Magí Camps: “Estic tip d’escoltar que el català no funciona amb el món sexual; és mentida”

El filòleg i periodista publica el recull de contes de temàtica eròtico-sexual 'Sucamulla' (Univers)

Publicitat

Magí Camps (Barcelona, 1961) s’estrena en la ficció amb ‘Sucamulla’ (Univers), un recull de contes que comparteixen l’element eròtico-sexual. Membre de la secció filològica de l’IEC i periodista cultural de llarga trajectòria, Camps diu que ho ha fet com a entreteniment i intentant resultar “lúdic i divertit”, però confessa també un cert “propòsit noucentista”. La ficció és una altra via -no acadèmica- de divulgar la llengua, i els seus relats fan bona la tesi que el català “no té cap mancança” per abordar la temàtica sexual ni problema amb la col·loquialitat: “N’estic tip d’escoltar-ho; és mentida. El que hi ha és molta mandra, i el que és molt fàcil és recórrer a expressions castellanes i d’altres llengües”, etziba.

Segons el diccionari DIEC, Sucamulla és un mot femení que descriu el fet de sucar pa, o galetes, en un líquid, generalment vi o llet. “Fer sucamulla” és l’expressió, tal com Magí Camps recorda haver-la sentit sovint a la masia dels seus tiets a la Llacuna (Anoia). Ara el periodista i filòleg amplia el camp semàntic del terme amb un sentit figurat al·lusiu al sexe, i a més l’ha escollit per batejar el seu primer llibre de ficció.

L’elecció no és gratuïta, doncs el nexe que uneix els 14 contes de ‘Sucamulla’ és l’element eròtico-festiu. Això sí, sense que es pugui considerar literatura eròtica: “He intentat ser lúdic, divertit i sempre amb molt d’humor”, apunta l’autor per desmarcar-se’n . Alguns dels contes, Camps els havia escrit fa temps; altres són de creació més recent i expressa per al recull, després que l’editora i amiga Esther Pujol el va encoratjar a publicar.

El català i el sexe

Publicitat

“Estic tip d’escoltar que el català no funciona amb el món sexual i col·loquial; és mentida”. L’autor defensa amb vehemència –i a través dels seus contes- que el català és una llengua tan vàlida com qualsevol altra per fer literatura de contingut sexual. De lèxic, en sobra, ve a dir Camps. “El que és molt fàcil és recórrer a expressions castellanes o d’altres llengües”, deixa anar. Per això al seu llibre no s’hi pot llegir el verb “follar”, ni el substantiu “polla”, il·lustra el seu autor, dos termes tan estesos com incorrectes en català.

Ara bé, per no ser massa canònic ni esclau del seu alt coneixement de la llengua, Camps es permet de “jugar” una mica, sempre des del “català genuí”. El periodista entén que en la creativitat sempre hi ha transgressió (lingüística, en aquest cas), però donada la seva posició d’acadèmic de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) s’afanya a dir que, pel que fa a ell, s’ho mira molt a l’hora de ser creatiu amb la llengua. I és que aquest “filòleg abans que periodista” confessa que s’ho ha passat bé escrivint “per entreteniment” però amb un irrenunciable esperit “noucentista” de vindicació del català.

Escriure “curt”

Sobre el gènere escollit i la relativa brevetat dels seus contes, Magí Camps manifesta el seu gust per escriure “curt”. Lúdic, divertit, amb molt d’humor -enumera-, l’autor confessa que no li agrada ni “enrotllar-se” ni “farcir perquè sí les coses”. “Vaig de cara a barraca”, resumeix. Al respecte, reconeix la influència i l’admiració per Pere Calders, l’escriptor que li va descobrir els contes, sense oblidar altres “grans contistes” de la literatura catalana “com Quim Monzó o Empar Moliner”.

A ‘Sucamulla’ el lector hi escoltarà esgarips imprevistos, veurà desfilar cossos esculturals passejant-se per la platja i descobrirà tradicions ancestrals amb copes de xampany que encaixen en pits de proporcions perfectes, o recitals de poesia en ple frenesí sexual. Aquestes i altres seqüències amoroses i eròtiques poblen els 14 relats de Magí Camps. És el seu debut públic en el terreny de la ficció, per bé que abans havia escrit relats i també teatre, segons explica. Tot plegat, estones robades “per passar-ho bé” a les moltes hores dedicades al periodisme cultural i a la recerca filològica, dues dedicacions que no té previst abandonar en l’immediat per la vida literària.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca