“La pressió estètica és una forma de violència. La vivim a la vida quotidiana: com pot ser que des de petites visquem aquesta pressió sobre els cossos i la visquem totes?”. És la pregunta que s’ha fet la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, durant una trobada amb expertes en aquest tipus de situacions que han de col·laborar en un pla per erradicar-les. La reunió ha comptat amb la presència, també, de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí. El 10 de maig hi haurà una trobada amb entitats per continuar elaborant aquest pla.
Les expertes han compartit les seves reflexions per a l’elaboració del Pla, amb aportacions vinculades als diferents eixos i àmbits de la pressió estètica. Adnaloi Vila, activista i membre de Stop Grassofòbia, ha compartit reflexions sobre la pressió estètica i la grassofòbia, i el paper que hi juga el sistema i personal sanitari.
Marta Pontnou, estilista, assessora d’imatge i escriptora catalana, ha reflexionat sobre el tallatge a les botigues de roba i la seva no correspondència amb els cossos reals, tant d’infants com adults. L’escriptora, ponent i activista afrofeminista i antirracista, Desirée Bela-Lobede, ha comentat el racisme que travessa la pressió estètica i de la representació real dels cossos.
Cinta Tort, artista i activista, ha fet propostes vinculades a combatre la pressió estètica en el sistema educatiu. Julia Ojuel, especialista en medicina familiar i comunitària, ha fet incidència en estendre la lluita contra la pressió estètica també en l’àmbit esportiu i xarxes socials, a més a més de l’àmbit educatiu i sanitari.
Berta García, creativa audiovisual i actriu, ha proposat fer formació de gènere en tots els àmbits públics. Martina AiXuan Quiles, estudiant, ha compartit les seves experiències en el sistema educatiu al voltant de la pressió estètica.
La trobada l’ha conclòs Benedí, afirmant que el pla per combatre la pressió estètica és “per a totes les dones, perquè totes en un moment o altre hem vist que el nostre cos no era com ens deien els mitjans ni la societat”.
El pla per combatre la pressió estètica té com a objectiu donar una resposta política a la violència dels cànons estètics que produeixen i perpetuen els estereotips i les discriminacions de gènere, racials i capacitistes, a fi d’erradicar aquesta violència. A més, entre els seus objectius també hi ha incrementar la consciència social sobre l’impacte de la pressió estètica en el benestar físic i emocional al llarg de tot el cicle vital de les persones, especialment el de les dones.