eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    La Plataforma per la Llengua ataca el canvi de la llei de política lingüística: “Ens estem fent mal nosaltres mateixos”

    Laura Borràs participa a l’acte i escenifica el seu rebuig a la nova llei lingüística que impulsen ERC, PSC i Comuns.

    La Plataforma per la Llengua ha atacat aquest dilluns la modificació de la llei de política lingüística que estan impulsant al Parlament ERC, el PSC, els Comuns i Junts per Catalunya per considerar que els seus efectes seran “devastadors” per als alumnes catalans. El portaveu de la formació, Oscar Escudé, ha criticat que hagin estat dos partits independentistes els que hagin registrat aquesta modificació legislativa: “Ens estem fent mal nosaltres mateixos”. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha participat a l’acte a la Pompeu per escenificar el seu rebuig a la modificació de la llei i recordar que Junts per Catalunya es va despenjar de l’acord dels partits i va supeditar el suport a que hi hagi “un consens social”.

    L’acte ha servit per presentar el manifest de la Plataforma per la Llengua contra la modificació de la llei de política lingüística i que ha estat firmat per 200 personalitats de la societat catalana com l’ex president de la Generalitat Quim Torra, que ha assistit a l’acte, els escriptors Jaume Cabré i Irene Solà i els actors Joel Joan i Josep Maria Flotats, que no han acudit a l’auditori de la Universitat Pompeu Fabra.

    Publicitat

    Laura Borràs no ha firmat el manifest però ha participat a l’acte en una actitud de suport a les reivindicacions aplaudint totes les intervencions i apareixent a la fotografia final que ha volgut reunir a tots els opositors al canvi de normativa.

    Tot i que la qüestió del 25% encara no està resolta pel Govern, que treballa en un decret que especificarà com es resoldrà aquesta qüestió als centres, el rebuig dels defensors de la llengua és perquè consideren que la nova redacció proposada fa unes setmanes és una “rendició” a la persecució de la llengua tot i que el Govern, quan la va registrar la va reivindicar com l’instrument per “salvar” el català a les aules.

    Si la reforma s’aprova, la norma declararà el català com a “llengua pròpia de Catalunya”, que està “normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu”. Però la modificació també apunta que el castellà “és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre”.

    Les reivindicacions del manifest

    L’esdeveniment ha començat amb la lectura del manifest per part de dos representants de sindicats estudiantils, Iolanda Souto, del Sindicats d’Estudiants dels Països Catalans, i Ferran Piqué, del sindicat FNEC.

    “El Govern no pot cedir a l’embat judicial que, sense cap criteri pedagògic, pretén tombar un model que afavoreix la cohesió social i que compta amb el suport de la immensa majoria de la societat”, ha llegit Souto.

    El text ha acabat amb l’exhortació als partits per a que votin en contra de la proposició de modificació de la llei de política lingüística.

    Acte seguit, s’ha obert un torn per a intervencions de diferents convidats que parlaven des de l’escenari de l’auditori i que tenien la missió d’exposar la precarietat del català a les aules.

    “Pels meus alumnes, el català és un idioma estranger”, ha dit Lluïsa Selma, cap d’estudis de l’escola Ferrer i Guàrdia de Barcelona, al barri de Torre Baró, i ha afegit que aquests estudiants ‘flipen’ quan els explica que ella parla català a casa seva amb els seus fills.

    Silvia Casajoana, directora de l’institut Juan Ramon Jiménez de Sabadell, ha exposat que la davallada de suport a l’immersió lingüística entre la població castellano-parlant es deu, segons ella, a que la immersió dels anys 80 prometia ser un instrument d’ascensor social però que finalment no ser així. “El que ha passat és que l’ascensor no ha funcionat. Perquè només amb la llengua no n’hi ha prou per donar oportunitats a la gent”, ha afegit.

    Mobilització, mobilització i mobilització

    Roger Montoliu, membre de la Comissió de la Llengua Catalana del Consell de l’Advocacia de Catalunya, ha animat al públic a la mobilització: “Cessions com aquestes, abans no passaven perquè estàvem mobilitzats i els polítics vigilaven més”, ha argumentat. I ha acabat dient: “Hi ha tres regles per defensar el català: mobilització, mobilització i mobilització”.

    També s’ha projectat un vídeo on diversos dels signants del manifest com l’escriptor Marius Serra, l’ex polític Josep Lluís Carod-Rovira o la filòloga Blanca Serra feien advertències sobre el futur del català si s’aprova el canvi de la llei.

    “Una llengua forma una cultura, i una cultura una nació. Potser si perdem la llengua, perdrem la cultura i es pedra la nació i el poble”, ha sentenciat la filòloga Blanca Serra.

    Seguim gràcies a tu!

    D'ençà el 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció participa en sortejos exclusius des de només 3€. Participa i ajuda'ns a continuar endavant.

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca