eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    La Germania a la Governació d’Oriola. Els inicis (1/3)

    El 1516 Carles I heretava els regnes de Castella i Aragó, però la seua coronació com a Emperador del Sacre Imperi Romà Germànic el 1519 l’allunyava de la Península. Abans de partir, però, autoritzava la creació de la Germania valenciana. Davant l’absència del rei i els continus enfrontaments amb la noblesa va tindre lloc la seua radicalització, que acabarà amb un enfrontament armat el 1521.

    Les classes mitjanes i baixes de les ciutats i viles i del món rural s’aixecaren contra les oligarquies urbanes i la noblesa i, de fet, contra el rei. Volien participar en els governs municipals i deslliurar-se de la noblesa rural. La revolta s’estengué pels Regnes de València i de Mallorca, tot i que ambdues revoltes teniren lloc de manera autònoma l’una de l’altra. La derrota de les Germanies el 1522 significà, tanmateix, la submissió de la noblesa i les oligarquies a la Corona i la seua progressiva castellanització.

    500 anys després de la Germania

    Amb la rendició dels agermanats de Xàtiva i Alzira el desembre de 1522 es posava fi a la revolta. Enguany es compleixen 500 anys del final de la rebel·lió. Existeix una sensació generalitzada de manca de ressò de la citada efemèride entre les nostres institucions, tot el contrari del que ha passat a les Illes Balears. Alguns actes d’àmbit local, com per exemple a Oriola on s’ha commemorat la batalla de Bonança, o alguna publicació de l’Institut Alfons el Magnànim, serien excepcions al respecte. 

    L’excepció en Alacant la va posar el Club de la Terreta. Coordinat per Antonio Adsuar, aquest espai afavoreix el debat sobre qüestions històriques d’Alacant. En un dels seus actes es va parlar sobre la Germania, posant el focus en el que va significar per a les nostres comarques del Sud, l’antiga Governació d’Oriola (dellà Xixona). Un altre xicotet gra de sorra. Un dels reptes per al futur? La majoria del que s’ha escrit sobre la Germania està centrat en el cap i casal. Malgrat això, també hi ha algunes bones monografies sobre Bocairent, Alcoi i Oriola. Caldria descentralizar més encara la memòria de la Germania.

    Curiositats sobre els Agermanats

    Els Agermanats també lluitaven per abolir els impostos que els ofegaven. A les zones rurals els petits agricultors i jornalers volien desfer-se del jou de la noblesa. Tampoc no acceptaven oficials i dirigents estrangers com eren els castellans i flamencs que el rei havia imposat. Amb ells, es va posicionar el baix clergat. I ho feu amb una visió que sovint enervaria els ànims, donant lloc al proselitisme i la violència contra els mudèjars i fins i tot el messianisme. La radicalització del poble baix va fer que la Junta dels Tretze, govern paral·lel creat a València i en la major part de les ciutats i viles del Regne agermanades, apugés el to de les seues reivindicacions, iniciant així el camí de la revolta.

    La Germania no volia anar contra el monarca, donat que va ser qui les havia autoritzades el 1519. Amb ell, van mantenir una intensa correspondència i activitat diplomàtica fins a l’estiu de 1521, moment en que esclata la guerra, tot i que aquesta no va trencar la diplomàcia. I és que Carles I havia donat ordres secretes al virrei Diego Hurtado de Mendoza per satisfer les seues peticions, però amb la difícil missió de no enfadar la noblesa. Una missió que, d’aquesta manera, estava abocada al fracàs des dels seus inicis.

    - Publicitat -

    Seguim gràcies a tu!

    D'ençà el 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció participa en sortejos exclusius des de només 3€. Participa i ajuda'ns a continuar endavant.

    Els més llegits

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca