La Sofía Ortega va estudiar Ciències Polítiques i de l’Administració a la ciutat de Granada. Ens explica que sense tenir una vocació inicial va acabar enamorant-se de la carrera, especialment de la rama dedicada al gènere i a la dona. “Vaig descobrir aquesta rama quan era d’Erasmus perquè, a la universitat de Granada, no hi havia cap assignatura de gènere o feminisme”. Una conversa amb un familiar li va donar la idea de fer un Treball de Fi de Grau molt trencador socialment: ‘Sang impura: biopolítica, menstruació i Universitat’.

De què parla el teu TFG?

L’objectiu era saber fins a quin punt la menstruació afecta el nivell de concentració de les estudiants universitàries i com la universitat de Granada facilita, o no, aquesta situació. Vaig entrevistar dones de diferents carreres universitàries (ciències i lletres) i vaig desenvolupar un marc teòric imprescindible per a entendre l’estigma social existent al voltant de la menstruació.

“És arriscat fer un TFG que deixa en evidència el comportament de la teva universitat al voltant d’una problemàtica que afecta la meitat de la plantilla estudiantil”.

El concepte ‘histèria’ prové del grec ‘hystera’, que vol dir úter…

La menstruació sempre ha tingut una interpretació patriarcal. El concepte ‘histèria’ va crear-se el 1931 en relació amb la salut mental i el sistema reproductiu. En canvi, no va ser fins al 1980 que es va fer un estudi rigorós sobre el tema.

La histèria va utilitzar-se durant anys com un dispositiu de control sobre les dones quan tenien la menstruació i sense cap evidència empírica. Els homes van decidir que les dones érem unes histèriques, és a dir, unes “malaltes mentals”, pel simple fet de tenir la regla un cop al mes.

El control de la menstruació per mitjà d’efectes hormonals també té molt a veure amb aquest dispositiu de control… 

Totalment. Els efectes secundaris de les pastilles anticonceptives s’han mantingut ocults al llarg del temps. És perillós administrar medicació a les dones de forma freqüent sense haver estudiat, realment, la biologia femenina.

Les píndoles anticonceptives es recepten per a tot: acne, ovaris poliquístics, dolor menstrual agut… I això no és normal.

Les píldores anticonceptives neixen durant la segona onada feminista. 

Sí, i aquest tema és important perquè la segona onada fou una època de revolució i canvi. Les pastilles anticonceptives es veien com una forma d’alliberament i autonomia amb el teu propi cos. Aquesta falsa sensació de llibertat servia per a camuflar els efectes a llarg termini d’aquest medicament.

L’OMS (2005) afirma que les combinacions hormonals que s’empren en algunes pastilles anticonceptives tenen efectes carcinògens per a les dones.

Durant quant de temps és recomanable prendre anticonceptives?

Durant no més de quatre anys. És a dir, com a mínim, s’ha de fer un descans d’uns mesos cada quatre anys. El cos necessita desconnectar i entendre que les anticonceptives no formen part de l’estat natural de la biologia femenina. El problema rau en el fet que ningú ens informa d’això i, segons el meu estudi, moltíssimes dones joves fa més de quatre anys que prenen anticonceptives diàriament, sense fer aquest descans imprescindible.

La realitat explicada en xifres

En total, 128 dones d’entre 21 i 22 anys van respondre a l’enquesta que Ortega va preparar per al marc pràctic del seu TFG.

• El 35,9% de les enquestades apunta a sentir-se desanimada durant el període menstrual.
• El 64,8% destaca un estat físic i mental dolent durant els dies menstruals.
• El 71,1% afirma que la seva concentració es veu alterada durant la menstruació: el 73,8% durant la fase ovulatòria del cicle i el 21,3% al llarg de la fase premenstrual.
• El 74,2% de les dones afirma que no pot dur a terme una vida normal, és a dir, tenir la regla els limita en tots els sentits.
• De les 128 dones entrevistades, 70 d’elles afirma prendre pastilles per tal de reduir els dolors menstruals.
• El 20,3% té una malaltia menstrual diagnosticada, de les quals, l’11% té la síndrome dels ovaris poliquístics.

El 68,8% de les enquestades afirma tenir una relació negativa amb la regla i, per tant, amb el seu propi cos i el poder de la biologia femenina.

“No existeix res més teu que la teva pròpia menstruació. Parlem d’un procés fisiològic que neix i mor dins teu i que t’acompanya al llarg de gran part de la teva vida. Per tant, és molt trist que tantes dones tinguin aquest concepte negatiu de la seva regla”, ens remarca l’autora de l’estudi. I alhora, continua, “només el 28,3% de les noies utilitza la copa menstrual, la qual cosa té molt a veure amb l’absència de recursos de neteja als lavabos de la facultat, i no tant amb la falta de consciència sostenible”.

D’altra banda, el 52,3% afirma que planifica el seu estudi segons quan li ha de baixar la menstruació. En aquesta línia, el 67,2% ha faltat a classe per estar menstruant; ara bé, només el 13,3% ha faltat a classe quan estava menstruant tenint una entrega important o un examen. En aquestes últimes dades trobem una crítica contundent a la universitat i a la seva forma de gestionar aquesta situació. “Les estudiants no tenim les mateixes oportunitats i no estem en igualtat de condicions respecte als estudiants perquè ells no tenen dolor cada mes”, conclou Ortega. Més del 75% de les enquestades ha tingut problemes a l’hora de recuperar una pràctica o examen per haver estat malalta per motius menstruals.

En definitiva, aquest TFG demostra que la universitat de Granada no està preparada per a gestionar una realitat que forma part del 100% de les estudiants de la facultat. La falta de coneixement i la pressió patriarcal històrica han fet de la menstruació un tabú quan, en realitat, es tracta d’una font de poder sagrada.

Tota aquesta informació és obra de la Sofía Ortega, politòloga especialitzada en gènere i creadora del Treball de Fi de Grau ‘Sang impura: biopolítica, menstruació i Universitat’. Per a més informació, Mirall recomana posar-se en contacte amb l’autora.