Alfons Pérez Daràs (Nules, la Plana Baixa, 1991) s’ha convertit per mèrits propis en un dels rapers més rellevants del panorama valencià. Amb lletres socials i mètriques amb un estil molt característic, aquest raper de Castelló està donant molt que parlar amb el seu nou treball Sentimantral. El seu segon treball compta amb més de 70 minuts, que compta amb 17 cançons, on defensa la seua forma d’entendre el rap.
La seua forma d’entendre una subcultura que, quan era un adolescent malencònic de la Plana, va canviar-li la vida i va ensenyar-li que tot era menys amarg amb un boli i un paper on escriure les seues lletres. Després de Poèticament Incorrecte (2019) i, travessat per una pandèmia, el grup Malparlat, que configura amb el seu Dj SINIC (Ximo Agut), trau al mercat Sentimantral. Ens reunim en el nou espai urbà de la Torre Miramar, fruit d’un projecte participatiu. I ho fem baix del mirador per cotemplar el mar des del qual no es pot vore el mar. Paradoxes valencianes!
“El rap, al cap i a la fi, era el meu mantra. Era màgic i em relaxava moltíssim”
Molts diuen que eres un raper un poc atípic. Qui és Malparlat més enllà del rap?
Quan era xicotet, els meus pares treballaven fora, la mare en Crevillent i el pare en Benicarló. Jo vaig criar-me amb la meua iaia, i estava apuntat a totes les activitats extraescolars que et pugues imaginar. Va arribar un punt en què als dos els van donar Nules, el meu poble. Eixe dia vaig dir-los que deixava el dibuix, el piano i el teatre, que l’únic que volia fer era el futbol.
Al poc de temps, torne a interessar-me en la música de la mà del hip-hop. Les dos grans passions que he tingut en la meua vida són llegir i escriure. Vaig començar a escriure les meues pròpies lletres, que acabaren convertint-se en música. Em vaig enamorar de tot aquell món. El rap era com el tetris: anaves fent rimes, algunes quedaven despenjades i, de sobte, una altra rima acabava donant tot el sentit. El rap, al cap i a la fi, era el meu mantra. Era màgic i em relaxava moltíssim.
“Per a mi tot això del rap era mantra i sentiment, rap i poesia”
Per què Sentimantral?
Este disc explica la manera en què jo concep el hip-hop. Per a mi, tot això era mantra i sentiment, rap i poesia. I el que vull amb el meu disc és traslladar a l’oient totes eixes sensacions que tenia en casa. Després d’un dia d’institut em comprava o baixava l’últim disc de hip-hop que havia eixit per escoltar-lo sense parar fins que me l’aprenia. Era un ritual, un moment íntim i sagrat per a mi. Sé que és una aposta arriscada un disc de més de 70 minuts i 17 cançons. No obstant això, molta gent m’està dient que el nou disc és molt amé d’escoltar i estic molt orgullós de que estiguen fent seues les meues cançons.
“En Sentimantral explique per què el rap és poesia”
Com ha sigut el procés de creació del disc?
La idea d’este disc naix en 2020. Després de llançar Poèticament incorrecte en desembre del 2019 ens sobtem amb la pandèmia i això em trenca tots els esquemes. En eixe moment em reinvente com a creador de contingut en valencià i veig que el que faig té molt bona acceptació. Això em motiva també per anar construint el nou disc. Primer, vaig fer un videoclip amb la Pepa Cases i, després, amb Inanna.
A partir d’ahí, tot el que va passant està molt relacionat amb la meua faceta de creador de contingut. Un dia, vaig llançar un vídeo on reflexionava sobre si el rap és poesia. Es va generar un poc de rebombori. Així, vaig decidir que havia d’anar més enllà i demostrar per què el rap és poesia.
“Espantacriatures és una cançó de 12 minuts on em lleve de damunt tot el que porte dins”
Quines són les teues cançons preferides del nou disc, Alfons?
No em podria quedar amb una sola! Somnis és molt especial per a mi, perquè és molt literària. A més a més, està plena de referències. Referències a The Sandman, de Neil Gaiman, a Harry Potter o a Dune. Tanmateix, és una cançó que parla de mi, de les meues pors i inquietuds més fortes i arriba a despullar-me tant com Espantacriatures.
Altra que m’encisa és Aigües Mortes, on col·labore amb dos referents com Àlex Seguí i Mireia Vives. Et trasllada a la nostra arrel àrab i estic molt orgullós de com ha quedat. L’altra és Espantacriatures, una cançó de 12 minuts on em lleve de damunt tot el que porte dins. La vaig escriure en un parell de dies i quasi no la vaig tocar. Una cosa molt curiosa és que la vaig fer quan em recuperava de la Covid en ma casa! Resumeix perfectament el concepte de Sentimantral i és una extensió de Rap i Poesia.
“La meua faceta de creador de contingut en valencià travessa tot el meu projecte de Sentimantral”
En 2020 formes part del moviment de nous creadors de contingut, impulsat també per la COVID i el confinament. Com entres en tota aquesta comunitat?
Encara que oficialment entre en la comunitat dels vídeos en valencià en 2020, vaig començar a fer vídeos en 2013 o 2014, però vaig acabar esborrant molts d’ells o no pujant-los. Ja en 2020, quan ens va agafar la pandèmia, vaig entrar en la comunitat de Valentúbers que havia creat Rosella Espinós. Allà ,vaig conéixer gent fantàstica, que em va canviar la vida. S’estaven fent coses molt guais a YouTube, i això va ajudar-me a superar-me i tractar d’estar al nivell de companyes com Aitana Ferrer, les xiques de La Síntesi, La Prestatgeria de Marta, Els llibres de Sénia o Diàlegs d’Emma Tomàs. La sèrie de vídeos que vaig fer dels tallers de rap va tindre una acceptació enorme i, fins i tot, des de Conselleria s’interessaren en patrocinar-los, i això va donar-me una espenta brutal.
Has comentat que vas esborrar alguns vídeos, per vergonya o per falta de convicció. Què diries als xics i xiques joves que comencen a crear els seus continguts?
Els diria que facen allò que els naix, allò que senten, allò que volen. Que si han d’entropessar-se amb alguna pedra ho faran. Però, al remat, tot forma part d’un aprenentatge constant i continu. Quan comencen a aconseguir els seus objectius i miren arrere s’adonaran que tot això val la pena!
“Carolina Ferre era un focus de llum en un túnel d’obscuritat”
Altre dels grans hits de Sentimantral és la cançó que dediques a Carolina Ferre. Moltes vegades als valencians ens falten icones pop. És Carolina Ferre una icona pop dels valencians?
La cançó ve perquè Carolina és una referent nostra, una icona pop. Carolina resumeix una època i unes circumstàncies en els 90, amb la Ferre com a fil conductor. És un fil conductor immillorable, perquè ella era un focus de llum en un túnel d’obscuritat. No haguera trobat una metàfora millor per resumir tota aquella època.
https://www.youtube.com/watch?v=WP08ct1SgZE&ab_channel=MALPARLATTV
Quins són els referents de què beu Malparlat?
Quan jo comence a fer rap en valencià escoltava, sobretot, rap en castellà, perquè no hi havia pràcticament rap en valencià. Quan jo vaig començar, sorgiren els Rapsodes, una proposta molt fresca que trobe que encara no s’ha superat. Alguns dels meus referents en valencià són el Lapoll de Rapsodes, Meser de Nacidos de la Tierra, Calmoso de Blackfang amb els seus últims treballs, Jezie de 13 Pasos i Ivan Gosp d’Aspencat. Al remat, tots ells m’aportaren molt durant el procés en què vaig convertir-me en qui soc en el dia de hui.
“El missatge que vull transmetre és que és molt sa que cada valencià alce la bandera que li represente, o que decidisca no alçar cap bandera”
En ‘Espantacriatures’ dius: “Vos veig renyir per banderetes i la sang em bull. Alceu eixa senyera, coronà o no de blau”. Què penses sobre l’etern debat identitari dels valencians amb les banderes?
Jo soc de Castelló. Quan comence a fer rap decidisc anomenar-me Alfons ‘El Blüe’. Blue en anglès també significa bohèmia i malenconia. Era un concepte que em definia i em defineix molt, també a hores d’ara. Jo no sabia el que significava ser blaver, perquè eixa no és una batalla que ens haja travessat mai en Castelló. Com emprava un valencià molt col·loquial en les meues cançons, molta gent va fer-se la idea de que jo era una espècie d’abanderat del blaverisme.
Hi ha moltes formes de sentir-se valencià. Pots alçar la bandera que més et represente com a valencià. A cadascú l’interpe·la una o altra per diferents qüestions, ideològiques o territorials. El missatge que vull transmetre és que és molt sa que cada valencià alce la bandera que li represente, o que decidisca no alçar cap bandera. Però que les banderes no ens dividisquen entre valencians, que siga l’estima al nostre país la que ens unisca.
“La poesia necessita de sentiment per ser poesia”
Junt amb el nou disc has llançat un poemari il·lustrat per l’artista Pedro Zorrilla Adsuara. Conta’ns el projecte!
Vaig conéixer a Pedro perquè tenim molts coneguts en comú, i ell és de La Vall d’Uixò, el poble del costat del meu. Al principi, tot flueix molt de pressa, i parlem de fer unes il·lustracions d’unes cançons. Com el concepte de Sentimantral és que el rap és poesia, vam decidir agafar les lletres de les cançons, acompanyar-les d’il·lustracions i demostrar que el rap és poesia. Perquè… Què necessita un poema per ser un poema? La poesia necessita de sentiment per ser poesia. Tenia tot el sentit del món que férem el poemari. Al finals del 2022 també eixirà un còmic de Malparlat il·lustrat per Natxo Sarvatxo, que va sorgir d’una manera similar!
Com veus el moviment cultural que estem vivint en el País Valencià?
S’estan generant moltes sinèrgies entre artistes valencians de molt diferents disciplines. S’ha creat, a poc a poc, una comunitat de creació molt bonica. Una comunitat que té una part audiovisual, una altra gràfica, una altra comunicativa i una musical que ha germinat molts projectes conjunts de molta qualitat; I, també, que vaja tot poquet a poquet professionalitzant-se.
