eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    La Generalitat espera tenir més ingressos que despeses a partir del 2026

    Economia entrega al Parlament el primer Informe d'Orientacions Pressupostàries de cara als comptes de l'any que ve

    La Generalitat treballa en un escenari amb més ingressos que despeses a partir del 2026, segons consta en l’Informe d’Orientacions Pressupostàries que el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha entregat aquest dimecres al Parlament per primera vegada. Es tracta d’un document a disposició dels grups parlamentaris, amb qui es començarà a reunir la setmana que ve, de cara a l’elaboració dels pressupostos del 2023. Així, per a l’any que ve, es preveuen uns ingressos no financers de 29.775 MEUR, un 9% més, i una despesa de 32.927,6 MEUR (-0,4%), mentre que a llarg termini, al 2026, els ingressos pujarien a 33.717 MEUR i les despesa se situarien en 33.363 MEUR. A més, la Generalitat també preveu tornar als mercats a partir del 2023.

    Segons detalla l’IOP, si bé es preveu un increment del 9% en els ingressos l’any que ve, entre 2024 i 2026 el creixement podria ser “nul o molt moderat”. Concretament, es preveu una reducció del 0,3% el 2024 i un creixement de l’1,7% i el 2,5% els anys 2025 i 2026, respectivament. Aquestes previsions, però, s’han fet sense disposar la previsió del Ministeri d’Hisenda per a les bestretes del model de finançament per al 2023 ni la liquidació del 2021.

    Publicitat

    Quant a les despeses, s’espera una reducció del 0,4% per al 2023 per la reducció dels fons extraordinaris Covid en l’àmbit sanitari que sí constaven en els comptes del 2022 i dels recursos procedents dels Fonts Next Generation EU. Més a llarg termini, es preveu una reducció del 0,5% per l’efecte de la reducció dels fons extraordinaris MMR i REACT, mentre que de cara al 2025 s’estima un creixement de l’1,3% i del 0,9% per al 2026.

    El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha insistit que l’informe conté incerteses “molt importants” i fora de l’abast de la Generalitat. Concretament, ha citat la inflació, l’increment dels tipus d’interès i la guerra d’Ucraïna, mentre que a nivell més local s’ha referit a l’absència de les previsions sobre les bestretes.

    Giró ha explicat que el document s’ha entrat aquest dimecres al registre del Parlament i vol seguir l’exemple d’altres països occidentals, on és més habitual presentar-lo com a guia per a l’elaboració dels pressupostos de l’any següent. Inclouen paràmetres com els nivells d’ingressos, les despeses i el dèficit.

    Així mateix, també el grau d’execució dels pressupostos de la Generalitat fins a l’abril. Segons ha detallat el conseller, el pressupost d’aquest any ja s’havia executat en un 32,2% fins al dia 30 d’aquell mes i la previsió era del 70% fins al final d’exercici. En aquest sentit, Giró ha dit que la xifra es veu condicionada per l’alentiment d’algunes obres del sector públic arran de l’encariment del material i que provoquen que algunes licitacions vagin més lentes. En el capítol d’ingressos, a 30 d’abril s’havia recaptat el 23,9% del previst.

    El pressupost del 2023, “més necessari que mai”

    Amb tot, el conseller ha avançat que la setmana que ve espera començar a reunir-se amb els grups parlamentaris amb l’excepció de Vox, tal com ja va fer en la negociació dels comptes d’aquest any. Giró s’ha mostrat confiat en trobar els suports necessaris per sumar als 65 diputats d’ERC i Junts. Segons ha advertit, tenir el pressupost aprovat de cara a l’any que ve “serà més necessari que mai” en el context actual i amb una inflació superior al 10%.

    “Uns pressupostos prorrogats significa que des del minut 1 la insuficiència pressupostària serà molt gran per al conjunt de departaments. Si hi ha insuficiència de pressupostos, no es poden fer polítiques de Govern i no podem servir als ciutadans”, ha afegit el conseller, que ha fer una crida a la “responsabilitat” dels grups parlamentaris.

    Retorn als mercats

    D’altra banda, sobre l’endeutament el document assenyala que l’objectiu és que el compliment de les regles fiscals possibilitaria d’adhesió al Fons de Finançament a Comunitats Autònomes i  el “retorn progressiu als mercats”. Concretament, per al 2023 aspira que suposi un 5% de l’endeutament, el 2024 pugi fins al 10% i el 2025 i el 2026 fins al 15% i el 20%, respectivament.

    Quant al volum, la Generalitat treballa amb un escenari d’estabilització a partir de finals d’aquest any però amb una càrrega financera a l’alça per l’augment dels tipus d’interès. Per això, s’ha fet una estimació amb els tipus implícits que desprenen actualment de la corba de tipus del Tresor.

    Seguim gràcies a tu!

    D'ençà el 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció participa en sortejos exclusius des de només 3€. Participa i ajuda'ns a continuar endavant.

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca