Cinc llibres escrits per dones catalanes vives

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Sempre és un bon moment per llegir o comprar una novel·la, no cal esperar a Sant Jordi. Per aquest motiu, us portem set llibres escrits per dones, catalanes i vives. 

Llestes, guapes, netes, d’Anna Pacheco

La periodista Anna Pacheco aborda el trànsit a la maduresa, les diferències de les classes socials, la sexualització de les dones i la precarietat dels joves. Tot plegat ho fa a través de l’òptica d’una noia que acaba d’entrar a la universitat i on sent que no acaba d’encaixar amb la gent que sembla més interessant que ella, ja que contrasta amb la realitat del seu barri i de la seva família.

Gina, de Maria Climent 

Gina és un relat sobre la maternitat i sobre aprendre a viure sense por. Com a rerefons trobem una malaltia crònica i cruel que empitjora quan la protagonista decideix buscar un fill. Tot i això, Climent aborda molt hàbilment la narració des de l’humor i el respecte de qui la pateix.

- Publicitat -

Dilluns ens estimaran, de Najat El Hachmi

Explica la història d’una jove de 17 anys que vol ser lliure i feliç, però les seves circumstàncies i les condicions en què viu són complicades. Tot plegat comença quan coneix una noia que forma part de la seva comunitat, però sense tantes lligadures. I la protagonista vol seguir les passes de la seva amiga.

Operació biquini, de Júlia Barceló

La Sol és la protagonista d’aquest relat que vol canviar el seu cos costi el que costi per celebrar l’aniversari d’una amiga a la platja. Així que menjarà poc i anirà al gimnàs. El text recull conceptes com la grassofòbia, la pressió estètica, les dietes i l’alimentació intuïtiva des de l’humor.

Ser dona negra a Espanya, de Desirée Bela-Lobedde

L’autora exposa la seva vivència personal de com és viure sent dona negra a Espanya i parla des de la convicció que encara pot millorar la situació si tothom s’alliberés dels prejudicis. Bela-Lobedde fa referència a sentir-se sempre diferent i com és testimoni del racisme que encara continua a la nostra societat en frases com “com és que parles tan bé espanyol” o “d’on és una bellesa tan exòtica com tu”.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca