eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    La Moncloa ni investigarà el ‘Catalan Gate’ ni creu que afecti a la taula de diàleg

    No contempla una investigació interna i no aclareix si utilitza Pegasus

    El govern espanyol nega cap relació amb el ‘CatalanGate’, el cas d’espionatge massiu que ha posat de manifest The New Yorker a través d’una investigació de Citizen Group que afecta 65 polítics i agents socials catalans. La portaveu de l’executiu, Isabel Rodríguez, ha afirmat en roda de premsa a la Moncloa que el seu executiu no té “res a veure ni res a ocultar” i, per tant, “col·laborarà al màxim amb la justícia en la investigació dels fets” si ho requereixen, perquè “Espanya és un estat de dret i de democràcia plena”. En tot cas, Rodríguez ha descartat la investigació interna que li demana Podem, i s’ha emparat en la llei de secrets oficials per no aclarir si el CNI utilitza el programa Pegasus.

    Fonts de l’executiu espanyol han apuntat que la Moncloa ja ha abordat la qüestió amb la Generalitat, amb qui hi ha “una comunicació permanent”. Aquesta conversa sobre el ‘CatalanGate’, apunten, no s’ha produït a nivell de presidents. Les mateixes fonts sostenen que el cas no afectarà la taula de diàleg ni tampoc les relacions amb la Generalitat. La taula de diàleg, apunten, “no té data”, però “s’està avançant”.

    Publicitat

    Més enllà d’això, l’executiu espanyol no contempla per ara cap tipus d’investigació interna. Fonts de la Moncloa sostenen que qualsevol activitat d’escolta per part del CNI ha d’estar emparada per una resolució judicial, i insisteixen que el seu govern sempre actua en el marc de la llei.

    En aquest marc ha evitat donar resposta a les peticions que ha llançat aquest dimarts el portaveu de Podem, Pablo Echenique, que ha reclamat “explicacions clares” per part dels ministeris de Defensa i Interior, i que si cal “rodin caps” . “Els grups parlamentaris poden sol·licitar el que considerin, però la posició del govern és aquesta”, ha conclòs.

    “El govern no accepta que es posi en qüestió la qualitat democràtica del nostre país, perquè Espanya és un estat democràtic i de dret on es respecten les llibertats individuals”, ha dit Rodríguez en roda de premsa. En aquest sentit, ha insistit que a l’Estat la llei estableix que per limitar drets cal una resolució judicial motivada.

    La Moncloa tampoc contempla una compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés per aclarir el cas. En tot cas, segons Rodríguez, serà la ministra de Defensa, Margarita Robles, qui informarà la cambra, perquè ha demanat una compareixença al Congrés aquest dimarts per explicar “qüestions que li són pròpies” i per tant estarà “a disposició dels diputats”. Amb tot ha admès que Robles no podrà parlar de qüestions sotmeses a la Llei de secrets.

    També ha evitat confirmar o desmentir si el CNI ha utilitzat en alguna ocasió el programa Pegasus adduint al fet que hi ha matèries qualificades de “secretes” que no pot respondre perquè són qüestions de seguretat, i la llei li prohibeix explícitament donar detalls.

    Amb tot, Rodríguez ha volgut destacar “l’esforç que s’ha fet per treballar en la desjudicialització del conflicte a Catalunya” i el fet que “avui fruit de la determinació del govern i la societat catalana no s’assembla en res a la situació del 2017”.

    “Sempre hem mostrat la total col·laboració del govern amb la justícia en tot el que puguem aportar”, ha dit Rodríguez, i per tant cal insistir que aquest “és un país democràtic i de dret on no s’espia ni s’intervenen comunicacions si no és a l’empara de la llei”.

    El Suprem no aclareix si va donar autorització

    El Tribunal Suprem no ha aclarit tampoc a preguntes de l’ACN si va donar autorització o no a cap operació d’escolta per part del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), però fonts d’aquesta institució recorden que aquest tipus d’operacions estan regulades per la Llei 11/2002 i la Llei orgànica 2/2002 que estableixen que les operacions d’escolta han d’estar acotades en el temps i pel que fa a les persones afectades i que, per tant, no poden ser genèriques.

    En aquestes peticions per escrit, el CNI ha de detallar els objectius de la intercepció de les comunicacions i els fets que la justifiquen. El magistrat que s’encarrega de donar o no les autoritzacions és Pablo Lucas, considerat com a progressista.

    A preguntes de l’ACN el CNI declina també per ara fer cap comentari sobre el ‘CatalanGate’.

    En tot cas, Fonts del Suprem recorden que les operacions que pot autoritzar el magistrat del Suprem han d’emmarcar-se en les condicions i requisits que estableixen les dues lleis que regeixen l’activitat del CNI.

    La Llei 11/2002, reguladora del CNI, estableix a l’article 2.2 estipula que les activitats del CNI han de tenir un “control judicial previ” segons el que estableix la Llei orgànica 2/2002, que diu que el secretari d’Estat Director del CNI haurà de sol·licitar “al magistrat del Tribunal Suprem competent” una “autorització per a l’adopció de mesures que afectin la inviolabilitat del domicili i al secret de les comunicacions”.

    La llei estableix també que en aquesta sol·licitud, que ha de ser per escrit, el CNI ha d’especificar “les mesures que se sol·liciten”, els “fets que justifiquen la sol·licitud, finalitats que la motivem i raons que aconsellen l’adopció de les mesures sol·licitades”.

    L’espionatge legal no pot ser genèric

    També, segons l’article 1 de la Llei orgànica 2/2002 reguladora del control judicial del CNI, la petició ha d’incloure la “identificació de la persona o persones afectades”, i la “durada de les mesures, que no podrà excedir de 24 hores en el cas d’afecció a la inviolabilitat del domicili i de tres mesos per a la intervenció de les comunicacions postals, telegràfiques, telefòniques o de qualsevol altra mena”. Aquest període de tres mesos “és prorrogable per successius períodes iguals en cas de necessitat”.

    Un cop rebuda la petició, el magistrat ha d’acordar amb una resolució motivada la concessió o no de l’autorització, i el director del CNI ha d’ordenar “la immediata destrucció del material relatiu a totes les informacions que s’hagin obtingut amb l’autorització però que no guardin relació amb l’objecte o finalitats d’aquesta”.

    Actualment, el magistrat del Suprem que s’encarrega de donar o no aquestes autoritzacions és Pablo Lucas, magistrat considerat del sector progressista que segons informacions periodístiques és una persona pròxima a l’exvicepresidenta del govern Carmen Calvo i seria el candidat que el PSOE pretén com a futur president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en substitució de Carlos Lesmes.

    Seguim gràcies a tu!

    D'ençà el 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció participa en sortejos exclusius des de només 3€. Participa i ajuda'ns a continuar endavant.

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca