Barcelona ha aprovat aquest divendres un text de condemna del ‘Catalangate’ amb els vots de Barcelona en Comú (BComú), ERC i JxCat. La proposició, que s’ha votat en una sessió extraordinària abans de l’inici del ple ordinari, l’han presentat conjuntament comuns i republicans i ha comptat amb el suport de JxCat. Per contra, el soci de BComú al govern municipal, el PSC, i el PP, Cs, Valents i la regidora no adscrita hi han votat en contra. Segons el text aprovat, l’Ajuntament de Barcelona també exigeix al govern espanyol que investigui amb “celeritat” i “transparència” el cas d’espionatge i demana les explicacions i assumpció de responsabilitats pertinents, a més d’expressar suport als espiats.
Maragall: “És un ‘Watergate’ de Nixon multiplicat per 60”
El líder d’ERC a l’Ajuntament, Ernest Maragall, ha començat la sessió extraordinària denunciant que el ‘Catalangate’ és “l’escàndol democràtic més explícit, intens i evident de fa molts anys” a l’Estat. Maragall ha assenyalat que l’espionatge a polítics independentistes és una “vulneració flagrant” de drets i ha lamentat que no es pugui atribuir “presumpció democràtica” a les institucions de l’Estat. A més, el regidor republicà ha recordat que el seu mòbil ja estava intervingut la primavera del 2019 i s’ha preguntat com es va utilitzar la informació sobre dos candidats a l’alcaldia en plena campanya electoral. “És un ‘Watergate’ de Nixon multiplicat per 60”, ha conclòs.
Per tot plegat, Maragall ha reivindicat els punts del text aprovat i ha posat èmfasi en el darrer d’aquests, que parla de preservar els drets de les persones espiades “donant suport a les iniciatives jurídiques que calgui”. En aquest sentit, ha convidat a sumar-se a la denúncia formulada pel Parlament o bé sumar-se a la querella presentada fa dos anys.
Els comuns parlen de “persecució ideològica”
Per la seva banda, el tinent d’alcaldia Jordi Martí ha intervingut en nom del grup de Barcelona en Comú. Martí ha defensat que els comuns no van dubtar a acceptar la petició d’ERC per fer una proposició de denúncia conjunta al voltant de l’espionatge i ha remarcat que “en cap cas es pot acceptar espiar telèfons mòbils d’adversaris polítics”. Martí ho ha definit com un cas de “persecució ideològica” i ha advertit que “el mètode de les clavegueres de l’Estat” s’hauria d’eliminar.
Amb tot, el regidor ha aprofitat la seva intervenció per mostrar-se crític amb ERC per haver votat en contra del decret de mesures anticrisi al Congrés dels Diputats com a reacció precisament al ‘Catalangate’. Martí ha indicat que és un vot “incomprensible” i ha demanat als republicans no oblidar que un dels objectius de l’esquerra és millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. Per això, ha expressat que espera que ERC no es desmarqui de la “política en majúscules” que estava fent.
Artadi assenyala al PSC: “Sou responsables”
La presidenta del grup municipal de JxCat, Elsa Artadi, ha començat la seva intervenció carregant amb força contra l’espionatge: “Soc independentista, no soc terrorista i he estat espiada”. A més de criticar a Pedro Sánchez per no haver donat encara explicacions sobre la qüestió i a la ministra de Defensa, Margarita Robles, per haver justificat l’espionatge al congrés al·legant que els independentistes suposaven una amenaça per l’Estat, Artadi ha assenyalat amb contundència al PSC: “Sou responsables d’aquesta vulneració històrica, sou còmplices d’aquest silenci franquista”, ha declarat.
També ha interpel·lat a l’alcaldessa Ada Colau: “Vostè què pensa fer davant el fet que 12 barcelonins han estat espiats? Què pensa fer davant l’atac a dos regidors d’aquesta casa? Ens ha contactat per saber si necessitem alguna cosa?”. Artadi ha afegit que amb la utilització del Pegasus s’han posat en risc les comunicacions del consistori.
El PSC condemna l’espionatge però vota en contra
El PSC ha insistit a condemnar l’espionatge, però ha votat en contra del text que el condemna. La tinenta d’alcaldia Laia Bonet ha recordat que el seu grup municipal està en contra de l’espionatge i s’ha adherit a la posició ja explicada pel secretari general del partit, Salvador Illa, demanant que s’investiguin els fets a la comissió de secrets oficials al Congrés dels Diputats. “Poden comptar amb el PSC per demanar una investigació, però no si el que volen és fer una campanya d’atac al govern de l’estat, no ens hi trobaran”, ha matisat Bonet.
A més, la tinenta d’alcaldia ha lamentat que s’hagi fet un debat al marge del ple ordinari i que els grups no hagin pogut anar a una, ja que a banda de la proposició conjunta de comuns i ERC, JxCat ha registrat una proposta i el PSC una altra de diferent. Per això, durant la seva intervenció, Bonet ha anunciat que els socialistes retiraven la seva proposta, atès que ja s’havia debatut el ‘Catalangate’.
Malgrat la condemna de Bonet a l’espionatge, el grup socialista ha votat finalment en contra de la proposició que denunciava el cas. Fonts socialistes han explicat posteriorment que el vot s’ha decidit per “coherència” amb el mateix vot negatiu que van donar al ple del Parlament fa una setmana i mitja, quan es va sotmetre a votació una resolució similar de condemna. A més, el PSC al·lega que si bé coincideixen en la part propositiva del text que es votava -aquella que demana que s’investiguin els fets- no estan d’acord amb la part expositiva que dona per fet que els espionatges han estat il·legals i que s’han fet per atacar a l’independentisme.
“Vostès volen aprofitar-se d’una història de Mortadel·lo i Filemó”
Els grups parlamentaris de la dreta s’han mostrat contraris a condemnar l’espionatge. Luz Guilarte, de Ciutadans, ha defensat que el debat és quelcom que no interessa als barcelonins: “Vostès venen aquí a fer teatre, a aprofitar-se d’aquesta història de Mortadel·lo i Filemó. Nosaltres no serem partícips d’aquest teatre”.
Josep Bou, regidor del PP, ha explicat que cap espionatge pot estar justificat si es fa a algú per les seves idees. “Però vostès van passar a l’acció”, ha dit als grups independentistes, recordant-los el referèndum de l’octubre de 2017 i la declaració unilateral d’independència.
Així, ha argumentat que la missió del CNI és protegir Espanya de totes les amenaces contra la seva integritat i ha contextualitzat en aquest marc que si els líders independentistes han dit que ho tornarien a fer, l’Estat s’ha de defensar.
Eva Parera, de Valents, ha estat la més contundent. “Vostès són els que van utilitzar les bases de dades públiques per organitzar el referèndum il·legal. Vostès no són les víctimes, les víctimes som nosaltres, els ciutadans no independentistes”. I ha acabat amb un missatge per al CNI i per als jutges: “Senyors del CNI i del Tribunal Suprem, per descomptat que han de vigilar i controlar a aquells que amenacen de destruir l’estat de dret”, ha manifestat. Tant ERC com BComú ha lamentat la intervenció de Parera.