Comença per l’aprenentatge de poders. L’erotització del no-consentiment i la violència contra les dones com a educació sexual. Tant homes com dones acabem sent socialitzats per enquadrar-nos en aquests comportaments de gènere. Socialització d’unes per fer-nos petites, complaure, estar dominades per la culpa, responsabilitat de cuidar, no incomodar i ser un perfecte objecte de desig sexual masculí; mentre la socialització dels altres consisteix a ocupar l’espai, no tenir por d’alçar la veu, de prendre el poder, tenir actituds determinants i agressives, i marcar els seus desitjos per sobre dels altres. Històricament, les dones hem passat de ser propietat dels pares a les parelles. Reminiscències d’aquest sentiment de propietat encara es poden veure presents en les agressions misògines i els feminicidis.

Per no incomodar, per la dominació de la culpa i per la falta de consciència tant pròpia com del nostre entorn, a on incloc tot el sistema, ens costa denunciar les agressions sexuals que patim. Jo vaig ser una de les que ho va fer: és l’única opció legal que ens deixa la mateixa gent que no sembla disposada a voler veure la violència, i molt menys a combatre-la.

El sistema judicial destrossa psicològicament a les víctimes d’agressions sexuals que denuncien, té conseqüències devastadores. El focus està sempre a sobre la denunciant, no a sobre de l’agressor al qual sembla que acostumen a protegir. El meu pas pel sistema judicial m’ha despertat la necessitat de trobar formes alternatives de gestió de les agressions sexuals. Com a problema de causa social, ha de poder tenir també una solució que involucri el context social i comunitari. I sobretot, poder-nos treure de les nostres espatlles la necessitat de combatre-ho (soles), ja que les víctimes hem de poder prioritzar la nostra recuperació.

Deixa de considerar-ho “un problema de dones”, perquè els homes en sou els causants.

Per tant, vull fer una crida a la responsabilització dels homes per combatre la cultura de violació de la qual us beneficieu:

• No callis davant de col·legues. Sigues conscient que, el fet de ser home, farà que el consell que els donis respecte a la prevenció de violències sexuals sigui escoltat amb més pes.
• Tingues present que per ser home, la socialització de gènere farà que sigui molt més fàcil que siguis tu qui travessi línies vermelles envers parelles dones. Practica el consentiment actiu, no facis res si no hi ha desig per l’altra banda. Observa si la teva parella pot estar incòmode, que no et costi parar davant del dubte (pots salvar anys de tractament psicològic de recuperació). Tingues molta consciència de no crear una situació incòmoda si ella està dient que prefereix no seguir. Si no ets espai segur, en el qual es pot parar en qualsevol moment sense incomoditat, estàs usant el teu poder per coaccionar.
• Si creus que has travessat línies vermelles: intenta-ho reparar. No exigeixis, escolta. Si creus que l’altra persona pot necessitar teràpia psicològica per recuperar-se, ofereix-te a pagar-la. Si no entens d’on venen els motius que t’han portat a agredir, fes teràpia psicològica (i llegeix feminisme) per descobrir-los i desconstruir-los. Recorda que les pacients de teràpia són en majoria dones a causa de les violències dels homes.
• Si ella ha decidit fer una denúncia social a la gent que teniu en comú, pensa en el dany que pots haver causat abans de protegir-te en el teu privilegi.

I com a context social, ajuda en camí de la recuperació de les víctimes, i en camí de l’abolició del patriarcat i de la cultura de la violació. Tot i que això impliqui encarar-se amb amistats, repensar-se sèriament el porno i el tipus de desitjos que indueix, i acceptar que, probablement, has travessat línies vermelles abusant del teu poder. Deixa de mirar cap a l’altra banda quan surten noms coneguts, deixa de considerar-ho “un problema de dones”, perquè els homes en sou els causants. Desestigmatitza les etiquetes i sigues agent del canvi, no només opressor.