“La meva història no és excepcional. Tant de bo fos així, però la realitat és una altra i molt més trista”. L’Amelia Tiganus és activista feminista i defensora de l’abolició de la prostitució. Nascuda a Romania, una violació grupal durant la seva infància la va arrossegar a la prostitució i el tràfic de dones. Sobreviure a aquell malson li ha permès ser una referent feminista. El seu nou llibre, ‘La Revuelta de las Putas’, ha arribat a la cinquena edició en només cinc mesos i, el passat 16 de febrer, va rebre una menció especial als Premis Ciutat de Barcelona 2021.
En quin moment decideixes dedicar-te a l’activisme feminista?
Descobrir el feminisme va suposar descobrir la pau i alliberar-me de la culpa. El feminisme és sanador i té un poder transformador. Jo no podia viure tranquil·la veient com la societat continuava estigmatitzant les dones. Hi ha països reguladors de la prostitució, com els Països Baixos, on les dones continuen totalment estigmatitzades. Trencar amb aquest discurs social hegemònic va esdevenir una necessitat personal.
Durant quant de temps vas formar part del sistema prostitucional?
Del 2002 al 2007. Sempre a la Península i en totes les comunitats autònomes possibles.
Quina és la comunitat autònoma on més prostitució hi ha?
Et diria que Castilla-La Mancha, però, com sempre, ens falta documentació. També és veritat que a Catalunya, especialment a Barcelona, hi ha una gran quantitat de webs i empreses que fan negoci amb la prostitució.
Com és un prostíbul?
Un prostíbul és un camp de concentració. Les dones som màquines a través de les quals els homes ejaculen i els proxenetes s’enriqueixen.
Els prostíbuls no sempre tenen reixes físiques, però sí mentals. Has d’estar a disposició de les demandes i interessos de terceres persones de forma constant, i comportar-te i vestir tal com ells volen. Ni tan sols pots decidir a quina hora menjar o descansar. És horrible dormir a la mateixa habitació on abans t’han torturat i penetrat.
“Un prostíbul és un camp de concentració. És horrible dormir a la mateixa habitació on abans t’han torturat i penetrat”.
Seguint amb la teva experiència personal, com vas arribar a Espanya?
Jo venia d’una família de classe obrera (la classe social sempre té molt a veure) i la meva situació era molt complicada. De petita volia ser doctora o professora, era una bona estudiant. Però una violació múltiple quan tenia 13 anys va capgirar la meva vida. La societat em va donar l’esquena. Vaig ser expulsada de la meva comunitat i arrossegada a la prostitució.
Amb 17 anys i mig em van oferir la possibilitat de millorar la meva vida. I jo m’ho vaig creure, evidentment. Em van vendre a un proxeneta espanyol per 300 euros i vaig acumular un gran deute.
“Una violació múltiple amb 13 anys va capgirar la meva vida. Em van vendre a un proxeneta espanyol per 300 euros”.
És difícil ser activista abolicionista tenint en compte que molta gent defensa la regulació de la prostitució?
És difícil, però jo crec que les feministes estem acostumades a lluitar i resistir. Existeix un lobby proxeneta que, amb el suport de les institucions, ha jugat molt bé les seves cartes. La gent no és conscient de la seva existència perquè ens han fet creure que la prostitució implica un debat entre dones a favor i dones en contra. D’aquesta manera, els veritables culpables continuen amagant-se.
Jo tinc esperança i moltes forces. Les feministes som una societat civil organitzada i hem de ser respectades com a interlocutor clau.
Per què la prostitució no pot considerar-se un treball?
S’acostuma a comparar la prostitució amb feines feminitzades i precàries com, per exemple, la neteja d’escales o la cura de persones grans. Jo només diré una cosa: la neteja i les cures són essencials per a la vida; que els homes ejaculin perquè els hi ve de gust no és essencial per a ningú.
“La neteja i les cures són essencials per a la vida; que els homes ejaculin perquè els hi ve de gust no és essencial per a ningú”.
En definitiva, cal deixar de banalitzar el que suposa ser prostituta. No és el mateix passar la baieta que ser la baieta. Les dones som convertides en instruments a través dels quals els puters ejaculen en concepte d’oci i diversió.
Tots els homes són puters?
El nostre país és pioner en prostitució a Europa. Les estadístiques indiquen que 4 de cada 10 homes ho són. No existeix un perfil concret perquè tots els homes són potencials puters.
Hi ha qui parla del ‘bon puter’ o el puter que paga per tenir una conversa amb tu. És mentida. No existeix. És veritat que hi ha homes que paguen a canvi de la fantasia de tenir una parella, però això tampoc és lícit.
En el teu llibre, ‘La Revuelta de las Putas’, parles de la invisibilització dels assassinats a dones prostitutes.
És un problema totalment invisibilitzat. No són assassinats comuns, sinó que hi ha una clara implicació política. Parlem de feminicidis ocults perquè les putes no som considerades ni dones ni persones. Per tant, aquests assassinats no formen part de les estadístiques oficials. Parlem de més de 60 dones assassinades a mans de puters a Espanya, sempre tenint en compte que hi ha poca informació al respecte.
“La major part de les putes assassinades són de nacionalitat romanesa. Mentre que la nacionalitat del puter, per una aclaparadora majoria, és l’espanyola”.
On són més habituals aquests feminicidis: als prostíbuls o al carrer?
No ho sabem perquè no tenim suficient informació. L’únic que et puc confirmar és que la majoria de les dones assassinades són de nacionalitat estrangera, principalment dones romaneses (hi ha una sobre representació d’aquesta nacionalitat dins el sistema prostitucional espanyol). Mentre que la nacionalitat del puter, per una aclaparadora majoria, és l’espanyola. Parlem de víctimes molt joves i puters, també, cada vegada més joves.
Una última pregunta, és possible fer amigues en un prostíbul?
Això és una fantasia de Hollywood. Hi havia moments puntuals on nosaltres ens agrupàvem per lluitar contra una violència molt extrema. Però, després, cadascuna continuava amb la seva vida. Fer amigues a la prostitució suposa perdre diners. Som competència encara que no vulguem ser-ho.