Prop d’un 10% de la població de l’àrea metropolitana diu que va patir un delicte cibernètic el 2020

L'índex general de victimització va caure set punts (de 27,2 a 20,2%) durant l'any de confinament per la covid

Publicitat

Quasi un 10% de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona -un 9,4%- es va sentir víctima d’un delicte contra la seguretat cibernètica el 2020, segons l’enquesta de victimització de l’AMB (EVAMB), elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans a través de 8.000 entrevistes personals. Els delictes cibernètics més comuns van ser les estafes en les compres en línia o la infecció dels dispositius mòbils amb virus o arxius maliciosos. En paral·lel, l’índex de victimització general va patir una caiguda de 7 punts (de 27,2 a 20,2%) a l’àrea metropolitana de Barcelona a causa del confinament per la covid i les restriccions de mobilitat. La ciutadania metropolitana va valorar els Mossos amb un 7,13 i la Policia Local amb un 6,82.

Un 6,2% dels enquestats, víctima d’un robatori al vehicle

D’aquest 20,2% de la població metropolitana que assegura haver patit almenys un fet delictiu el 2020 destaquen les infraccions en seguretat personal, que comprèn des de robatoris de bossa o cartera fins a amenaces o agressions: un 13,3% dels enquestats s’han sentit víctimes d’aquests delictes, la majoria robatoris no violents. Les dones presenten un índex de victimització (14%) més elevat que els homes (12,5%). El segon àmbit més comú és el del vehicle: robatoris d’accessoris o l’intent de robatori del cotxe o la moto, entre els més freqüents. Un 6,2% de les persones entrevistades declara haver-ne estat víctima. Pel que fa a l’entrada o intent d’entrada a domicilis, es va sentir afectat el 2,9%. En el cas de les segones residències, la proporció escala fins al 4,2%

El 0,5% declara haver estat víctima d’algun fet contra la seva botiga o comerç. Amb el tancament de negocis causat per les restriccions sanitàries durant 2020, la victimització en aquest sector ha decaigut respecte l’any anterior, quan va ser del 0,8%. “Les dades mostren que la distribució territorial de les victimitzacions i dels sentiments d’inseguretat té un clar component metropolità, i depassa els límits administratius de les ciutats”, ha comentat la cap de l’àrea de Convivència i Seguretat Urbana de l’IERMB i autora de l’estudi, Marta Murrià. Les dades estadístiques coincideixen amb l’anunci d’un pla per crear un sistema integral de seguretat metropolitana, fet la setmana passada pel vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón.

Publicitat

L’AMB obrirà un diàleg amb el Govern i els ajuntaments metropolitans per a millorar la coordinació entre els Mossos i les policies locals. El pla preveu reforçar la vigilància nocturna, desplegar càmeres i erradicar racons insegurs, entre d’altres mesures. “L’espai públic i la convivència no es poden degradar, no ens ho podem permetre. I les polítiques de seguretat no es poden desenvolupar només a escala local”, va afirmar Balmón.

La seguretat a les ciutats frega el 6 sobre 10, i augmenta a Badalona

D’acord també amb l’EVAMB, la seguretat dels barris metropolitans rep una valoració mitjana de 6,40 punts i la de les ciutats ha estat de 5,99 punts en una escala de 0 (no hi ha gens de seguretat) a 10 (hi ha molta seguretat). Aquestes xifres suposen un augment en la seguretat que la població metropolitana atribueix als seus barris i ciutats, després que la percepció disminuís lleugerament durant dos anys consecutius. L’increment s’ha produït especialment a la zona del Besòs i de forma significativa a Badalona. També augmenta la percepció de seguretat a Santa Coloma de Gramenet, sobretot en relació als barris.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes