Gran Hermano ha estat un dels programes amb més audiència de la televisió espanyola durant dues dècades. Un format innovador que va saber captar l’interès d’espectadors i concursants. Parlem amb la Carlota Prado, concursant del GH Revolution de l’any 2017, víctima d’un presumpte abús sexual (encara no hi ha sentència) per part d’un altre concursant quan les desenes de càmeres continuaven gravant. El cas es troba judicialitzat. I malgrat que la vista no va celebrar-se el passat 8 de febrer, tal com estava previst, la Carlota ens ha volgut donar el seu testimoni.

També hem parlat amb el seu advocat, Santiago Marín Serrano, qui ens comenta les raons per les quals ell considera que s’ha de demanar la nul·litat del procés judicial “per un greu error en la fase d’instrucció”. De totes maneres, la Carlota insisteix que té ganes que el judici se celebri “com més aviat millor” per a passar pàgina.

Finalment, deixant al marge qualsevol rumor o declaració infundada, l’objectiu d’aquesta entrevista no és un altre que el de donar veu a una veritat silenciada pel poder.

Contra qui és exactament el judici: contra José María, Gran Hermano o tota la productora?

El procés judicial és només contra el José María. La productora, Zeppelin TV, actua com a responsable civil en cas que l’acusat es declari insolvent. 

I què esperes aconseguir?

Jo vull assolir un canvi en tots els sentits, no vull notorietat. Em dedico a utilitzar tots els coneixements que he adquirit al llarg dels meus 28 anys per a no perdre la força i continuar endavant.

I com et trobes?

Estic bé. Tinc projectes de vida. Per exemple, m’agradaria estudiar el grau en Ciències Polítiques o dedicar-me a l’art. Per cert, el pròxim dijous cantaré al Louie Louie Estepona, que és quelcom que m’apassiona.

En cap moment he oblidat el que va passar dins aquella casa, però l’únic que em preocupa és estar bé i defensar la meva veritat. Cada persona que ha participat en allò que em van fer, o s’hagi jactat, tindrà una resposta judicial per part meva. 

Què penses de la teleporqueria?

Gran Hermano és un experiment sociològic. És un format que sempre m’havia semblat interessant. El pitjor càncer televisiu actualment és Sálvame, més que res per la quantitat d’hores emeses. Tenim a més de la meitat de la població de la tercera edat veient-lo. 

Després del que et va passar imagino que la teva idea sobre Gran Hermano va canviar. 

Jo cada vegada tinc més clar que el problema no va ser el format en si, que també; sinó les persones que estaven allà aquella nit i van permetre la violació en directe. María Robles, la ‘súper’ de GH en aquell moment, va fer una trucada per a saber com actuar davant del que estava passant. És a dir, es podria haver evitat. 

Resta clar que el procediment del programa no va ser gens encertat… 

Evidentment. Vull deixar clar que una cosa és la violació i una altra, igual de greu, l’actuació de tots els presents i la tortura de després. Tenien cap problema personal amb mi per fer-me el que em van fer? Em sembla gent amb un caràcter pusil·lànime. La casa de Guadalix de la Sierra no és un espai aïllat; darrere de les parets hi havia treballadors, accés per trampes… No hi ha cap justificació. 

Et van obligar a veure les imatges l’endemà dels fets?

Em van obligar a mi, no a ell. A més a més, es van prendre la molèstia d’editar la gravació per tal que pogués veure el que havia passat des de tots els plànols possibles. Tot això després de llevar-me aquell dia i estar tot el matí amb ell, doncs jo encara no n’era conscient. No entenc per què van decidir deixar-lo tantes hores al meu costat.

“Es van prendre la molèstia d’editar la gravació per tal que pogués veure el que havia passat des de tots els plànols possibles”.

I després et van aïllar en un hotel…

Fou una tortura. Jo tenia família a Madrid. Podria haver anat amb ells però van decidir seguir un altre procediment. Dos anys després, em van trucar per dir-me que posaven a la meva disposició un equip psicològic.

Em vaig posar en contacte amb ells fa poquet, els hi volia preguntar si podien ajudar-me (a través dels seus medis) a presentar-me a la vista oral. Però no vaig obtenir resposta. Mai m’han ajudat.

Sempre diré que podria haver controlat la situació d’una altra manera, però estava totalment en shock pel que havia passat la nit d’abans. Qualsevol decisió meva en aquell moment era temporal. Jo necessitava parlar amb la meva família per saber com actuar.

Creus que el teu cas s’ha invisibilitzat?

Totalment. Parlem d’una agressió en un programa que era el vaixell insígnia de la televisió. Un programa on la direcció era un cap d’entreteniment. Cap partit polític s’hi ha pronunciat, excepte VOX i Unidas Podemos Cádiz. Tampoc ningú no m’ha demanat mai perdó.

El seu advocat lluita contra un error judicial

“Existeixen indicis suficients per a enjudiciar com a abús sexual amb penetració”, afirma Santiago Marín d’acord amb el vídeo i les proves judicials -la víctima va vomitar i es va llevar amb els pantalons de l’agressor posats i la roba interior mig caiguda-. “L’acusat li va reconèixer a la Carlota que només havien sigut uns minuts i que no s’havia arribat a córrer”. Llavors, per què el seu advocat demana la nul·litat del procés judicial?

“És un error poc comú que deixa molt malament a la Justícia espanyola i revictimitza la Carlota”.

“El primer error el té el Jutjat d’Instrucció. Tenint en compte que hi ha sòlids indicis d’abús sexual amb penetració, aquest cas hauria de ser competència de l’Audiència Provincial, ja que parlem d’un delicte amb una pena superior als cinc anys”, explica clarament Marín. I continua: “El Jutjat Penal no té competència per a jutjar aquests fets”. Amb altres paraules, el Jutjat Penal només té competència per enjudiciar delictes amb una pena de fins a cinc anys de presó. 

Llavors, per què és el Jutjat Penal qui s’està responsabilitzant d’aquest cas? Segons Marín, el que hauria de ser judicialitzat com a abús sexual amb penetració s’està tractant com simples tocaments. Evidentment, amb una pena molt inferior. “És un error poc comú, que deixa molt malament a la Justícia espanyola i converteix la Carlota en víctima d’una pèssima gestió”.

A l’advocat, expert en Dret Penal i Penitenciari, també li sorprèn que els mitjans no s’hagin fet ressò fins a la tarda del dimarts, moment en què es va suspendre la vista i ell va fer les primeres declaracions públiques. “És quelcom tan bàsic. És com si un homicidi s’estigués jutjant per lesions”. A més, afegeix, “em va costar mesos aconseguir les proves audiovisuals necessàries per fer bé la meva feina”. Marín es va convertir en advocat de la víctima el passat mes de juny, moment en què va trobar-se amb “aquest desastre”.

La van tindre aïllada en un hotel, sense telèfon mòbil i a càrrec d’una de les persones que aquella nit ho va presenciar tot, però no hi va fer res.

Tant la Carlota com el seu advocat coincideixen que a ella la van tindre aïllada en un hotel, sense telèfon mòbil i a càrrec d’una de les persones que aquella nit ho va presenciar tot, però no hi va fer res. El perfil de la Carlota els hi va interessar per algun motiu. “El càsting ja estava tancat. Em van fer l’entrevista i em van agafar directament. No vaig haver de passar cap fase”, comenta la jove. 

En defensa dels interessos de la Carlota, l’únic que vol Santiago Marín és que es faci justícia. “Si hi hagués sentència, la recorrerem. L’opinió pública està fent malbé aquest judici i jo he d’explicar el que està passant”.

La versión castellana de la entrevista aquí.