eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    La millor versió

    Els darrers havien estat realment bons, començant els partits d’una manera realment autoritària, però el de Nàpols ha estat el més complet de la temporada, sens dubte. I diverses temporades després, el millor Barça ha aparegut en jornada europea intersetmanal, guanyant per 2-4 al Diego Armando Maradona, mostrant-se clarament superior al rival i avançant a la següent ronda eliminatòria d’Europa League. Ens ho arriben a dir fa uns anys i ens faríem creus del descens esportiu de l’equip, però la realitat actual és que el culer va anar a dormir més que satisfet, amb un somriure d’orella a orella i amb la certesa que el camí traçat és el correcte.

    I és que gairebé quatre mesos després de la seva arribada, Xavi Hernández ha aconseguit el que molta gent veia inabastable: treure la millor versió d’una plantilla alacaiguda i recuperar les millors cares de jugadors bescantats i criticats com Frenkie i Luuk de Jong o el mateix Sergiño Dest. També s’ha donat continuïtat i llibertat a l’estol de joves promeses que conformen una lleva que promet donar moltes alegries al culer. I no només això, sinó que s’ha sabut extreure el millor de les famoses i criticades ‘vaques sagrades’; recuperant al millor Sergio Busquets, al Gerard Piqué més imperial i al Jordi Alba més passador i convertit en el màxim assistent de la temporada quan tothom el veia com una figura caduca pel fet de deixar de tenir a Leo Messi al seu costat.

    És evident que el mèrit és de Xavi i el seu cos tècnic. I per acabar-ho d’adobar, a més de saber extreure la millor versió dels jugadors amb els quals es va topar, s’ha encertat en les incorporacions hivernals, destacant el paper protagonista de jugadors inicialment malvistos com Adama —4 assistències en 4 partits— o Aubameyang —4 gols en 3 partits—. Sembla que l’únic assumpte pendent, amb el dubte de si Xavi també ho creu, és el de la porteria. Però d’aquest debat en parlarem un altre dia, gaudim del moment.

    Així i tot, és obvi que encara hi ha feina per fer; tanmateix, aquell Barça que va mostrar brots verds al Clàssic de la Supercopa d’Aràbia ha pogut donar el cop sobre la taula a Europa. I res millor que fer-ho en un temple històric com el Diego Armando Maradona de la impetuosa ciutat de Nàpols. Un equip que s’ha revelat davant les crítiques rebudes i que s’ha posat entre cella i cella el fet de mostrar la seva millor versió d’aquí a final de temporada, essent conscients de l’èxit que suposaria guanyar novament una competició europea i acabar en posicions de Lliga de Campions. Però, a partir d’ara, cal prudència i ser conscients que vindran més sotracs i que caldrà seguir remant i competint per aspirar de nou a l’èxit.

    - Publicitat -

    Seguim gràcies a tu!

    Des del 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció ens ajuda a continuar endavant.

    Els més llegits

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca