La vàlua de les dones sempre ha estat condicionada per la bellesa. Sent aquesta un requisit indispensable per a ser acceptada entre els homes. Malgrat això, el respecte cap a les dones que entren dins del cànon establert pel sexe masculí segueix sense existir. Aconseguir ser part del món masculí simplement perquè complim els estereotips físics és perjudicial, fins i tot, per a la dona més maca.

Fa anys que es va iniciar el moviment del ‘body positive’, defensant que els cossos femenins són bonics i cadascun té una bellesa diferent. El que s’amaga darrere d’aquest missatge és que hem de ser maques si volem ser vàlides, i que, encara que no totes tinguem el cos perfecte, podem continuar sent objecte de consum masculí.

Deixem d’intentar canviar aquesta normativitat, expandint les possibilitats masculines de cosificar i sexualitzar els cossos femenins.

S’ha passat de sexualitzar el cos femení normatiu a cosificar qualsevol classe de cos; promovent la idea que totes som “boniques”. No seria més fàcil reivindicar que també podem ser lletges, grosses, tenir arrugues, acne, cel·lulitis i altres mil imperfeccions, i que no passa absolutament res?

Mai veureu als homes dient que tots ells són macos i que tots els cossos masculins són bonics. Perquè és mentida. Però a ells no els importa. Saben que d’això no depèn la seva vàlua com a persona. Deixem d’inventar-nos que totes entrem dins la bellesa normativa dels homes perquè és mentida. I deixem d’intentar canviar aquesta normativitat per a expandir les possibilitats que tenen de cosificar i sexualitzar els cossos femenins. El que hem de fer és viure en pau amb el nostre cos sense que ens importi la mirada masculina i aliena.