Amantis és una botiga eròtica. Els orígens de la seva història es remunten al barri de Chueca fa 20 anys. Actualment, a Barcelona hi ha dues tendes, una al carrer del Torrent de l’Olla i l’altra al carrer de Casanova. Parlem amb l’Imma Sust, treballadora d’Amantis i col·laboradora de diferents mitjans com El Periódico o al programa Sexual Revolution, de 8tv. 

Com neix Amantis?

Va començar a Madrid, al barri de Chueca quan pràcticament no hi havia sexshops “normals” i eren tots horribles i foscos. Neix per canviar el concepte. És un espai de sexualitat, i no tant una botiga sexual. A Barcelona vam entrar al 2013 a Gràcia i l’acollida va ser meravellosa. És una botiga que sempre està plena. Barcelona necessitava una altra botiga perquè fèiem molts tallers i xerrades i es quedava petita. Per això vam obrir la tenda al carrer Casanova. Aquí tenim dos espais: un enorme per fer exposicions, tallers i xerrades i se separa amb una cortina i a l’altra banda una persona pot estar atenent la gent. És un espai molt agradable

Quina és la diferència entre un sexhop i una botiga de sexualitat?

La diferència la tensa al teu imaginari. Un sexshop evoca a foscor, soterrani, escales, cabines, prostitució, incomoditat… Aquí la gent que entra diu “que bé que s’està aquí, no sembla un sexshop”. El llenguatge és molt important en la sexualitat, i jo prefereixo dir espai de sexualitat, perquè és un lloc on pots parlar de sexualitat sense pors, sense tabús, i pots aprendre moltes coses i sentir-te còmode. És una botiga normal. Si dic sexshop el nostre imaginari va un lloc que no és tan còmode. 

Quin és el vostre prototip de clients? 

Qualsevol persona que passi pel barri. Gent gran, jove, homes, dones. És cert que el col·lectiu LGTBI té molta presència perquè estem molt a prop del gaixample, però a Gràcia també. És una botiga molt completa. Ens agrada que sigui així. 

Hi ha un gran desconeixement sobre el sexe i la sexualitat en general?

Sí, perquè no hi ha educació sexual ni hi ha hagut mai. Quan a mi la gent diu no “a l’escola m’han educat poquet”. No, no t’han educat en sexualitat. Com a molt t’han educat en biologia i t’han explicat què has de fer reproduir-te, cosa que potser faràs, 1, 2 o 3 cops a la vida. En canvi, follar per plaer ho faràs bastants més cops. Algú t’ha parlat del clítoris i del plaer? No. Ens eduquen en la por que no et quedis embarassada i que no agafis la gonorrea, cosa que està bé la preocupació, però hi ha més. Per una banda, però, estem hipersexualitzats perquè tenim molt accés al porno i tenim el món als nostres peus amb els mòbils i internet. Tenim molta informació, però no tota és bona. I això serveix per parlar de sexualitat i de política. 

Les dones estem començant a recuperar la nostra sexualitat?

És cert que a aquesta botiga de sexualitat oberta, gràcies a la llum, a la decoració, fa que les dones entrin sense por. Els homes estan agraïts, perquè sí que és un lloc molt normal, però abans ja no els feia vergonya entrar a un sexshop. En canvi, a les dones sí, i això es nota. Els homes et diuen “que bonica la botiga”, però t’ho diuen des d’un punt de vista estètic. Les dones t’ho diuen des d’un punt de vista de seguretat, de “que bé que s’està aquí”, “que bé un espai on puc parlar de sexe”. Es nota que estan agraïdes. 

El succionador de clítoris ha ajudat a posar la sexualitat de les persones amb vagina sobre la taula?

Li agraeixo eternament al succionador el que ha fet per nosaltres i pel nostre clítoris. En un moment d’empoderament femení i on el feminisme està a tope, apareix una joguina que només serveix per donar plaer al clítoris, un òrgan sexual que només serveix per rebre plaer. Està súper bé que això passi. Ha fet que moltes dones que no deien que es masturbaven de sobre ho diguin. Dones que no sabien ni on tenien el clítoris, de sobte el descobreixin. Dones que no havien tingut mai un orgasme els descobreixen. Això passava, però és que si a tu no t’eduquen, si a tu no t’expliquen, si tu no t’explores, com has de saber-ho? Pots tenir una gran excitació veient una pel·lícula, però si només veus porno de penetració profunda et començaràs a ficar el que sigui dintre del cony i pensaràs  “doncs tampoc sento tant”. El succionador de clítoris ens ha educat i ens ha fet un gran bé. Ara, és un tipus d’orgasme tan concret, tan directe, tan “pajillero” que estic una mica cansada. Està bé compaginar. Un dia el succionador, i un altre un aparell de massatges… Anar alternant una mica de tot. 

Quins són els vostres productes més venuts?

Condons i lubricants. És un bàsic que la gent repeteix. Una joguina la pots comprar un dia, però potser trigues sis mesos a comprar-te una altra, o potser tres anys. Però si tens una vida sexual activa, sempre compres lubricants i condons. 

I de joguines?

Hi ha de tot. Potser els  estimuladors de clítoris petitets, les baletes. El sexe anal es ven molt, i cada vegada més a homes cis heteros. Per sort s’està trencant que el tabú que és una zona erògena que només agrada a gais. És una estupidesa, és com si totes les dones fóssim lesbianes perquè ens agrada que ens mengin el cony, no té cap mena de sentit. És una zona erògena que tenim al cos, homes, dones, cis, heteros, trans… Cada vegada la gent s’atreveix més amb la zona anal. La gent s’obre mentalment. Això no vol dir que tothom ho hagi de fer, però la gent a qui li ve de gust s’anima. 

Quins tallers feu?

Els tallers que triomfen més són els del sòl pelvià. Hi ha molta gent que té problemes i és tema que de sobte ha sortit de l’armari per culpa del món heteropatriarcal en què vivim. Cada vegada les dones estem agafant més càrrecs de poder i estem posant el focus en coses que ens passen a nosaltres. El sòl pelvià és una zona súper important que es debilita molt i s’ha de tractar molt bé. També fem tallers de sexe anal, tallers de BDSM, de shibari… Fem tot el que la gent ens demana. Si la gent no demanés tallers de BDSM, no en faríem. 

I també feu exposicions en aquest local. 

Sí, la que tenim ara mateix es diu Nosotras de Nazareth dos Santos que fa pintura de sexualitat entre dones. Les exposicions van rotant entre les botigues d’Amantis. Hi ha molta sexualitat a l’art, però no se li dona el valor que té. Pots veure la Maja desnuda al Museo del Prado, però veure obres actualitzades costa.