El baròmetre de Barcelona ha parlat. L’actual alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, tornaria a liderar l’ajuntament malgrat suspendre amb la seva pitjor nota. Unes estimacions que, sorprendre o no, demostren que els barcelonins i barcelonines estan disposats a continuar trepitjant-se amb la mateixa pedra.
La ciutadania no està satisfeta amb la gestió política de la que és la seva actual líder. No ho dic jo, ho diu el baròmetre: Un 4,1 de puntuació, la pitjor nota d’un alcalde o alcaldessa des del 1990. Malgrat tot, la tornaran a votar. És veritat que ERC escurça distàncies en segona posició i el PSC, que recela dels resultats, és manté com a tercera força. Però, serà suficient? Sigui com sigui, i des del meu punt de vista, el quid de la qüestió depèn d’entendre per què una figura que causa tant de rebuig pot continuar governant la legislatura vinent.
Una de les raons pot ser el que es coneix com el mecanisme de l’espiral del silenci, de Noelle-Neumann. Ja va passar amb Donald Trump. Una teoria que parteix del supòsit bàsic de què la major part de les persones eviten manifestar les seves opinions per por a l’aïllament. Si tothom al meu voltant diu que “no” li agrada Colau com a alcaldessa, per què arriscar-me a dir que jo penso diferent? Segons Neumann, “l’opinió pública està constituïda per aquelles opinions sobre temes controvertits que poden expressar-se en públic sense aïllar-se”.
També hi ha una altra possibilitat, recolçada, a més a més, per les estimacions del baròmetre. És cert que la líder dels comuns a Barcelona ha estat suspesa amb un 4,1. Un resultat negatiu tenint en compte que el seu rival de l’oposició, Ernest Maragall (ERC), té un 5,1 i Neus Munté (Junts), que ni tan sols és la candidata oficial, en té un 5. Ara bé, Barcelona en Comú és el partit que millor estimació de vot rep amb un 11,9% (els republicans li trepitgen els talons amb un 10,9%). I si Ada Colau no cau bé, però el seu partit sí? I si les polítiques i el programa electoral de Barcelona en Comú es perceben com l’única opció òptima o, fins i tot, el mal menor davant d’un escenari desolador?
Entre tanta conjetura, no podem pas oblidar la gran xifra d’indecisos, és a dir, aquells que saben que aniran a votar, però no saben per qui ho faran. Una dada que ha passat del 21,4 al 35,8% en només un any. Acabo amb una cita de la investigadora Eva Anduiza Perea: “Mai abans els ciutadans de les democràcies occidentals havien tingut nivells d’estudis més alts i informació política i, així i tot, mai abans els nivells de participació havien estat tan reduïts”.
Sense dubte, a Barcelona li toca patir.