No només la menstruació és un tema tabú. També ho són els dolors i les malalties associades a aquesta font de poder i de vida que forma part de la salut femenina. Perquè sí, encara que la societat patriarcal no ens ho vulgui recordar, ser cícliques i menstruar mensualment significa que el nostre cos funciona bé. Com podem repudiar quelcom que ens ajuda a viure i a donar vida?

Després de l’estrena del 27 de maig als barcelonins Cinemes Girona, ‘Red Cunt’, el documental de la directora lleidetana Toti Baches, ha arribat a més sales d’exhibició. El 3 de juny es va estrenar al CineBaix de Sant Feliu de Llobregat, i a Cambrils, amb debat inclòs amb la realitzadora als dos indrets a través d’una connexió en directe des de CineBaix. La primera part d’una trilogia dedicada als tabús femenins. Baches (Lleida, 1972) l’ha definit com la Trilogia de les Emes: Menstruació, Masturbació i Menopausa.

A més de recollir el testimoni d’activistes, ginecòlogues i artistes, ‘Red Cunt’ utilitza l’animació per parlar de la regla i visibilitzar-la. “És una pel·lícula per a totes les persones que tenen la menstruació, però també per als seus avis, germans, etcètera. Així doncs, es dirigeix a tota la família”, explica la directora, que afegeix que ‘Red Cunt’ no està feta “des de la provocació”, sinó que més aviat aposta per la normalització. “Durant segles ens hem trobat amb una definició bastant patriarcal-neoliberalista de la menstruació: la menstruació és una cosa bruta que s’ha d’amagar”, diu l’autora d’un documental que també ens parla del llenguatge usat per la publicitat i la indústria de la higiene íntima femenina. La pel·lícula, que compta amb la participació d’actrius i actors catalans com Clara Moraleda i Ian Bermúdez, es va rodar a Hamburg, Kiel, Berlín i Barcelona.

Reconciliar-se amb la regla

‘Red Cunt’ trenca amb l’obscurantisme i denuncia els estigmes que encara pateixen les dones i els seus genitals perquè les nenes d’avui visquin una vida més lliure i es reconciliïn amb les regles molt abans del que les seves mares ho van fer.

Una de les preguntes que ens hem de fer és: qui treu profit d’aquesta manca de reconciliació amb una part natural del cos femení? La resposta, l’hem de tenir clara: els homes i el sistema que ells dominen. Us imagineu un món on ells tinguessin la regla? Seria, segurament, un món conscient i que dedicaria una oda mensual a aquesta visita cíclica.

Les protagonistes del documental són la Mensi, un ésser de sang, i la Isabel, una humana a qui li arriba la regla i, en conseqüència, comença a rebre la visita indesitjada de la Mensi, amb qui no té una bona relació. La Mensi s’enfronta al gran repte de canviar la seva imatge dins de la societat. Ho aconseguirà?

El títol, ‘Red Cunt’, reivindica la rehabilitació de designacions de genitals femenins en un context positiu. “Cunt”, és a dir, “cony”, no és de cap manera una paraula brutal en el seu origen. “Kunti” en sànscrit no només denota els genitals femenins, sinó que representa la bellesa del cos femení. “En català o castellà, per exemple, tot el que és divertit porta noms que fan referència als genitals masculins, tot el que és horrible als femenins. Amb el títol volia crear un diàleg per a rehabilitar aquesta i moltes altres paraules”, explica la Toti Baches.

Sense finançament institucional

“No vaig trobar cap finançament públic, tot i que vaig presentar deu sol·licituds a diferents institucions d’arreu del món. Em deien que el tema no era prou interessant per arribar als cinemes. Quina poca vergonya! Gairebé la meitat del món té la regla, com no pot ser interessant el tema”, comenta la Toti Baches destacant que ha estat increïblement difícil i molt car fer la pel·lícula.

En definitiva, i volguem o no, reivindicar el valor de la regla és fer política i normalitzar quelcom que ens afecta a més de la meitat de la població. Gràcies a generar consciència social donem pas a la reflexió al voltant de conceptes interessants com el sagnat lliure, la mala olor provocada per les compreses o els tampons, l’existència de les bragues menstruals o la importància d’observar els teus genitals per mitjà d’un mirall per a connectar amb tu mateixa.

La sexualitat femenina és molt més que procreació, és el camí a un món de respecte, admiració i estima per una mateixa.