eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    Sis discos valencians que ens ha regalat 2022 i que no et pots perdre

    Després d’una pandèmia que ha afectat (i molt) als nostres grups de música, concerts com el de La Fúmiga en la Plaça de Bous de València davant de 7.500 persones marquen un nou temps per als grups valencians. 2022 està sent un gran any per als grups valencians, que tornen amb més força que mai als escenaris, en un moment màgic i molt dolç. Un moment d’hegemonia absoluta dels nostres grups i artistes en els cartells de cada festival, fins i tot més enllà del domini lingüístic. Et portem sis discos que no et pots perdre, perquè estigues preparada per a festivals i concerts pertot arreu! Clar, ras i valencià!

    1. La cura, dels Smoking Souls

    Els Smoking Souls tornen amb un disc rodó, poètic i molt ben treballat. Amb la veu inconfusible de Carles Caselles i unes lletres precioses, plenes de referències als nostres poetes. Els Smoking li canten a la soledat, a la Mediterrània, a l’amor, al “nosaltres” i al País Valencià en un disc deliciós per gaudir sol o acompanyat. Primer arribà Translúcid i després un paró que deixà als fans molt tristos. Ara, els pegolins han rebentat les barreres que els separaven del seu públic i han creat un disc ple de llum i d’esperança.

    2.Guaret, d’Auxili

    Els ontinyentins tornen als escenaris després del seu guaret (“sistema de conreu que consistix a llaurar la terra i deixar-la reposar un any o més perquè torne a adquirir fertilitat”, AVL). I, com en els camps de l’Horta, han brotat cançons com cudols i s’ha acabat el guaret dels ontinyentins. Un nou disc amb col·laboracions com la de la cantaora valenciana Maria Bertomeu, les barcelonines de Tribade o Los Chikos del Maíz. Estos últims, fins i tot s’atreveixen amb el valencià en un homenatge a La cena de los idiotas, un film francés del 1998. I, de la moussaka d’idiotes a La brúixola, un homenatge a les seues germanes que sempre els assenyalen el nort. I, com no, El Vici i Parèntesi, dos himnes d’amor i arrels destinats a transcendir. Perquè ací trobaràs amor, fum, dolçor i tendresa en un treball de gran qualitat, d’eixos que t’arriben ben endins.

    3. Atlantis, de JazzWoman

    “Nascuda a la terra. Criada a l’Horta. De família obrera i treballadora”. Així comença Ansietat, la col·laboració de JazzWoman amb Pep Botifarra en el seu últim treball: Atlantis. El xativí Botifarra que, per cert, igual s’atreveix amb base de trap, de rap i amb el que li posen damunt. Un disc molt complet amb col·laboracions amb grups com els murcians d’Awakate, Mc.Kea, els exintegrants de La Raíz de Nativa o el traper català Lildami. Un disc molt complet que consolida a JazzWoman com a “la Nathy Peluso valenciana”, com diu l’il·lustrador Cesc Roca. Rap hardcore, trap i bases discotequeres es mesclen en el nou treball de la rapera valenciana. Un treball que farà les delícies dels amants de la cultura hip-hop, contra el consumisme, l’egoïsme i els prejudicis.

    - Publicitat -

    4. Mode Avió, dels Cactus Troop

    “Tenim de tot: de bo i de pitjor. Tenim la gràcia bonica i tenim a Toni Cantó”. Aixina comença T’estime igualment, un dels càntics d’amor que la tropa dels Cactus canta al País Valencià. A ritme d’autotune i amb un so molt fresc ens ensenyen que no sols s’estima al nostre País des de València. Un tresor que consolida a aquesta banda com un dels nous referents joves del País Valencià.

    I és que tot en el disc està molt treballat i cada detall està fet amb molta cura; sense oblidar la precarietat que ens asfixia als joves, però mirant cap avant, com sempre hem fet els valencians. Des de les seues col·laboracions amb The Tyets, Pep Botifarra, Dupla o Bounce Twice fins el seu preciós homenatge al seu company de grup Buggy, que va faltar recentment. Mode Avió ens porta sons nous, frescos i rebels. I, com no, una valentia impressionant per reivindicar que volem viure a la valenciana, sense demanar perdó ni permís: i amb un peu al mar i l’altre a la muntanya!

    5. Present, d’El Diluvi

    “Perquè no podrem més i un dia ho podrem tot”. Sense abandonar el seu folk d’arrel els de l’Alcoià ens porten un dels seus treballs més socials. Amb cançons que exalten les cures (Ho podrem tot), contra l’especulació en la platja (Costa Blanca 1993, basada en una pintura d’Antoni Miró) o amb himnes feministes com Paraules Silenciades. Amb Present El Diluvi demostra que la tendresa i la lluita per un món millor mai no han estat renyides. Amb la preciosa veu de Flora Sempere, uns músics de primera.

    Però també amb genials col·laboracions com la dels Auxili, la de Carles Caselles dels Smoking Souls o Mireia Vives. I és que Present és un disc amb detalls que fan este treball únic, com el remix de L’amor que fem fet pel DJ argentí Martín Plan B (Riot Propaganda i Los Chikos del Maíz), o amb un directe per gaudir en teatres i festivals, amb la família o amb els amics! Deliciós!

    6. Rap d’arrel, de Tesa, “la Khaleesi d’Almussafes”

    Rap i arrels. Ningú pensava que es podia, però la bandida de La Ribera Tesa s’atreveix amb tot. Amb un flow impressionant i les col·laboracions dels germans cantaors de l’Alcúdia Jonatan i Christian Penalba, Tesa ho ha tornat a fer. Perquè, si haguérem de definir el seu nou treball amb una paraula, seria VITALISME. Amb una trencadora portada de l’il·lustrador xativí Cesc Roca, arriba un nou disc amb què la rapera d’Almussafes ve a donar molta guerra, a ritme de seguidilles i granaïnes, però també de referències a la cultura pop i a la cultura urbana. I, com no, amb col·laboracions que ja es converteixen en clàssiques en la seua música com les de La Basu o Jacal, sumades a algunes de noves com la de Mireia Vives o Borja Penalba. Un nou disc molt valent de Tesa que no deixarà a ningú indiferent!

    Bonus track: Solatge, d’Aina Palmer

    Després de Piscopompa i l’aclamat Fallanca, que comentàrem en esta casa, els Aina Palmer ens porten Solatge. Un disc més eclèctic que els anteriors. En ell, Aina Monferrer i Jordi Palau ens capbussen en els mons de la literatura valenciana o la Ruta Destroy i qüestionen què ha de ser considerat cultura i tradició. Arriba aquesta obra postfolk plena d’elements de la tradició cultural valenciana fusionats amb música electrònica. Així, els màrgens i allò hegemònic es mesclen en este disc que a ningú deixarà indiferent!

    - Publicitat -

    Seguim gràcies a tu!

    D'ençà el 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció participa en sortejos exclusius des de només 3€. Participa i ajuda'ns a continuar endavant.

    Els més llegits

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca