Una de les qüestions que més m’interessa saber sobre l’espionatge mitjançant Pegasus és quan va començar. Ara per ara sabem que el primer cas detectat per Citizen Lab fou de l’any 2016, però no és fins al 2020 quan tenim les primeres víctimes polítiques catalanes: el regidor d’ERC, Ernest Maragall, i l’expresident del Parlament, Roger Torrent, qui va aprofitar aquest cas per fer una novel·la d’espies (‘Pegasus. L’estat que ens espia’).

Ara que sembla que la (falsa) bondat del PSOE torna a posar-se en qüestió, encara més quan 24 hores després de denunciar que Sánchez i Robles també foren espiats voten amb el PP vetar qualsevol comissió d’investigació sobre el cas, és pertinent saber quan va començar aquest espionatge perquè invalidaria qualsevol negociació política amb l’Estat. Dit d’una altra manera, ERC va negociar la taula de diàleg amb el PSOE parant l’orella a les discussions que tenia el partit d’Aragonès amb Junts per Catalunya? L’acord per la llei de l’audiovisual es va fer sabent quines cartes posaria Rufián sobre la taula? Durant la pandèmia l’Estat monitorava les decisions del Govern? Durant el judici del procés les estratègies de les defenses independentistes foren interceptades? I si anem més enllà, durant els atemptats del 2017 el govern de Rajoy controlava els missatges que s’enviaven el president Puigdemont amb la Conselleria d’Interior?

En una democràcia plena aquestes preguntes formarien part d’una teoria de la conspiració sense cap ni peus, però a l’Estat ens trobem que la realitat supera la conspiració.

No esperem que La Moncloa investigui el cas, i menys quan tot apunta que són part necessària per tirar endavant l’operació. El CNI no actua per voluntat pròpia, no és un òrgan independent i menys en un cas com aquest. No oblidem que des del 2011 i fins al 2018 el Centro Nacional de Inteligencia depenia directament de la vicepresidenta Soraya Sáenz Santamaria.