A les dones ara ens creuen quan som víctimes de violència masclista. Surten persones al carrer a protestar per nosaltres, cremen les xarxes socials demanant justícia, hi ha una indignació total per deixar els homes maltractadors podrir-se a la presó. Només hi ha un problema, i és que només ens creuen quan estem mortes. És llavors quan la societat dóna pas a la seva ràbia contra l’agressor perquè ja no hi ha dubte que ho és.

Però mentrestant, es continua apel·lant a la presumpció d’innocència i a aquesta justícia patriarcal que, per a les dones, és de tot menys justa. Escric això pensant en el cas de Johnny Deep (58 anys) i Amber Heard (36 anys) i en la tristesa i indignació que em genera veure com es torna a fer un show del patiment de les dones per la violència que els homes exerceixen contra nosaltres.

No em fa falta cap evidència que posi de manifest allò evident: els homes ens maltracten. Existeix tot un sistema patriarcal de dominació del sexe masculí sobre el femení que ens sotmet, dia a dia, i que surt reflectit en cada relació existent entre un home i una dona. La manera en la qual es manifesta pot ser molt diferent segons les circumstàncies personals de cada home. Això no significarà que les dones no puguem també maltractar els homes, però la violència d’ells és sistemàtica i està legitimada per les seves normes patriarcals, per la qual cosa sempre tindran la defensa de la justícia que ells han creat. Mentre que la nostra violència es castiga i són casos aïllats.

Posar al mateix nivell els actes d’Amber Heard que els de Johnny Deep és masclisme en la seva màxima esplendor.

A més, és curiós que qui posa en dubte la paraula d’ella no dubti, en cap moment, de la veracitat del relat d’ell. I és preocupant com es busquen contínuament arguments per a deslegitimar les vivències de Heard. Perquè quan un home parla se li respecta i no se li posa en dubte, però quan una dona ho fa, sembla que hagi d’esperar que la societat li doni permís perquè el que digui es consideri real. Què fàcil és qüestionar la paraula d’una dona i que senzill creure en la d’un home.

Diuen que la solució és analitzar aquest cas sent objectiva i deixant al costat la societat masclista en la qual vivim, per així adonar-nos que ell és la víctima. Però jo no crec en l’objectivitat. Ni ho vaig fer, ni ho faig i espero mai fer-ho. Perquè considero que no hi ha hagut major arma per a silenciar a les dones que intentar-nos convèncer que hem de buscar sentit a allò que passa deixant al marge les nostres experiències.

La “veritat” és produïda per la societat segons les relacions de poder que la conformen. Per això, sempre es creurà als homes, perquè la veritat la creen ells sota les regles i les normes que regeixen la seva societat patriarcal.

És necessari allunyar-se de la cultura masculina per a ser conscients que la nostra veritat com a dones és molt diferent de la que ens intenten imposar.

Amber Heard som totes en algun moment de la nostra vida.