“Tot i que l’OTAN és una aliança defensiva, ningú hauria de dubtar de la nostra força i determinació per defensar cada centímetre del territori aliat, preservar la sobirania i la integritat territorial de tots els aliats i prevaldre contra qualsevol agressor”, avisa el document de setze pàgines que detalla els objectius i tasques de l’organització per a la pròxima dècada i que fa una referència al Sahel, com volia Espanya.

Si bé el Tractat de l’Atlàntic Nord estableix que els aliats abordaran qualsevol amenaça a la “integritat territorial, independència política i seguretat” que pugui patir algun d’ells, només assegura la defensa col·lectiva dels estats membre en cas d’atac “armat”. Aquest és el document que vincula a tots els aliats, mentre que el document estratègic marca un full de ruta geopolític per a l’organització.

Estratègia de 360º

El nou concepte estratègic reafirma que l’objectiu principal de l’OTAN és “garantir la defensa col·lectiva” de l’aliança amb un plantejament de “360º” que busca defensar-se en “tots els dominis i direccions”. És a dir, que tingui en compte la situació geopolítica global i nous reptes com són el canvi climàtic o la “seguretat humana”.

L’organització es marca tres tasques principals: la dissuasió i la defensa, la prevenció i gestió de crisis, i la seguretat cooperativa.Tot i que pretén crear les condicions per “un món sense armes nuclears”, l’aliança atlàntica avisa que mantindran les seves capacitats nuclears per preservar la pau, prevenir la coerció i dissuadir les agressions”. En línia amb l’augment d’efectius al flanc oriental d’Europa per la guerra a Ucraïna, la nova estratègia de l’OTAN recull la intenció de “reforçar” la seva capacitat de defensa, especialment apostant per les noves tecnologies. “La primacia tecnològica cada vegada influencia més l’èxit en el camp de batalla”.

Avís a Putin

“L’àrea euroatlàntica no està en pau”, diuen els aliats que no descarten un “atac” de Rússia contra la seva “sobirania i integritat territorial”. Acusen el Kremlin d’intentar establir “esferes d’influència i control directe” amb “coerció”. No només a l’est d’Europa, sinó també al Sud.

“Enfortirem significativament la dissuasió i la defensa de tots els aliats, millorarem la nostra resiliència contra la coacció russa i donarem suport als nostres socis per contrarestar les interferències i les agressions malignes”, avisen al president rus, Vladímir Putin.Per impulsar una OTAN més forta, es proposen mantenir una “presència substancial i persistent” dels seus efectius per “terra, mar i aire”. “Garantirem una estructura de comandament robusta, resilient i integrada, així com la seva modernització”, afegeix el text.

El desafiament xinès

Una de les novetats més destacades de l’estratègia atlàntica per als pròxims deu anys és que posa el focus en la Xina. “Les operacions híbrides i cibernètiques malicioses de la República Popular de la Xina i la seva retòrica de confrontació i desinformació tenen com a objectiu els aliats i perjudiquen la seguretat de l’Aliança”, conclou. Així, l’OTAN vol preparar-se millor per “protegir-se” de les “tàctiques coercitives” de Pequín per “dividir” l’aliança.

“Portes obertes”

“L’ampliació de l’OTAN ha estat un èxit històric”, diu el text, que reafirma la política de “portes obertes” de l’organització després de convidar Finlàndia i Suècia. “La nostra porta continua oberta a totes les democràcies europees que comparteixen els valors de la nostra aliança, que estan disposades a assumir les responsabilitats i obligacions de ser membre i que contribuirien a la nostra seguretat comuna”, diu.

“La seguretat dels països que aspiren a convertir-se en membres de l’aliança està entrelligada a la nostra”, afirma l’OTAN, que remarca que l’organització “recolza fermament la seva independència, sobirania i integritat territorial” i explica que “enfortirà el diàleg polític i la cooperació amb aquells que vulguin incorporar-se a l’aliança”. “Continuarem a desenvolupar les nostres associacions amb Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia i Ucraïna”, afirma.

Referència al Sahel

El document menciona explícitament el Sahel la qual cosa és reivindicada pel govern espanyol com a victòria, ja que Espanya cercava assegurar que les amenaces de la frontera sud queden sota el paraigua de l’OTAN. “Treballarem amb els nostres socis per abordar amenaces i reptes de seguretat compartits a les regions d’interès estratègic per a l’Aliança, incloent-hi l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica i les regions del Sahel”, diu el text.

El Concepte Estratègic considera que “el conflicte, la fragilitat i la inestabilitat” en aquestes regions crea un terreny fèrtil per a la proliferació de grups armats (…) i facilita la interferència desestabilitzadora i coercitiva de competidors estratègics”, afirma el text, en referència a Rússia.

Cooperació amb la UE

El document acordat parla de “maximitzar sinergies amb altres actors rellevants, com la Unió Europea”. “La UE és un soci únic i essencial per a l’OTAN”, afirma. Un dels àmbits en els quals volen “enfortir la cooperació” amb la comunitat internacional, inclosa la UE o l’ONU, és la lluita contra el terrorisme. L’OTAN menciona en el concepte estratègic la lluita contra el terrorisme com una tasca “essencial” en la seva defensa col·lectiva i un element “integral a l’aproximació 360 graus de l’aliança a la dissuasió i la defensa”.

Terrorisme

L’OTAN considera que el terrorisme és “l’amenaça asimètrica més directe per a la seguretat” dels seus ciutadans i de la pau internacional. En aquest sentit, alerten que els grups terroristes han “expandit les seves xarxes” i invertit en “noves tecnologies” per ser més “letals”.