Després de Sant Joan, que és d’aquí a quatre dies, ja podrem anar donant el curs per fet. L’activitat política es reduirà, la majoria de competicions esportives ja s’hauran acabat de decidir i els nens i nenes tornaran a casa amb un parell de llibrets absurds per fer deures durant l’estiu. S’abaixarà el ritme i això es traduirà en més terrasses plenes i menys televisions enceses, més música que butlletins de ràdio i més guies de viatge que no pas diaris. I que no ens emprenyin gaire, per entendre’ns.
A les redaccions, tot aquest ambient, també es notarà. Molts treballadors, naturalment, faran vacances. Només faltaria. A la televisió i la ràdio, els presentadors estrella reposaran i serà el torn dels substituts, els subdirectors, les segones veus. També tornaran les vacances no pagades -són molts els que es queden sense feina durant tres mesos perquè tenen contractes de setembre a juny, quan acaba la temporada- i els contractes temporals per suplir durant unes setmanes totes aquelles cadires buides.
Tot plegat serà el caldo de cultiu perfecte per tornar a sentir allò de “a l’estiu no hi ha notícies”. Però la realitat és tossuda i els fets ho desmenteixen. Ha quedat comprovat amb bombes informatives com la confessió de Jordi Pujol sobre els diners que tenia a l’estranger sense regularitzar, l’abdicació del rei emèrit o l’adeu de Messi del Barça, per esmentar només alguns exemples.
Aquest no es preveu necessàriament més tranquil. En un maig de temperatures de record, hem recordat l’elevat risc d’incendi que té tot el país quan els termòmetres es disparen i la sequera s’imposa. Tant de bo no tornem a patir pels nostres boscos. Per altra banda, a l’agenda hi ha marcades dues dates rellevants. La primera, el cap de setmana del 24 de juliol, amb la consulta sobre els Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu. I la segona, el 17 d’agost, quan es complirà el cinquè aniversari dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Tot plegat en un moment polític convuls, marcat per l’espionatge, el desacord sobre com blindar el català a les escoles i la incertesa sobre com aquestes hauran de reprendre el curs al setembre.
Queda clar, doncs, que a l’estiu hi tornarà a haver notícies. I que hi haurà, també, professionals de la informació -periodistes, operadors de càmera, fotoperiodistes, productors…- que treballaran per explicar-les a la ciutadania. I ho faran per gust, per obligació o per totes dues coses. Com una feina més, evidentment. Per si de cas, si us en trobeu algun reposant i fent una canya en un xiringuito, no li digueu “què, que a l’estiu no hi ha notícies?”. Us estalviareu que us la foti pel cap.