Europa ja fa uns anys que ha entrat en una “americanització”, provinent d’Amèrica del Nord i, més concretament, dels Estats Units. Les tradicions i costums dels EUA s’han incorporat al dia a dia de la societat europea i, fins i tot, han arribat a substituir algunes tradicions i costums pròpies dels seus països. El futbol, com a actor de pes dins la societat europea, no és una excepció d’aquest procés.
Si una competició esportiva encarna a les mil meravelles l’esperit estatunidenc i la visió que tenen de l’activitat física és la NBA. L’esport entès com a espectacle i l’espectacle entès com a esport. De fet, el tracte del bàsquet en aquesta competició és un dels objectius de principals protagonistes del món futbolístic europeu, exprimint al màxim la capacitat física dels jugadors, amb partits pràcticament cada dia de l’any i, molt sovint, sense tenir en compte la voluntat del propi esportista.
La capacitat de les grans estrelles de la NBA de decidir el seu futur com a agent lliure (ja sigui perquè acaba contracte o per alguna clàusula d’aquest que ho permet) és l’excepció que confirma la regla de l’intercanvi de cromos en què es converteix la lliga, tal com ja denuncien jugadors com Marc Gasol o Ricky Rubio. No obstant, la tendència dels futbolistes dels últims anys en les grans competicions europees és la de “declarar-se” agent lliure.
És el cas de Mbappé o Haaland, que es troben en dues situacions diferents però alhora similars. Recorden, de fet, la situació en la qual es va trobar LeBron James el passat 2018 quan, després d’acabar el seu contracte amb Cleveland, havia de decidir on jugava i va acabar escollint Los Angeles Lakers. Ambdós futbolistes viuen ara aquest procés, amb la diferència que el francès acaba contracte amb el PSG i el noruec encara podria jugar fins el 2024 amb el Borussia de Dortmund sense renovar. Així i tot, el club alemany no sembla que tingui massa pes dins la decisió de Haaland, Raiola i el seu entorn de cares a la pròxima temporada. En definitiva, els dos astres estan donant voltes al tema abans de decidir quin serà el seu destí després d’autodeclarar-se com a agent lliure.
És obvi que el Barça va darrere de Haaland i, fins i tot, L’Equipe va informar d’un possible interès per Mbappé. La situació econòmica del club no és la idònia per afrontar una operació d’aquest estil, fins i tot sense pagar traspàs (en el cas del jugador del PSG), però Joan Laporta sembla obsessionat amb la idea de tenir un jugador capital davant la joventut d’Ansu Fati i Pedri. Només s’han de veure els jugadors que apareixen com a alternativa dels dos grans noms: Lewandowski o Salah. El Barça vol una estrella, una figura il·luminada per la llum dels focus, un futbolista que sigui la imatge del club que es va quedar òrfena des de l’adeu de Messi, el que es coneix a la NBA com un jugador franquícia.
El que no queda clar és què vol Xavi. Va demanar Morata pel mercat d’hivern, està encantat amb Aubameyang i Ferran, suposadament s’ha reunit amb Haaland per presentar-li el projecte i la premsa afina al tècnic filtra que no li desagradaria l’arribada de Salah o Lewandowski. El de Terrassa sembla apostar per la filosofia de Luis Enrique a la selecció espanyola, prioritzant el conjunt abans que les estrelles. Així i tot, pocs entrenadors dirien que no a un jugador del nivell de Haaland, Mbappé, Lewandowski o Salah, que assegura una quantitat de gols diferencial per guanyar títols. Està per veure si el Barça pot tancar alguna d’aquestes incorporacions i que es converteixi en el seu jugador franquicia o, per contra, ha de buscar alternatives al draft de La Masia. I aquesta segona opció no acostuma a sortir malament.