, sinó que els seus petrodòlars controlen pràcticament la City i Wall Street, fins al punt que els especuladors internacionals han entrat en una dimensió de wahabisme econòmic i financer (i s’ha d’afegir que els Saudites estan en una mena de guerra d’interposició contra Iran, un país contra el qual Whasington porta dècades obsedit). En el segon cas, als turcs se’ls perdona tot precisament per contenir Rússia o per desgastar l’estat laic de Síria, enfront de l’aposta deliberada de Washington per ajudar els grups fonamentalistes islàmics. En qualsevol cas, hauria de quedar clar a tothom que la guerra d’Ucraïna, així com les accions il·legals de saudites i turcs no haurien passat si les Nacions Unides fossin més contundents per preservar el dret a l’autodeterminació dels pobles.

D’altra banda, també cal tenir molt en compte que les sancions econòmiques a Rússia, i l’allargament de la guerra a Ucraïna ha estat una d’aquelles jugades especulatives de manual. Els grans fons d’inversió compten amb bons analistes que devien aconsellar a una elit d’inversors especular amb derivats de productes agrícoles. Algú deu haver fet l’agost amb aquesta crisi alimentària, de la mateixa manera que algú deu haver fet l’agost amb l’increment de l’energia, en base a comprar barat i ven car. És sospitós que el fet que sigui ara, quan el preu del gra portava unes setmanes baixant i recuperant els valors anteriors, sigui possible un acord que desbloquegi les exportacions d’Ucraïna (i, també, per la porta del darrere, de Rússia).

En qualsevol cas, una de les conseqüències d’aquesta jugada, de la qual els mitjans no tendeixen a parlar, tinguin molt a veure amb el model econòmic vigent, protagonitzat per un capitalisme financer en un estat terminal, especialment arran de la crisi de 2007-2012, capaç de fonamentar-se en el fum de l’especulació i el gruix impressionant de massa monetària que representa entre set i cinquanta vegades (els analistes no es posen d’acord) dels béns i serveis realment existents al planeta. Tanmateix, aquest capitalisme financer hegemònic des dels anys setanta (molt especialment a partir del moment en què la desvinculació del dòlar amb el patró or de 1971 va acabar amb l’estabilitat de Bretton Woods), continua actuant com una malaltia degenerativa que acaba destruint l’economia. També amb el fet elemental de poder alimentar la població mundial.

Rússia ha complicat molt la possibilitat d’alimentar el planeta, especialment els més pobres. Tanmateix, el responsable immediat és el capitalisme gangsterià de Wall Street i la City de Londres, que han precipitat una alça artificial dels preus, de la mateixa manera que els gàngsters d’Uber no dubtaven a fer servir totes les seves males arts per desregular l’economia.