Fa temps que observo amb certa distància l’actualitat política, ho faig quasi per prescripció mèdica davant l’allau d’episodis d’incredulitat i vergonya en els quals s’ha instal·lat l’independentisme des del 2017.
Ho sento pels qui encara volen continuar empenyent en la mateixa direcció, però la dita és molt clara: quan algú t’enganya un cop és culpa seva. Quan ho fa sempre, és culpa teva. No teníem cap indici, més que el de la ingenuïtat, per esperar que amb el PSOE la situació de repressió i vulneració de drets fonamentals donaria un tomb de 180 graus. Cap. I mira que es varen dedicar esforços per endolcir la imatge dels socialistes! Alguns encara ho recordaran, hi havia aquella distinció interessada entre el Deep State que havia creat les clavegueres de l’Estat i els socialistes, uns actors innocents en aquella pel·lícula anomenada procés.
Clar, el Deep State és de dretes. Que el PSOE en aquell moment hagués governat 23 dels 44 anys de democràcia, fos l’autor del terrorisme d’Estat, del suport imprescindible per aplicar el 155 i reformés l’article 135 per prioritzar el pagament del deute que no pas a ajudar les famílies durant la crisi del 2008 era anecdòtic. Delirant. Com era allò? Ah, sí. “No aconseguiran rebentar la investidura”.
En aquesta capçalera ho hem escrit en moltes ocasions, i avui, amb el catalangate, ho repetim: no es pot dialogar amb un lleó quan té el teu cap a la seva boca. I ara que Margarita Robles justifica amb tota normalitat que s’utilitzi una eina il·legal, antidemocràtica i que vulnera els drets fonamentals per aturar les aspiracions polítiques independentistes fora bo que els qui encara creuen que una taula de diàleg pot aparcar la naturalesa nacionalista del PSOE facin un pas al costat. No ha funcionat.
I no és només que no hagi funcionat, sinó que a més, els efectes col·laterals d’aquesta taula fou una interessada desactivació del carrer amb càrregues de la Brimo, criminalització dels manifestants i partidisme de trinxeres per enfrontar individus que formen part del mateix moviment.
El resultat de tot això, i mirin si és greu, és que el moviment polític amb les manifestacions més multitudinàries del segle XXI a Europa observa amb indiferència aquest espionatge. Sense convocar mobilitzacions, sense indignar-se com ho feia abans.
El PSOE no ha canviat mai la seva naturalesa, és una part de l’independentisme qui li ha volgut donar una imatge edulcorada per defensar el seu projecte polític. Per justificar una taula on es pot parlar de tot menys de l’autodeterminació i el referèndum. És trist veure com un moviment que va posar en escac l’Estat, amb l’1-O i Urquinaona a la retina, és ara una caricatura humiliada per Robles.