eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    El CNI tenia l’aval del Suprem per espiar l’independentisme

    La directora del CNI defensarà la legalitat estricta d'aquestes escoltes i no entrarà a valorar altres suposats espionatges

    La directora del CNI, Paz Esteban, compareix aquest dijous des de les 09h per primera vegada a la Comissió de Despeses Reservades, anomenada comissió de secrets oficials, per oferir explicacions sobre els casos d’espionatge amb Pegasus detectats en les últimes setmanes. Segons fonts del govern espanyol, Esteban assisteix al Congrés amb la documentació que acredita l’aval del jutge d’enllaç del Tribunal Suprem amb el CNI, Pablo Lucas, per fer algunes de les escoltes a polítics i activistes independentistes, però no totes. Aquestes fonts xifren les autoritzacions en una desena o més, però en tot cas lluny dels 65 casos acreditats per Citizen Lab.

    Fonts del CNI han explicat a l’ACN que aquesta serà una compareixença llarga on Esteban presentarà la documentació que acredita les actuacions dels serveis d’intel·ligència.

    Publicitat

    Segons aquestes fonts, la directora del CNI defensarà la legalitat estricta d’aquestes escoltes i no entrarà a valorar altres suposats espionatges.

    Parlarà, apunten, en funció de la documentació i les activitats efectuades pel CNI, i no en funció del que digui l’informe de Citizen Lab.

    Dos espiats a la comissió

    Serà també la primera vegada que la comissió es reuneix amb presència de representants de Bildu, Junts i CUP –ERC ja hi va ser del 2017 al 2019- fruit del canvi de sistema d’elecció dels seus membres impulsat per la presidenta del Congrés, Meritxell Batet.

    Hi són presents dues de les víctimes de l’espionatge acreditat per Citizen Lab: Míriam Nogueras i Albert Botran.

    La comissió se celebra a porta tancada i els diputats que hi assisteixen tenen l’obligació de guardar el secret sobre les qüestions que s’hi coneixen.

    De fet, els diputats han hagut de dipositar els mòbils a unes guixetes abans d’accedir a la sala on se celebra la comissió.

    L’executiu espanyol ha definit la compareixença d’Esteban com un exemple de la seva “transparència” en explicar l’actuació del CNI en el ‘Catalangate’, però la naturalesa secreta de la comissió, afegida al fet que segons alguns dels seus membres –com el portaveu del PNB, Aitor Esteban- no s’hi expliqui mai “cap secret d’Estat”, posen en dubte que serveixi per esclarir el cas d’espionatge als líders independentistes destapat per Citizen Lab i publicat per The New Yorker.

    De fet, el funcionament de la comissió impedeix que els diputats hi assisteixin amb telèfons mòbils o en treguin còpies dels documents que s’hi presenten. Els diputats tampoc reben documentació prèvia sobre la qüestió que s’hi aborda. Tampoc podran explicar a la sortida cap detall de què s’hi ha explicat per l’amenaça de vulnerar la llei de secrets oficials que limita la publicació de qüestions relacionades amb la seguretat de l’Estat.

    Paz Esteban, qüestionada

    La presidenta del CNI, Paz Esteban, hi assisteix potser per última vegada. L’espionatge als mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, la situen a l’epicentre de les crítiques des de dins i fora del govern espanyol. Esteban s’enfronta a acusacions de vulneració de drets per part de Podem i dels partits independentistes i alhora de no haver sabut protegir la privacitat de les comunicacions del govern espanyol.

    Presència de les formacions independentistes

    La comissió es reunirà per primera vegada en tres anys. No s’havia constituït aquesta legislatura per la manca d’acord entre el PSOE i el PP sobre la seva composició. Fins a la setmana passada una resolució de la presidència del Congrés establia que calien 3/5 parts dels diputats (210 vots) per esdevenir-ne membre, i el veto del PP deixava fora els diputats de Bildu, de manera que s’incomplia l’obligatorietat que hi fos present un membre de cada grup parlamentari.

    La setmana passada la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va emetre una nova resolució on rebaixava el nombre de vots necessaris a majoria absoluta (175 diputats dels 349 actuals), fet que va permetre elegir-ne com a membres Gabriel Rufián (ERC), Míriam Nogueras (JxCat), Albert Botran (CUP) i Mertxe Aizpurua (EH Bildu). També hi seran Héctor Gómez (PSOE), Cuca Gamarra (PP), Iván Espinosa de los Monteros (Vox), Pablo Echenique (Podem), Edmundo Bal (Cs), i Aitor Esteban (PNB).

    Seguim gràcies a tu!

    D'ençà el 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció participa en sortejos exclusius des de només 3€. Participa i ajuda'ns a continuar endavant.

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca