La defensa corporativa

El passat 9 de febrer es va publicar un article rellevant a Racó Català. El signava Arnau Rodellar Martí, i es titulava “L’OCDE dicta la política educativa del govern català”. L’originalitat de l’article radicava en el fet que, per fi, sembla que alguns docents estan començant a despertar i a identificar l’onada de l’antipedagogia competencial que ens obliga a deseducar i a fabricar subciutadans passius amb una política de dreta neoliberal que ha trobat en les lleis d’educació el seu canal de transmissió més eficaç arreu d’Europa.

Recordem el que va escriure Rodellar: “L’enfocament competencial i els àmbits educatius s’estan imposant a escoles i instituts de Catalunya. Des de l’aprovació de la LEC (2009) fins a la recent LOMLOE (2020) s’expandeixen pels centres educatius els principis ideològics neoliberals de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). Amagats darrere la cara amable de la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura).” Enfocament que ha fracassat estrepitosament a tot arreu o s’ha imposat, i que està en procés de revisió mentre nosaltres continuem entossudits en la imposició d’una política notòriament nociva.

I continua: “La propagació, fil per randa, del dictat dels poders econòmics es concreta en programes com la fracassada Escola Nova 21 (2016). En les actuals Xarxes per al canvi (2017) i Laboratori de transformació educativa (2020). I en l’aprovació properament del nou currículum per a l’educació bàsica i el nou decret d’ordenació de l’ensenyament (2022). Aquesta línia educativa ve definida per patronals, bancs, grans empreses i fundacions privades. No es tracta d’un impuls de mesures progressistes ni molt menys d’esquerres, sinó que va dirigida en la línia contrària dels interessos de la majoria de la població.”

L’acusació no pot ser més adequada ni més exacta: els docents es limiten a obeir les directrius classistes per pura inèrcia, generant rebel·lions de famílies puntuals en alguns centres especialment alienadors. La vaga de març va ser la reacció més visible per part de pedagogs i professorat que conserven el sentit original de la funció escolar: ensenyar. Ensenyar continguts i valors per a la construcció de la ciutadania crítica de demà. Van demostrar que eren la majoria, però sembla que han estat abandonats pels partits polítics, que en general recolzen la camarilla neoliberal.

Deien Karl Jaspers i García Morente  que la funció de la Universitat era la projecció dels sabers i els patrimonis cap a un futur humanament prometedor. Infectada de postpedagogia competencial també la Universitat pública, s’ha convertit en una institució estàtica i neoescolàstica. Atrapada i ofegada pel burocratisme que també afecta la secundària, s’ha convertit en el paradís dels conservadors i els mediocres: tots aquells que disfruten manejant estratègies i disfresses del poder pur per a la subjecció de la població.

- Publicitat -

És molt important que Catalunya comenci a desmarcar-se de polítiques antidemocràtiques que imposen tots els partits que toquen poder i comenci a configurar una esquerra centrada en la recuperació dels serveis públics, tot abandonant les pallassades de l’esquerra domesticada pel monopoli de les qüestions emocionals. L’èxit de la infantilització social ha estat innegable, i per tant ja va sent hora de configurar una alternativa il·lustrada i inclusiva més enllà de les paraules boniques i les mentides oficials de cada matí.

L’esquerra i la dreta neoliberals ha definit bé els ses objectius: “L’ensenyament, reduït a l’assoliment de competències bàsiques, menysprea els coneixements científics i culturals que la humanitat atresora durant segles. Fins ara, l’alumnat podia aprendre continguts amplis sobre història, matemàtiques, àlgebra, geometria, literatura, arts, biologia, geologia, física, química, filosofia i molt més. I gràcies a aquests sabers poder estructurar el pensament, ampliar els horitzons més enllà del context concret i obrir nous camins tant individuals com col·lectius.”, ens deia Rodellar.

Per què no es produeix una reacció cívica? Anestesiats estem tots molt millor. L’estat actual de coses ens permet deixar de pensar, confiar en els arquitectes socials. En un llibre antic i interessantíssim,  Controversias en la educación española (Alianza, 2000), Álvaro Marchesi, el més gran exponent de les pedagogies autoritàries i el seu, diguem-ne, patriarca,  acusava sense descans als “sindicatos”, als “nacionalismos” i a les defenses corporatives de totes les limitacions que la seva llei de 1990 va posar sobre la taula. Avui, trenta anys després, la matraca és la mateixa: el professorat es nega a canviar, el professorat no creu en l’equitat, ni l’atenció a la diversitat, ni la inclusió. El professorat és un enemic de la felicitat. El professorat és l’enemic de l’alumnat, l’enemic dels governs, cal desactivar-lo, desmotivar-lo, cal que marxi i deixi de fer nosa.

No, senyors: el que es nega a fer una quantitat significativa de professorat al nostre país és negar-se a obeir directrius d’extrema dreta disfressades de pedagogia. No estem defensant la nostra corporació, estem defensant el nostre jovent, la nostra societat, d’unes polítiques que busquen perpetuar privilegis i un sistema educatiu triple i hipòcrita, que exclou un terç de la nostra població. Denunciem que es desvien cap a l’empresa  privada els recursos que han d’anar a l’escola pública, defensem que les administracions deixin de blindar privilegis i es posin al servei de la igualtat social sense tant de cinisme. Unes autoritats que només parlen de suprimir sabers, de suprimir docents i matèries i buidar currículums, el que pretenen és impedir que la població desafavorida pugui accedir a llocs de treball de qualitat.

Ja fem tard, molt tard. Fins ara, el professorat català no ha estat capaç de respondre als atacs externs per a respondre: “No només no defenso la meva pròpia corporació, sino que són vostès els que volen substituir les cultures democràtiques, evolutives i dialogades pels dictats de les seves corporacions abusives i intrusistes”. Fa trenta anys que la banca i l’enginyeria social més reaccionària treballen per reduir l’ensenyament català a una mera gimnàstica moralitzant. Són les corporacions alienes al sistema educatiu les que intenten defensar-se de la resistència dels docents que es neguen a implantar polítiques autoritàries i banals a les classes. Els molesta el pensament crític, els molesta no ser obeïts com obeeixen els autòmates. Els molesten els docents que s’entesten a continuar fent la seva feina segons una mínima ètica civil.

Però el professorat sap que no condueix a res abandonar alumnat de dotze anys en l’analfabetisme, sap que convertir les classes en partides de Pokemon o Minecraft no ajuda a aprendre, sap que Kahoot és una de les corporacions que més milions factura a l’any en tot el món, sap que les polítiques que acompanyen el concepte d’equitat o inclusió són una mena de broma de mal gust, sap que l’autèntica formació científica i humanística del nostre país ha estat extirpada per motius poc confessables.

Tothom sap a quines corporacions m’estic referint. Cal que Catalunya restauri el futur del seu jovent i les seves institucions docents desplaçant el monopoli perniciós dels ideòlegs postpedagogistes que ens dicten més enllà de tot control democràtic. Perquè no és correcte obeir cegament a qui no s’ha votat, a qui no redacta decrets i normatives a la plena llum del dia.

- Publicitat -

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Els més llegits

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca