eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    Escàndol al Parlament Europeu: denuncien casos de racisme, assetjament i precarietat laboral

    L'Eurocambra ha intentat amagar tres anys de queixes

    Treballadors de la neteja subcontractats pel Parlament Europeu denuncien casos de racisme, assetjament i precarietat laboral. Segons ha pogut saber l’ACN, les autoritats belgues han detectat “irregularitats” en les condicions de treball del personal que neteja cada dia les oficines dels eurodiputats arran de les queixes de diversos empleats. “Se’ns va prohibir parlar en àrab entre nosaltres”, assegura en Mohamed, un dels afectats que ha accedit a parlar amb l’ACN amb un pseudònim. L’Eurocambra té constància de les denúncies laborals des del 2020, però enguany n’ha rebut més i un grup d’eurodiputats reclamen internalitzar el servei per protegir els treballadors de la neteja, la majoria dones.

    “Molts d’aquests treballadors són dones migrants o amb antecedents migratoris. Són particularment vulnerables i són explotades perquè no han nascut amb la ciutadania belga”, diu l’eurodiputat alemany Daniel Freund, que ha intentat alertar sobre la seva situació en l’informe sobre la gestió pressupostària de la cambra.

    Publicitat

    “Tenim una gran càrrega de treball i no sempre disposem de l’equip necessari per realitzar bé les nostres tasques”, explica en Mohamed, que fa deu anys que treballa al Parlament Europeu, ara subcontractat per Köse, una de les tres empreses que ofereix el servei de neteja a la cambra des del 2019.

    Unes 340 persones netegen cada dia els gairebé 700.000 m2 de la seu del Parlament Europeu a Brussel·les. Per facilitar la feina dels eurodiputats, fan torns partits, a vegades entrant a les sis del matí fins a les nou i després tornant a les quatre o cinc de la tarda per marxar a les vuit del vespre. Durant la pandèmia van continuar treballant, malgrat que ja hi havia malestar entre la plantilla per les condicions laborals i el tracte de Köse.

    Tres anys de queixes

    El Parlament Europeu va rebre tres queixes per escrit d’operaris de la neteja el 2020, si bé el treballador consultat per l’ACN diu que almenys una quarantena dels seus companys estan insatisfets amb les condicions de treball: “Molta gent té por de parlar perquè quan algú vol protestar li diuen que faci la seva feina o marxi”.Segons la cambra, els treballadors han denunciat “impagaments” de Köse, manca de material adequat i un gran volum de treball. També han criticat el “comportament de la direcció”, especialment d’un responsable concret, que ja ha estat apartat. “Hem rebut queixes per la gran quantitat de contractes per setmanes, per les rotacions i els assetjaments”, afegeix l’eurodiputat alemany de Volt, Damian Boeselager, que veu “bastant precàries” les condicions de treball dels empleats de la neteja.

    “Si estàs malalt, Köse t’envia el seu metge a casa, però si en el moment que es presenta, no hi ets, no deixa cap avís perquè et puguis posar en contacte i justificar-te. Això fa que no se’t remuneri el temps que estàs malalt”, afirma en Mohamed.Denúncies de racisme

    “Un tal Dimitri, que abans treballava al Parlament Europeu, ens va prohibir parlar àrab entre nosaltres”, diu el mateix treballador. Des de la cambra neguen que en les denúncies rebudes es mencionés aquest fet: “Els treballadors poden utilitzar qualsevol idioma durant l’horari laboral”.

    Ara bé, l’Eurocambra admet que hi va haver “rumors” de racisme, així que va sol·licitar “una investigació” a l’UNIA, l’agència pública belga en matèria d’igualtat i antidiscriminació. Fonts parlamentàries asseguren que l’UNIA no va veure “possible cap actuació” a partir de la informació rebuda i que els van recomanar “consultar un servei extern de salut laboral”. En canvi, l’UNIA afirma a l’ACN que va redirigir la cambra a inspecció del treball belga, l’SPF.

    De fet, el Parlament Europeu reconeix que el juliol del 2020 va contactar l’SPF, però diu que, tres mesos després, els inspectors “no van trobar cap incompliment legal de les lleis socials i les condicions laborals”.

    Irregularitats

    Per contra, fonts de l’SPF confirmen a l’ACN que els inspectors sí que van descobrir “irregularitats” en la situació laboral dels treballadors de la neteja de l’Eurocambra. Sense revelar quin tipus d’infracció s’havia comès ni quina actuació van fer, asseguren que van intervenir en el cas.

    Amb tot, els eurodiputats Daniel Freund i Damian Boeselager lamenten que “les condicions de treball no han canviat gaire” i critiquen que durant la pandèmia van empitjorar: “Vam rebre noves queixes per manca d’equips protectors i per dies de malaltia que no s’estaven pagant”. Per això, acusen el Parlament Europeu de quedar-se de braços plegats i no protegir els treballadors.

    La reacció de la cambra

    Arran de les queixes, Köse va moure un supervisor problemàtic a un altre destí i, juntament amb el departament del Parlament Europeu responsable, va consultar “un servei extern certificat de salut laboral”. Segons fonts parlamentàries “es va confirmar” que “no caldria cap altra actuació, excepte potser proposar un servei de consultoria psicosocial als empleats de Köse que ho demanessin”. “Köse va especificar al Parlament que els seus empleats tenen dret a consultar el servei de salut laboral quan sigui necessari”, diuen les mateixes fonts sense concretar si finalment es va posar aquest servei a disposició dels treballadors ni quina funció havia de tenir.

    El 2021 la cambra també va demanar a les empreses de la neteja dels edificis del Parlament Europeu a Brussel·les que fessin una enquesta entre els empleats per “reflectir l’estat real dels nivells de satisfacció, compromís, fidelització i motivació” i detectar “debilitats, problemes o oportunitats de millora”. “Un dels principals criteris del Parlament era que els empleats poguessin omplir el qüestionari de manera anònima i sense sentir-se supervisats”, remarquen des de la cambra.

    Petició d’internalització

    Les queixes han continuat. Ho reconeix la mateixa cambra, que aquest any n’ha rebut almenys una per escrit. Davant les dificultats de la institució per garantir unes bones condicions laborals, Freund i Boeselager reclamen internalitzar el servei de la neteja com s’ha fet amb els xofers i el personal de seguretat. “La majoria són homes i ara treballen directament per la cambra amb millors condicions i sou, es podria dir que perquè són homes. El personal de la neteja, predominantment dones, continua externalitzat”, subratlla Freund.

    L’empleat anònim consultat per l’ACN vol treballar “directament” per a l’Eurocambra i “no per a empreses diferents cada cinc anys”: “Obtenen els seus beneficis sense preocupar-se pel nostre benestar”. Aquesta decisió està en mans de la mesa del Parlament Europeu, controlada per populars, socialistes i liberals. Fins ara, contractar una empresa externa s’ha considerat “més adient econòmicament i organitzativament donat el nombre de treballadors i l’abast de la zona a netejar”, defensen fonts parlamentàries.

    “Si el Parlament Europeu està fent legislació per millorar les condicions de treball arreu de la UE, el primer seria resoldre aquests problemes a casa nostra, on tenim tots els poders per fer-ho”, opina Boeselager.

    Intent d’amagar les denúncies

    Lluny d’acabar amb aquest malestar, Freund alerta que s’estan intentant amagar les denúncies. En l’informe anual sobre la gestió pressupostaria, aquest eurodiputat dels Verds/ALE va incloure dos paràgrafs al respecte, però el Partit Popular Europeu va presentar expressament dues esmenes per esborrar les queixes de l’informe quan es va votar al febrer en la comissió de Control Pressupostari. Ho va aconseguir gràcies als suports dels liberals de Renovar Europa i del partit d’extrema dreta Identitat i Democràcia.

    Freund confia que en la votació final al ple de maig tinguin majoria per reincorporar-les i deixar palès el malestar dels treballadors que netegen cada dia les oficines de tots els eurodiputats. “El Parlament Europeu ha de prestar més atenció a les condicions de treball en els contractes que fa amb els proveïdors de serveis. S’ha de tenir en compte el preu del servei, però també el benestar del personal”, defensa.

    Seguim gràcies a tu!

    D'ençà el 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció participa en sortejos exclusius des de només 3€. Participa i ajuda'ns a continuar endavant.

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca