La nova presidenta de l’Associació Dret a Morir Dignament (DMD), Cristina Vallès, valora que la llei de l’eutanàsia s’està desplegant “de forma positiva” a Catalunya a diferència d’altres comunitats, quan aviat farà un any de la seva entrada en vigor. “L’administració ha fet un pas endavant i ha tingut les coses a punt i, sobretot, els professionals sanitaris s’hi han implicat d’una manera extraordinària”, ha afirmat Vallès a l’ACN després de ser escollida com a presidenta. També en destaca l’equitat territorial tot assegurant: “Pots demanar una eutanàsia al Pirineu o a Barcelona i les dues poden ser ateses amb garanties”. Amb tot, alerta: “El que falta és temps. Per tenir un bon final de vida es necessita temps d’atenció a les persones”.
“A Catalunya la llei de l’eutanàsia està responent com esperàvem”, ha afirmat Vallès a l’ACN després de ser escollida com a presidenta de l’Associació DMD de Catalunya en l’assemblea anual que l’entitat ha celebrat aquest dilluns a Barcelona, i en què ha aprofitat per valorar el desplegament de la Llei de Regulació de l’Eutanàsia (LORE), que va entrar en vigor el 25 de juny de l’any passat després d’anys de reivindicacions.
La presidenta ha destacat el “suport” de l’administració i, especialment, dels professionals sanitaris per aplicar aquesta regulació i ha assenyalat que la llei s’està desplegant “de forma molt equitativa” a Catalunya, preguntada per si una persona podia accedir de la mateixa manera a l’eutanàsia si vivia a Barcelona o, per exemple, a un poble del Pirineu.
“L’organització dels professionals de la salut per donar-se suport entre ells i atendre eutanàsies a casa es dona fins al punt que es pot demanar al Pirineu o a Barcelona i les dues poden ser ateses amb garanties”, ha respost, per afegir: “Potser un metge responsable al Pirineu només farà una eutanàsia en tota la seva carrera, però tindrà els referents necessaris per resoldre els dubtes”.
Vallès ha destacat que, si bé els responsables sanitaris no han destinat recursos extra per a l’eutanàsia, sí que s’han fet formacions i que la previsió és que tots els centres -CAP i hospitals- tinguin almenys un referent en aquest àmbit.
La presidenta de l’entitat demana “reforçar” el sistema sanitari públic, sobretot l’atenció primària, que es troba “molt col·lapsada”, i més després de mesos d’impacte de la pandèmia de la covid-19.
“En aquest moment és molt difícil que els professionals sanitaris puguin dedicar temps per ajudar a tenir un final de vida, ja sigui a través de l’eutanàsia o qualsevol dels altres drets. Necessiten temps, organització i que l’administració sigui flexible perquè puguin entomar aquests casos amb la màxima tranquil·litat i confort, tant els professionals com la persona que ho sol·licita”, ha raonat.
Vallès ha assenyalat que la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya “no està alentint els processos” en el marc de la llei, mentre que hi ha comunitats que estan “desesperades”, ha dit.
Sobre els terminis, ha afirmat que la llei vol ser “molt garantista” i que això es tradueix en terminis molt llargs. Des que comença el procés i fins que s’aplica l’eutanàsia a la persona sol·licitant, poden passar 45 dies, indica. “45 dies és molt en un final de vida. Són persones que estan en una situació molt vulnerable”, ha dit.
La presidenta de l’associació ha recordat que la LORE no és la llei que haurien escrit des de l’entitat, però sí que resol “problemes gravíssims”. “Persones amb un patiment insuportable haurien entrat a la llei. Tots recordem María José Carrasco o Ramón Sampedro. Només per a elles ja l’hauríem de celebrar i la celebrem”, ha afirmat.
També ha indicat que el document de voluntats anticipades s’ha de tornar a redactar si s’hi vol incloure l’eutanàsia. “Saber que una persona ha arribat al final de vida tal com ella volia i d’acord amb els seus valors és un regal immens, per a l’equip mèdic, per a la persona i sobretot per a la família. Treu discussions i angoixes, tot i que evidentment la tristor davant de la pèrdua no desapareix mai”, ha assenyalat.