Ucraïna: Guerra i Dret

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

El passat 24 de febrer els habitants d’Ucraïna van despertar-se enmig d’un bombardeig que ràpidament va escalar en el que molts tenim por que es converteixi en una tercera guerra mundial. Tot i que el concepte de guerra no és precisament aliè a la història europea, aquesta és la primera des del boom de les xarxes socials i la primera invasió d’un país sobirà en aquest continent des de 1945.

Davant d’aquest atac, el món ha reaccionat ràpidament, imposant sancions econòmiques, tancant espais aeris, enviant armament a Ucraïna, etc. Totes aquestes mesures encaminades a perjudicar Rússia amb l’esperança de poder impedir o mitigar els efectes del seu atac al territori ucraïnès.

Potser resulta sorprenent que un continent que, després de passar per dues guerres mundials, una guerra freda, la guerra dels Balcans, diversos genocidis, etc., i després d’haver ratificat nombrosos tractats internacionals per evitar similars conflictes torni a passar per un conflicte bèl·lic d’aquestes característiques i magnitud. I és que realment aquesta invasió d’Ucraïna de 2022 ens fa qüestionar inevitablement si el dret internacional és capaç d’evitar o aturar un conflicte armat.

En primer lloc l’organització internacional més coneguda és la de Nacions Unides, la qual, tot i la seva importància en els mitjans de comunicació, a la pràctica no té la capacitat de vincular a un Estat amb les seves actuacions. En un món on la majoria de països no estan disposats a cedir part de la seva sobirania per deixar-se governar per una organització internacional en certs temes, és impossible que aquesta organització internacional pugui evitar que els Estats actuïn per si mateixos en tot allò que creguin pertinent. És a dir, l’ONU no és com la Unió Europea. Quan un Estat viola clarament un tractat internacional l’Assemblea General de les Nacions Unides es pot reunir per emetre una resolució no vinculant condemnant tal actuació, però, en canvi, si un Estat Membre de la Unió Europea incompleix el dret de la Unió, aquesta té mecanismes per fer complir a l’Estat que van molt més enllà d’un escrit no vinculant. Òbviament, Brussel·les no sempre sanciona els Estats que incompleixen, però així i tot té molt més poder sobre els Estats Membres que qualsevol altra organització internacional. Això succeeix perquè la UE és una organització internacional d’integració, i no pas una organització internacional de cooperació, la qual cosa implica, bàsicament, que els seus Estats membres cedeixen certes competències a l’organització, renunciant així a una part de la seva sobirania. D’aquesta manera la UE té mecanismes per fer efectives les possibles sancions que imposa als seus Estats membres.

Al final, les organitzacions internacionals tenen el poder que els Estats estan disposats a cedir-li. I Rússia no és precisament un país que destaqui pel compliment de les resolucions de tribunals internacionals. En matèria de drets humans això es fa evident amb la seva turbulenta relació amb el Tribunal Europeu de Drets Humans, però també a l’hora de no haver ratificat el conveni de Roma i no acceptar la jurisdicció del Tribunal Penal Internacional. En cas que aquest últim tribunal iniciés un procediment judicial en contra de Putin i altres càrrecs polítics del Kremlin pels suposats crims de guerra comesos a Ucraïna, només se’ls podria jutjar si Rússia acceptés extradir-los a La Haia.

Però aquest problema va molt més enllà de Rússia i posa de manifest una pregunta que potser mai arribarà a tenir resposta “Pot el Dret impedir les guerres?”. A qualsevol facultat de Dret el primer que s’ensenya als alumnes és que és necessari tenir un sistema jurídic per evitar que els humans visquin en un Leviatan, establint mecanismes de resolució de conflictes per evitar que la gent es prengui la justícia pel seu compte. La idea és que els ciutadans cedim part de la nostra llibertat a un Estat a canvi d’evitar viure en l’estat de naturalesa desprotegit. Però què passa a escala internacional on cada Estat va pel seu compte? Què pot fer el Dret per evitar que s’apliqui la llei del més fort?

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca