El confinament va sorprendre Els Amics de les Arts començant la promoció d’El senyal que esperaves (Música Global/ Universal Music, 2020), el seu cinquè disc. Malgrat tot, han pogut continuar fent el que més els agrada i, aquest pròxim dimarts 8 de febrer, tancaran la gira a l’emblemàtic Teatre Olympia de València, on presentaran les cançons del seu darrer disc, guardonat amb el premi Enderrock al millor disc pop de 2020. A més, a part de tancar la gira, ja tenen enllestit Pares normals, un musical produït per Minoria Absoluta, que s’estrenarà el 18 de novembre vinent al Teatre Poliorama de Barcelona.
Així i tot, es fa inevitable parlar amb Els Amics de les Arts i no recordar temacles com ‘Jean-Luc’. O ‘4-3-3’, la qual entrellaça metàfores de tàctiques futbolístiques amb l’art de seduir. Per aquesta raó, hem convidat a la Revista Mirall a en Joan Enric Barceló, membre de la banda, per parlar de futbol i del Barça.
Joan, els ‘Amics’ sou culers?
Sí! Ho som, perquè es neix culer. El Barça forma part de la cultura catalana. És heretat. Ah! I amb el temps hem après a estimar el Girona.
De fet, ens consta que seguiu bastant el futbol. Encara és així?
Sí. Fins i tot en aquests moments tempestuosos on cada cop ve menys de gust invertir dues hores veient un partit.
I com veus el Barça? Et desperta el mateix fa uns anys?
Bé, estem en un període de transició que ens ha arribat dos anys abans del que tots esperàvem. Hem d’aguantar i donar confiança a tothom que està treballant per redreçar el desgavell.
Per tant, en aquest sentit, deus tenir algun record especial en un camp de futbol…
Recordo el 5-4 de Copa contra l’Atlètic de Madrid viscut des del Gol Nord, a la segona graderia. El gol de Pizzi, tot… semblava irremuntable.
Fa uns anys, fins i tot, tu i la banda vau anar a Glasgow a veure un Celtic-Barça, no? És habitual per vosaltres acompanyar l’equip als desplaçaments?
No, no sol ser habitual. De fet, hem anat dos cops a veure un Celtic-Barça en els últims anys. L’experiència és acollonant. Un home a l’hotel ens va dir: “Jo he estat a sis mundials i el que veureu aquesta nit no ho veureu enlloc”. Com anima l’afició. I el You’ll never walk alone. Són molt bèsties.
El principal nexe entre Els Amics de les Arts i el Barça és la cançó ‘4-3-3’. Com va néixer?
A partir de la idea que tot es pot planificar. Si el Barça d’aquella època era capaç de preveure com jugaria l’adversari, per què no era possible extrapolar això a una cita amorosa? Evidentment, no va funcionar.
Si el Barça de Xavi ho guanya tot amb un altre sistema de joc, hi haurà una cançó d’Els Amics de les Arts anomenada, per exemple, ‘3-4-3’?
Buf, millor donem el capítol de cançons amb nom de tàctica per tancat.
Tot i això, suposo que alguna cançó vostra es podria dedicar al Barça actual, no?
Sí, ‘Mentrestant’. Té un vers que diu: “Si venen temps millors és molt a poc a poc, i tot plegat va de triar què fem mentrestant”.
Sovint s’engloba la cultura i l’esport —el Ministeri de Cultura i Esport, sense anar més lluny—. Tenen punts en comú?
Sí, però no haurien de coexistir en un mateix Ministeri. El fet que estiguin barrejats ja diu molt. La cultura hauria de tenir un Ministeri independent i absolutament prioritari en qualsevol estat.
Com és tocar al Camp Nou? I, més concretament, el 4-3-3?
Molt divertit. A més, se’ns va acudir escalfar per la banda abans de sortir i la gent aplaudia com si fóssim un revulsiu que surt a desencallar un partit.
I tocaríeu al Bernabéu?
No és un dilema del qual ens hàgim de preocupar…
Creus que la vostra música encaixa millor al Camp Nou o al Palau Sant Jordi?
Encaixa en qualsevol lloc on algú tingui ganes d’escoltar. Al final, hem après que no pots fer el mateix bolo en una sala de 200 persones que en un recinte de 25.000. Per tant, encaixaríem bé als dos llocs.
Un concert sense gent és equiparable a un partit de futbol sense públic?
No ho crec. Un concert sense gent no té cap mena de sentit. De futbol sense públic, malauradament, ens n’hem fet un tip.
Com veieu el Barça del futur?
Jove, entregat, lluitador i conscient de l’escut que porta.
I com serà Els Amics de les Arts del futur?
Disc a disc, anirem explicant les coses que ens passen i les que veiem.
