Ferran Reverter, director general del FC Barcelona des de l’1 de juliol del 2021 i peça clau a l’organigrama del president Joan Laporta per redreçar el club econòmicament, va anunciar aquest passat dimarts la seva renúncia al càrrec. Des d’aquest moment, s’ha parlat molt sobre els possibles motius que han comportat aquesta renúncia; algun més cert que d’altres. En definitiva, el més encertat és el que es comenta arran de les desavinences amb el president Joan Laporta. Així i tot, sempre cal posar negre sobre blanc. Sobretot al Barça.
El periodista esportiu Xavi Torres va passar pel programa ‘Tot es Mou’ de TV3 que presenta Helena Garcia Melero i va explicar a la perfecció el motiu principal. Torres, que va assegurar que ho ha parlat amb diferent gent del club i que tothom li ha dit el mateix, va relacionar-ho amb raons sobre el model de gestió del Club. Mentre Joan Laporta vol mantenir un ‘status’ tradicional del ‘més que un club’, on el poder de decisió el tenen els socis, Reverter considera que aquest model està obsolet i que és incompatible amb els grans clubs amb estats al darrere.
Parlant amb diverses fonts, des de la Revista Mirall sabem que Reverter fa mesos que treballa al voltant d’aquesta idea. De fet, ja fa uns mesos que prepara el terreny per una futurible privatització del FC Barcelona el més semblant possible al model Bayern de Munic. En definitiva, una SAE (Societat Anònima Esportiva) camuflada amb una compra de deute per part d’un fons inversor. I no només això, sinó que ho ha estat fent paral·lelament i de la mà del Reial Madrid. Concretament, Reverter ha estat treballant colze a colze amb el mateix Florentino Pérez, a qui coneix personalment i amb qui manté una bona relació. Aquest entusiasme de Ferran Reverter per donar a l’entitat una estructura bàsicament empresarial, la qual permetria la capitalització d’aquests gairebé 5.000 milions de valor del FC Barcelona, ha trobat l’aliat perfecte en el president del Reial Madrid. Com a afegitó, l’Athletic Club també ha format part de més d’una reunió.
Així doncs, Reverter fa temps que elabora la idea per tal de fer realitat aquesta privatització parcial valorant diverses opcions, algunes d’elles mixtes. Hi ha clubs com el Bayern de Munic que tenen aquest model híbrid entre la part social i la part privada. Concretament, a l’entitat bavaresa la societat encarregada de la gestió del futbol professional és la denominada ‘FC Bayern München AG’, el 75% de la propietat de la qual és del Club, que es coneix com a eV (club esportiu registrat). En definitiva, un 75% dels socis. El 25% restant se’l reparteixen Audi, Allianz i Adidas, amb un 8,33% cadascuna. Un model de propietat compartida es va iniciar el 2001, quan a Alemanya es va establir l’esmentada llei del 50+1: Per evitar que els clubs caiguin en mans de multimilionaris, magnats, xeics i companyia, s’obliga que el 50% de la propietat més una acció sigui dels socis.
Així doncs, tant el mateix ex CEO del Barça com el president del Reial Madrid, un amb més necessitat que un altre, consideren que ha arribat el moment de donar les primeres passes per tal de fer veure als socis que cal prendre decisions i anar introduint aquesta idea de transitar en la mateixa direcció. Segons ells, es tracta de l’únic remei per tal de lluitar de tu a tu davant els màxims rivals europeus. I no només existeix aquesta proposta per acostar-se al ‘model Bayern’, sinó que tant al Barça com al Madrid hi sobrevola la idea de cotitzar a la borsa. Aquest, però, es tracta d’un projecte embrionari.
D’aquesta manera, Reverter feia uns mesos que treballava sobre diferents fórmules. Totes elles eren inspirades en el model del Bayern de Munic, la propietat del qual és l’esmentat 75% dels socis i el 25% de marques comercials i inversors. El Barça està massa endeutat per mantenir aquest percentatge, i Reverter preveia un possible 60-40 favorable als socis per tal que el canvi no fos dràstic. A partir d’aquí, la plena propietat dels socis passaria en una primera fase a ser fraccionada i, a la segona part, reduïda a mer simbolisme. I és que Reverter creu que la millor notícia per al Barça que el seu destí deixi d’estar completament en mans dels socis. Hi ha un camí traçat, i Laporta seguia amb deteniment tots i cadascun dels passos. A partir d’aquí, al president se li venia al cap la gran problemàtica: en un o dos anys caldria plantejar la primera disjuntiva de compartir la propietat o pagar una derrama. En aquest sentit, la idea era sotmetre la decisió a referèndum, però les desavinences no han permès donar continuïtat al projecte.
Hi ha hagut desavinences entre Reverter i Laporta. Hi ha qui comenta que un dels punts on s’enganxen és amb la Superlliga. Un altre és el tema CVC. També el de Ferran López. El del patrocini també ha creat més d’una esquerda. Malgrat tot, el que és evident és que l’escissió ha estat formada per les discrepàncies sobre el futur. Potser caldria plantejar-nos si és compatible la contractació d’alts executius de nivell amb una gestió clarament presidencialista. Sense desmerèixer, evidentment.
