Una immensa mandra, amb franquesa. Fatiga només imaginar els dos anys, pel cap baix, que encara passarem amunt i avall amb Dembélé, traient de passeig exactament els mateixos arguments a favor i en contra del francès ja coneguts i viscuts en els incomptables capítols d’aquest serial, allargassat de manera artificial per Xavi Hernández quan haurien d’haver-lo despatxat, camí d’un prestatge a la història de la ignomínia blaugrana. El tal Sissoko ha fet el ridícul per ratificar que, en efecte, els representants dels futbolistes no són res de l’altre món en l’àmbit intel·lectual i que continuar vinculat a un agent tan errat de cap a peus en l’estratègia perpetrada tampoc deix en bon lloc a l’extrem francès, detall cabdal que qualsevol intuïa a base de tants i tants indicis anteriors. El pitjor parat, de totes maneres, és l’entrenador, únic valedor supervivent que s’ha posat ell solet l’espasa de Damocles a sobre per la dèria d’apostar i creure en algú que no mereix ni justifica tal decisió. Si els cinc anys de recorregut no resultaven prou argument, la calamitat viscuda en els darrers mesos bé mereixia que el club l’engegués a dida. En el concert futbolístic europeu de nivell, ningú, absolutament ningú, ha volgut atorgar un vot de confiança Dembélé i amb aquesta evidència queda tot dit. Tampoc serveix que algú apel·li al descompte obtingut del 40% en estalvi de fitxa després de marejar de manera tan barroera Mateu Alemany. Prou feina té l’home desempallegant-se de les noses, impossibles de col·locar per raons més que sabudes, i negociant els reforços que Laporta va prometre en el seu dia, només acabar el curs anterior.
Mentre esperem la gran nit de l’estiu, quan acabi el mercat i comprovem quants han arribat dels fitxatges anunciats, resulta evident que l’oposició de tota la vida no descansa mai. Ara que a Madrid fan tot d’escarafalls i l’acostumat teatre a costa de la branca mediàtica de les clavegueres de l’estat -força anys després d’empastifar el nostre país a fons, per cert-, també ens podríem plantejar el nostre paral·lelisme en la matèria. Potser ja cansats d’utilitzar Koeman per llençar porqueria sobre Laporta, els mateixos ideòlegs s’han inventat la bajanada de l’hipotetic ‘mobbing’ a Frenkie De Jong. S’ha de tenir valor. Es quedi o se’n vagi, el migcampista holandès faria bé en desmarcar-se d’aquesta trinxera que l’utilitza sense cap mena d’escrúpols. No poden ni volen entendre que alguna peça de valor s’ha de sacrificar per aconseguir la resurrecció d’entre els morts. I el Barça encara es troba en encefalograma pla, gentilesa de les dues últimes directives, inclosa, naturalment, la d’aquell que es considera el millor president de la història i aspira avui a dirigir Barcelona des de l’alcaldia, com si no tinguéssim ja prou maldecaps i desgràcies de tota mena acumulades en el llistat.
Com segueixen perseverant en aquesta dinàmica de negar el pa i la sal a Laporta des del bàndol mediàtic que es creu la vuitena meravella del món malgrat la seva contrastada mediocritat, patim el risc d’oblidar matisos i termes mitjos. Tot funciona a extrems temeraris i judicis de valor que semblen sentències categòriques. I així, resulta paradigmàtica la renovada aposta de suport a Jasikevicius al front del bàsquet, atorgant-li recursos a dojo per comprovar si el pròxim culpable en cas de nova decepció és realment el lituà. Hi ha pressa, molta pressa i s’anuncia amb plena potència dels altaveus. Tot sembla quedar molt clar en aquest Barça d’avui, cadascú juga la seva mà amb les cartes descobertes i sense mitges tintes. I si, al final, el president aconsegueix portar tot el que ha anunciat, ja pot felicitar Alemany per la immensa tasca realitzada en mil i una taules de negociació, en tants i tants fronts oberts de diverses característiques, cadascun amb les seves regles de joc. Si surten els que havien de marxar i entren els anunciats, després ja veurem com funciona el nou projecte, però de moment caldrà reconèixer que la revolució mil cops anunciada s’haurà tancat en els paràmetres dissenyats, detall que fregarà la proesa, vistes les circumstàncies.
