Amb motiu de la capitalitat mundial del disseny valenciana, enguany el Cinema Jove ha dedicat un cicle de cinc documentals d’arreu que aborden temàtiques relacionades amb l’esdeveniment. Entre aquestes propostes, s’han pogut veure dos curtmetratges de producció valenciana que, cadascun des d’un punt de vista ben diferent, tracten la importància del disseny a la ciutat de València. Els films, Zona Santiago, libre para jugar, dirigit per Cris Centeno i Tipos que importan, de Miguel Maestro i Nacho Rambla, han estat projectats a l’escola d’art i disseny LABA amb una càlida rebuda per part del públic present, i aconseguint, en el cas del segon, penjar el cartell d’aforament complet.

Un projecte pioner a València 

El documental de Cris Centeno, ens situa al Col·legi Diocesà Santiago Apòstol al Cabanyal, una escola la qual la major part del seu alumnat prové de famílies amb una condició socioeconòmica difícil. Arran de la pandèmia, l’Ajuntament els cedeix un solar per a ampliar la zona d’entrada i esbarjo. Amb aquest nou espai a la seua disposició, l’equip docent del centre decideix pensar i dissenyar, juntament amb els alumnes, el pati de l’escola que més s’adapta a les seues necessitats, amb l’objectiu principal de contribuir a que les relacions siguen més igualitàries, després de comprovar que els patis escolars no acostumen a ser espais neutres per als xiquets i les xiquetes.

Zona Santiago, libre para jugar, fa el seguiment d’aquest projecte d’Aprenentatge Servei, mitjançant el qual els estudiants se senten partícips del seu nou lloc d’esbarjo. A través d’entrevistes i imatges de sessions i reunions, se’ns permet ser testimonis del procés d’elaboració d’un nou espai que, a més, també es vol que funcione com a una aula més del col·legi, i amb el propòsit d’acabar compartint-la amb la resta del barri. Amb tot això, en aquest projecte també hi tenen cabuda dues persones de l’associació Nautae Salut Mental, en Lluís i en Diego, que veuen l’oportunitat de reincorporar-se al món laboral després d’un llarg temps d’atur. A més, també s’hi implica l’equip de Fent Estudi Coop V i els dissenyadors Javier Molinero i Bernat Ivars.

Allò que té d’interessant el documental, a més de la seua capacitat de difondre un projecte pioner a València, és el de mostrar com un lloc que pot semblar tan primari com el pati, pot tenir tanta importància en la formació crítica i intel·lectual d’un grup d’adolescents, alhora que aquest es converteix en un espai on conflueixen els interessos pedagògics i les necessitats lúdiques i socials. La Zona Santiago seria la mateixa sense el film de Centeno, però aquest ensenya al món la necessitat de continuar tirant endavant iniciatives com la impulsada en el marc del projecte ‘Un pati per a totes’.

L’art de retolar 

L’altre film de metratge curt que s’ha projectat en el cicle ‘València Capital del Disseny’, és el titulat Tipos que importan, d’una duració de poc més de vint minuts. La intenció de Maestro i Rambla és la de revifar l’interès per l’art del rètol comercial valencià, quelcom que també s’està fent, a manera d’arxiu més convencional, des del web www.tiposqueimportan.com. Com a curiositat, és el primer documental realitzat a l’Estat sobre la retolació valenciana des del seu sorgiment a mitjans del segle XIX.

En la present època digital, sobretot pels més joves, pot ser difícil d’imaginar que no fa tants anys la retolació comercial era un treball d’artesania que requeria un ofici. Amb l’arribada del vinil, es va perdre el fet de retolar amb pinzell, i el pas dels anys ha provocat la pèrdua d’una gran quantitat de rètols comercials d’un gran valor artístic i cultural. Tant és així, que des de les institucions s’ha decidit protegir els rètols emblemàtics de la mateixa manera que es fa amb els establiments.

Al film, els directors entrevisten alguns dels retolistes més reconeguts de València, com ara Ricardo Moreno o Paco Vivó, que expliquen els seus inicis en l’ofici i l’evolució d’aquest des d’un punt de vista d’allò més privilegiat. Juntament amb altres experts, com ara Juan Nava, autor del volum Letras recuperadas, es conforma una interessant radiografia de la història del rètol comercial valencià, a més de mostrar-nos la feina que s’està duent a terme actualment per a conservar els seus últims vestigis, els quals també es demostra que formen part d’un imaginari col·lectiu de la ciutat i els seus barris.

L’importància dels documentals

La sensació en veure ambdós films és que són projectes d’allò més necessaris per a treure a la llum iniciatives que, d’una altra manera, seria molt difícil que arribaren a un públic ampli. És per això que és tan important que el festival haja acollit les dues propostes en la programació de la seua trenta-setena edició. La pregunta és: quantes històries relacionades s’amaguen per València i només necessiten que algú s’aprope a elles amb una càmera per fer-les visibles? L’esperança és que certàmens com el Cinema Jove no deixen de programar-les.