Visca la Pepa!

En un acte multitudinari, celebrat a Cadis el 7 de novembre de 2015, Albert Rivera, llavors líder de Ciutadans, va presentar una espectacular proposta de reforma de Constitució espanyola. Va proposar blindar les competències estatals, limitar les autonòmiques, a més d’altres reformes, com ara la supressió del Senat i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) o bé la fusió forçada d’ajuntaments i la supressió de la llei d’indults. Rivera va considerar que la seva proposta podia posar les bases per a una “segona Transició”. A la dreta espanyola, començant pel PP que va votar-hi en contra, la Constitució de 1978 no l’ha complagut mai. La dreta es fa dir constitucionalista, però en el fons no ho és. Molts dels preceptes que estableix aquesta Constitució, que és resultat, com totes les lleis, per molt fonamentals que siguin, d’una conjuntura, no els agrada.

Per començar, no els plau el reconeixement dels drets col·lectius, que Ciutadans nega sistemàticament que existeixin. És una negació tautològica. El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc, Gurutz Jauregui, ja fa molts anys que va aclarir que els drets col·lectius sí que existeixen i que inclús la carta magna espanyola els reconeix. En un article de l’any 1998, Jauregui citava l’article 16 de la Constitució, que garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats…; l’article 20.3, en el qual es garanteix l’accés als mitjans de comunicació social dependents de l’Estat dels grups socials i polítics significatius; l’article 37.1, en el qual es garanteix el dret a la negociació col·lectiva laboral entre els representants dels treballadors i empresaris, o l’article 39.4, que parla de la protecció dels nens. Podria haver-hi afegit, l’article 2, que distingeix entre nacionalitats i regions.

Inés Arrimadas proposa ara, aquesta vegada des de Sevilla, una reforma de la Constitució per eliminar, precisament, la distinció, que en el seu dia ja va costar d’introduir, entre nacionalitats i regions. Arrimadas sosté que l’article segon ha esdevingut “un subterfugi” per “debilitar i fragmentar” l’Estat i per posar en qüestió que Espanya sigui “un país democràtic de lliures i iguals”, perquè distingeix, s’ha de dir que suposadament, entre territoris de primera i de segona. En el pecat va la penitència. Voler reformar la constitució per això és, li agradi o no a Arrimadas, un reconeixement de l’existència dels drets col·lectius que segons Ciutadans diu que no existeixen. Una giragonsa que només és possible de sostenir des de la tergiversació nacionalista de la història d’Espanya.

Arrimadas planteja transformar l’article segon de la Constitució per reformular-lo d’aquesta manera: “Espanya és una nació de ciutadans lliures i iguals, que es configura en 17 comunitats i 2 ciutats autònomes”. Potser ella no ho sap, però tota comunitat és, per definició, un grup, un col·lectiu. Tant és, deu pensar la catalana de Jerez, perquè la seva dèria és determinar que les comunitats a Espanya són disset i així evitar el que també està reconegut a la Constitució, que és la possibilitat d’integrar Navarra al País Basc. Malgrat la interpretació esbiaixada que els tribunals han anat fent de la Constitució, fins i tot a l’article 3 que parla de les llengües oficials a Espanya, hi ha un reconeixement dels drets anomenats de tercera generació, que inclouen els drets culturals col·lectius: “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”.

El 2015, Ciutadans va tenir la possibilitat d’influir realment en la governabilitat d’Espanya per primera vegada. Rivera va equivocar-se estrepitosament i després del fracàs electoral del 2019 va abandonar tota activitat política. Llavors Ciutadans va caure en mans d’Arrimadas i d’una colla d’alts funcionaris de l’Estat, molts dels quals han ajudat al gir recentralitzador imposat per diversos governs espanyols, fossin del PP o del PSOE. Amb l’oferta actual, Arrimadas pretén burxar en les contradiccions del nou dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo, un gallec que ha presidit una d’aquestes nacionalitats, tot i que la carta magna no les anomena ni diu quantes són. Les nacionalitats molesten perquè a l’hora de definir la pàtria espanyola, l’element dominant és l’Espanya castellana, una majoria que oprimeix les minories fins al punt de desitjar esborrar-les de la Constitució.

- Publicitat -

Els drets de tercera generació són conseqüència dels conflictes ètnics i culturals de la contemporaneïtat. Tenen l’aval de les Nacions Unides i són tan fonamentals com el dret al desenvolupament, al control dels recursos naturals, a la pau, a la conservació del medi ambient, els drets lingüístics, educatius, o religiosos, o… el dret a l’autodeterminació. Com són les coses!  Els destinataris dels drets humans són les persones, però hi ha drets polítics i socials que només poder ser garantits col·lectivament. Això ho sap tothom.

L’Espanya d’Arrimadas és una d’aquelles nacions ètniques, tancades i unidimensionals que, en realitat, se situen fora de la història, com l’intent de Putin de refer l’antic imperi rus. Els liberals espanyols commemoraven cada 19 de març la Constitució de Cadis de 1812 amb el crit  de “Visca la Pepa!”. Amb els anys, aquella expressió alegre es van transformar en una expressió negativa. Quan s’afirma d’algú que és un visca la Pepa, es vol dir que aquest individu és un irresponsable. Arrimadas ja va demostrar al Parlament de Catalunya com es podia dirigir un partit transatlàntic fins a enfonsar-lo en la irrellevància d’un llagut foradat. Ara tornarà a fracassar perquè tot plegat és tan sols teatre. 

- Publicitat -

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Els més llegits

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca