Tesa i Esther: “La música en valencià triomfa per l’esforç dels artistes”

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

És una vesprada de primavera en el barri del Carme de València. Estem a la vora del mural de l’artista Elías Taño que fa immortal a Vicent Andrés Estellés amb el seu “no s’és res si no s’és poble”. Una frase d’Estellés que, a hores d’ara es troba transformada. Algú de poble decidí adaptar-lo per un divertit “no s’és res si no s’és de poble i fogó”.

Ens citem en ple cor del Cap i Casal amb la rapera almussafera Tesa i la cantant vinarossenca Esther. Dos dones apassionades per la nostra terra que canten en la nostra llengua. Amb dos estils i dos formes de vore la vida, xarrem entre cafés  sobre les seues carreres, el moment que viu la música en valencià, dones i escenaris… I, fins i tot, descobrim les referents que les inspiren!

L’entrevista va tindre lloc al barri del Carme, i algun que altre atac de riure. Cap persona va resultar ferida // Ana Cervera Domínguez (Instagram: @anniemoonphtography).

Tesa: “Volíem disfrutar en el procés, sense pensar en dates ni fer les coses per complir amb els terminis”

Tesa, acabes de traure el teu tercer disc. Conta’ns un poquet!

Tesa: Soc Tesa, una rapera d’Almussafes. Acabe de traure el meu tercer disc en solitari. Anteriorment rapejava en El Delito, i em vaig llançar en solitari amb ‘Rebesnéts del Tio Canya’, que sigué el meu primer single l’any 2016. I ja en 2017 vaig llançar el meu primer disc, Al-Tesa, i en 2019 el segon, Rural, amb un tot més electrònic.Des que vaig fer ‘Rebesnéts del Tio Canya’ he tingut una obsessió: mesclar el rap amb la música d’arrel valenciana.

En el primer disc ‘Rebesnéts del Tio Canya’, en el segon vaig fer ‘Qui estima la seua llengua’ amb Ferran Torrent, on ja fusionava el cant d’estil amb el rap. I ja, en este, ha sigut l’eclosió i la fusió definitiva entre el rap i la música folk i d’arrel valenciana. Portava dos anys estudiant cant d’estil valencià i, de la mà del meu productor Pere Rodenas, ens hem llançat a la piscina. I ho hem fet sense pressió ni pressa: volíem disfrutar en el procés, sense pensar en dates ni fer les coses per complir en els terminis. El disc és un treball en equip, amb portada de Cesc Roca i unes lletres de les que em sent molt orgullosa.

Esther: “Les meues cançons són quasi un diari”

I tu, Esther! Ens ha dit un pardalet que estàs treballant en el teu primer disc.

- Publicitat -

Esther: Soc Esther, una vinarossenca de 23 anys, i vaig començar el meu projecte en solitari fa un any. Vaig decidir dedicar-me a la música i apostar pel meu projecte, i ací estic súper contenta del que estem aconseguint. Ara, del disc no vull dir molt, eh? Que encara estic en procés de creació. Vaig a avançar-vos el concepte del disc. Jo, des de sempre, escrivia moltes cartes a les meues amigues i familiars. I, a més  amés, m’agradava molt donar-li-les al seu destinatari. He continuat escrivint-les fins el dia d’avui, però moltes no les havia entregades per temor a mostrar-me fràgil i vulnerable.

I, clar, hi ha moltes cartes que els seus destinataris no han rebut, i moltes històries sense final. I calia tancar-les totes, no? Al remat, les meues cançons són quasi un diari. Si tinc un enemic, crec que em buscarà els punts febles en les meues cançons (rialles). Me’n vaig al poble (Vinarós) per tancar-me en la meua habitació per ultimar tots els detalls i les lletres. En el poble em relaxe molt i puc cantar-li les cançons als pares en el meu menjador! En juny sortirà el primer avançament, molt fresquet. I ja per la propera tardor sortirà el nou disc. La veritat és que tinc moltes ganes de disfrutar d’este moment.

Tesa amb la seua gossa Catxorri // Ana Cervera Domínguez (Instagram: @anniemoonphtography).

Tesa: “Jo recomane a la gent que es clave en este món per gust quan comencen. I que no ho facen buscant l’èxit, menys des de la música urbana”

Es pot viure de fer música en valencià a hores d’ara?

Tesa: Clar que es pot viure de la música en valencià. De vegades, no directament, però també es pot viure de fer tallers en les escoles o d’escriure-li lletres a altres artistes que no s’escriuen les lletres. Pense que la clau passa per diversificar i reinventar-nos, perquè venim de dos anys de patir molt.

Esther: Jo porto molt poquet de temps. Ara mateix la meua vida és la música i treballo de la música, també més enllà del meu projecte. Jo soc educadora social i, si això no funciona, tinc la meua feina. Jo crec que el que no podem fer és centrar-nos únicament en una cosa: hi ha moltes feines d’organització, producció, gestió… Crec que és un ambient molt precari, perquè no se’ns ajuda gens. Tot és una qüestió de gestió de les expectatives.

Tesa: Jo recomane a la gent que es clave en este món per gust quan comencen. I que no ho facen buscant l’èxit, menys des de la música urbana. A hores d’ara hi ha molt de missatge que exalta fer música pels diners. A mi, sincerament, no em representen. A mesura que tot això es professionalitza fas més factures i més tasques d’oficina, porte a 7 persones al meu darrere. Perquè tot això al final va molt més enllà de cantar.ç

Tesa i Esther arreglen el món en un carrer del barri del Carmen // Ana Cervera Domínguez (Instagram: @anniemoonphtography).

Esther: “És normal que cada vegada hi haja més grups en valencià, perquè cada vegada hi ha més referents”

Després de la pandèmia, la música en valencià viu un moment molt dolç. Com ho esteu vivint vosaltres des de dins?

Esther: Jo pense que és el més natural del món fer música en valencià, sobretot per als qui som valencianoparlants. Quan començava la gent em deia que cantara en castellà, que arribaria a més penya. Quan intentava fer un disc i crear les lletres en castellà no em sortia. Al remat, és normal que cada vegada hi haja més grups en valencià, perquè cada vegada hi ha més referents. I, altra cosa molt interessant és tota la gent castellanoparlant que ha començat a fer música en valencià.

Tesa: Jo vaig començar a rapejar en castellà. En eixe moment, ningú es plantejava que es poguera fer rap en valencià. Ningú ho havia fet, d’ahí la importància dels referents de què parlem. Va ser gràcies a grups com Frida, At Versaris i Homes Llúdriga que vaig començar. Però la persona que va fer que em posara a rapejar en valencià va ser ma mare. Quan tocàrem un concert amb El Delito (en castellà) i se m’apropà ma mare: “Sona (de Teresona), m’ha agradat molt, però em sembla molt mal que una xica com tu s’ho cante tot en castellà”. I així vaig començar! Ara, una cosa vos dic: tant de bo arribe un moment en què deixem de necessitar música per reivindicar la nostra llengua perquè ja no calga.

Tesa: “Va ser ma mare qui em va convéncer per fer música en valencià”

Vivim un moment de feminització de la música en valencià?

Esther: Venim d’una època on les dones carregaven amb la major part de les feines domèstiques. Mentre, els tios muntaven grups de música i els seus projectes perquè tenien molt de temps per estar entretinguts i socialitzar amb els seus col·legues i crear grups de música. Pense que el més important és que ens donem suport entre totes. I és que, si surten dones i no les tendim la mà i oferim el nostre suport estaran igual de soles que estigueren les que començaren amb això.

Tesa: No hem de caure en la trampa d’estigmatitzar-nos les unes a les altres. El feminisme ha anat conquerint moltes coses bones. Veig molts canvis positius en les noves generacions de dones músiques del País Valencià. De vegades hem sigut nosaltres les nostres pitjors enemigues, i això no pot passar en general, i dins de la música encara menys. També vos dic una cosa: la banda masculina encara no està superada, els qui més triomfen encara són els tios! Qui són els principals caps de cartell dels festivals?

Esther disfruta d’un café, una de les seues grans passions // Ana Cervera Domínguez (Instagram: @anniemoonphtography).

Esther: “Si surten dones i no les tendim la mà i oferim el nostre suport estaran igual de soles que estigueren les que començaren amb això”

Penseu una cosa: en un mínim moment de contractar a les dones no han parat eixir projectes bons i de qualitat fer per dones. Si no donen oportunitats a les dones de pujar-se als escenaris… Com pretenen que millorem i consolidem els nostres projectes? Ha imperat un model de dona que triomfava en la música que havia de ser molt valenta, i això no té per què ser aixina. Volem que qualsevol puga fer música.

Esther: Exacte! Ja és hora que s’abandone la doble vara de mesurar en la música. Les dones hem d’estar tot el temps demostrant que som vàlides, i molts tios…

Tesa: Molts tios són uns paquets i no se’ls jutja! Sembla que les dones hem de ser sempre perfectes i tindre una veu angelical i preciosa, i a ells moltes vegades no se’ls exigeix res.

(Moment photocall amb la gossa de Tesa, la verdadera estrella de la vesprada).

Tesa: “Jo ho done tot, tinga un bolo en el festival més gran i multitudinari del món o siga un concert en un institut o una escola”

Practiquem un poc la sororitat. Què li agrada a Esther de Tesa i a Tesa d’Esther?

Esther: Quan he vist a Tesa en concert l’he vista solta, segura i empoderada. És una tia que m’inspira molt i s’ho menja tot en l’escenari. La seguretat que transmets quan estàs en l’escenari, i com se’t veu disfrutar allà dalt és brutal i m’inspira moltíssim.

Tesa: Jo ho done tot, tinga un bolo en el festival més gran i multitudinari del món o siga un concert en un institut o una escola. Així és com jo m’ho disfrute!! Jo a Esther la veig molt autèntica, i amb les coses molt clares, i això sempre és genial. Ho fa molt guai i és una persona molt honesta. La seua música no em recorda a la música de no sé qui, i en ple segle vint-i-u això és tota una gesta.

LES TEUES ALES és el primer disc d’estudi d’Esther , disponible en YouTube i Spotify // Ana Cervera Domínguez (Instagram: @anniemoonphtography).

Esther: “M’encantaria col·laborar amb Judit Neddermann”

Un artista amb qui vos agradaria col·laborar.

Tesa: A mi m’encisaria col·laborar amb Maria del Mar Bonet. Encara no he aconseguit sentir ‘Que volen aquesta gent’ sense plorar. Ella és una pionera, una persona a la que valore molt i una dona amb qui m’encisaria fer una cançó.

Esther: Jo em quede amb Judit Neddermann, que és per a mi una referent brutal. Quan la vaig escoltar per primera vegada va ser un flechazo. Em flipa la seua música i la seua naturalitat, i seria tot un plaer poder fer una col·laboració juntes.

RAP D’ARREL és l’últim disc que Tesa va traure aquest 1 d’abril de 2022 // Ana Cervera Domínguez (Instagram: @anniemoonphtography).

Tesa: “Neologismes de Frida té tot el que ha de tindre un disc de rap i, per a mi, és el disc de rap en valencià més complet que s’ha fet”

La vostra cançó favorita en valencià.

Tesa: El Tio Canya d’Al Tall! Ho té tot. És una cançó que té ritme animat, té contingut… Tinc una relació molt propera amb els meus pares i, per això, assimile les coses de l’època dels meus pares com si foren de la meua. D’ahí que em tiren més els referents més vells que els més actuals.

Esther: Jo quan he de seleccionar pateixo, eh? Jo soc libra, això no m’ho pots fer (rialles).

Tesa: Ai, jo també soc libra!

Esther: Crec que Vinc d’un poble de Judit Neddermann!

Esther: “Em quedo amb Última generació(n) de Tenda. Em flipa de dalt a baix!”

Disc favorit en valencià.

Tesa: Neologismes de Frida. Pense que té tot el que ha de tindre un disc de rap i, per a mi, és el disc de rap en valencià més complet que s’ha fet. Està molt guapo!

Esther: Última generació(n) de Tenda. Em flipa de dalt a baix!!

Esther: “No hi ha una comunitat real en la música en valencià, i això només depén dels qui estem dins”

Un desig per a la música en valencià.

Tesa: M’agradaria que hi haguera més escena, més moviment i més suport institucional. La música en valencià està com està a causa de l’esforç personal i econòmic dels artistes. De vegades necessitem un poc més de suport per part de les institucions valencianes. Hi ha molt de sacrifici personal, amb la parella, amb els amics… I tot per poder fer allò que ens agrada, perquè la gent l’escolte i perquè la gent la disfrute.

Esther: Hi estic molt d’acord amb Tesa, però afegiré algunes coses. Pense que es ven molt la moto de que som una gran família, però això no és del tot cert. No hi ha una comunitat real en la música en valencià, i això només depén dels qui estem dins. El primer de tot és que ens donem suport, siguem més majors o més joves, més grans o més xicotets. Sols això pot contribuir a crear un teixit més fort i més sòlid de música al País Valencià.

Tesa i Esther // Ana Cervera Domínguez (Instagram: @anniemoonphtography).

Tesa: “La gent que no vol que cantem en valencià és la mateixa que no vol que les dones empoderades cantem”

Vos heu trobat amb rebuig cap a la vostra música o cap al vostre art? 

Tesa: Encara molestem, per desgràcia. L’altre dia va vindre un xiquet amb el micro en un institut i va començar a dir que visca Espanya. Normalment, la gent que no vol que cantem en valencià és la mateixa que no vol que les dones empoderades cantem. Que en un institut puguen vore a una dona fent música en valencià trenca molts esquemes, i crec que és molt positiu per als xiquets. Sobretot que ho vegen més enllà de la pantalla. Jo agrairia que, amb 15 anys, una dona haguera vingut a explicar-me que fer música en la meua llengua era el més normal del món.

Esther: Jo he vist comentaris en algunes aules quan era educadora social. Comentaris que et minoritzen, com que faces la classe en castellà perquè el valencià no serveix per a res. Eixe dia et vas molt trista per a casa, i te n’adones que vivim en una bombolla segura de gent que defensa la nostra llengua i comparteix els nostres valors. Però queda molta feina per fer i la farem, amb tot el dret del món!

Tesa, per Ana Cervera Domínguez (Instagram: @anniemoonphtography).
Esther . Autora: Ana Cervera Domínguez (Instagram: @anniemoonphtography).
Tesa i Esther possant davant del mític graffiti de “No ser res si n s’és poble” ubicat al Carme. Autora: Ana Cervera Domínguez (Instagram: @anniemoonphtography).
- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca