El públic del Camp Nou i els jugadors han gaudit, per fi. La pilota ha tornat a ser blaugrana i el salt qualitatiu en la circulació ha estat evident. En el desenvolupament del joc, els blaugranes s’han mostrat clarament superiors a través de recursos ofensius, velocitat i l’aplicació dels fonaments bàsics del model que identifica el Barça. Carrasco ha avançat a l’Atlètic, però els de Xavi s’han refet a través dels gols de Jordi Alba, de Gavi, d’Araújo i d’un alliberat Dani Alves, que ha acabat essent expulsat per una lletja entrada sobre el mateix Carrasco. Un aclamat Luis Suárez ha retallat distàncies per als interessos visitants, però no n’hi ha hagut prou davant un Barça més eficaç i amb un ritme clarament superior al dels matalassers. 4-2 i final.

D’aquesta manera, el Barça li ha arrabassat la darrera plaça de Champions a un Atlètic de Madrid que continua desorientat i en caiguda lliure. En canvi, els de Xavi han trobat el rumb, jugant al que han volgut des de l’inici i fins al descans. També competint del 45’ fins al 90’. La primera meitat és tot el que Xavi vol; l’ABC del model: L’equip s’ha posicionat a la perfecció, ha pressionat a dalt, ha ofert intensitat i agressivitat sense pilota i ha circulat ràpidament. També cal destacar la profunditat i amplitud. Com s’han trobat a faltar jugadors com Adama que sàpiguen agitar els partits. No serà per determinant, però sí per necessari el fet de disposar d’un perfil i un recurs realment únic i impressionant com el que t’ofereix l’extrem de l’Hospitalet. Eixampla, dona continuïtat i desborda. Una arma que no només ha estat afinada, sinó també precisa i eficaç. Per això mateix, se l’ha buscat amb afany a través de desplaçament en diagonals provinents de les botes de Piqué i Busquets.

Així ha estat com ha arribat la segona ocasió en la qual el Barça encadena dues victòries a la Lliga. Primer van ser les dues estrenes de Xavi davant l’Espanyol i a Vila-real. Venint de guanyar a Vitòria i aconseguint avançar a la classificació als homes del ‘Cholo’ Simeone, Xavi i el seu cos tècnic seguirant inculcant el seu pla als jugadors, a més de cercar, dissenyar i trobar formes per tornar-lo a imposar –en part, gràcies a les noves cartes del mercat d’hivern–. Tot és més senzill si pel camí et topes amb victòries en tots els registres com la d’avui. Així i tot, el més probable és que, a partir d’ara, segueixin topant-se amb partits ensopits, carregosos, inacabables i mancats d’idees com el de Mendizorrotza. El Barça necessita una realitat que el connecti de nou amb l’estil. El rumb està traçat. Paciència.