L’Eva i la Yassmin són dues dones residents Barcelona que comparteixen la mateixa història: les han retirat la tutela dels seus fills amb informes falsos sobre les seves capacitacions per criar-los. Les entrevistem i compartim moments de diàleg amb elles per que ens exposin la seva situació de maltracte institucional, dues dones que es troben literalment contra les cordes pels abusos de l’administració pública.

A l’allau de denúncies per casos d’abusos i agressions a menors en centres d’acollida s’hi afegeixen els errors en les retirades de menors. Segons dades de la Generalitat, ja són 7.000 menors tutelats per l’administració. La DGAIA és l’entitat que declara el desamparament mitjançant notificacions dirigides als pares i mares, així com al ministeri fiscal per passar a fer-se càrrec de la tutela dels menors. Són molts els casos en què el Govern autoritza actuacions ràpides per part de les forces de seguretat i els agents socials argumentant que el menor es troba en una situació greu. Tanmateix, les històries de l’Eva i la Yassmin deixen veure el buit en el qual cauen moltes famílies que no tenen l’oportunitat de demostrar el contrari. Dues històries amb el denominador comú de la violència de gènere, i en el cas de l’Eva, la discriminació religiosa.

Eva i Yassmin, com va començar tot?

Eva: he patit abusos tota la vida, primer per part de la meva familia adoptiva. Quan vivia a València el meu ex-marit va tractar d’apunyalar-me en una discussió i em va deixar en coma durant tres mesos. Vaig decidir interposar una ordre d’allunyament de 14 anys. Però al final vaig ser jo qui va acabar a presó dos anys per una acció de defensa pròpia. Després em van enviar a Barcelona argumentant que estaria protegida, em van donar dos mesos de lloguer i després una patada i al carrer. A tot això, a la meva filla l’entreguen a una familia d’acollida.

Yassmin: tinc un nena de 5 anys i un nen de 8 que viuen amb els seus avis paterns, pares de la meva ex-parella reincident que em va donar repetides pallisses. L’EAIA (Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) em va retirar la tutela dels meus fills sense opció a defensar les meves capacitats per criar els meus fills. 

Quina justificació hi havia als informes per la retirada dels menors?

Yassmin: ens han dit a les dues que no estem capacitades psicològicament per fer-nos càrrec dels nens pel fet d’haver patit violència masclista. A més a més, ens exigeixen un pla de millora que és del tot incoherent amb allò què demanen. Una feina estable i indefinida amb un sou mínim de 1.000 euros, a més d’un habitatge amb dues habitacions.

‘’No ens donen cap marge. Quan els dones una alternativa laboral no els sembla bé. És surrealista’’

Eva: en el meu cas no tinc referents familiars aquí a Barcelona. Treballo 18 hores setmanals com a repartidora per 600 euros mensuals perquè la meva incapacitat pel tumor cerebral que em va causar una hemorràgia arrel d’una pallissa del meu ex-marit no em permet treballar més hores. Puc mantenir la meva filla perquè els informes dels serveis socials de València asseguren que la meva filla sempre ha estat en condicions regulars d’escolarització i de sanitat. Però clar, la DGAIA no té la mateixa idea. 

El fet que t’hagis fet musulmana creus que ha condicionat el teu cas?

Eva: evidentment que sí. Segons la DGAIA, el canvi de religió pot ser un factor de desestabilitat personal i emocional. Vivim en una societat del estructuralment islamòfoba. Diuen que no estic capacitada per educar amb bons valors la meva filla, i això em dol com a mare.

Respecte la policia, no ha hagut cap actuació per protegir-vos dels vostres maltractadors?

Yassmin: si et dic que la meva ex-parella veu més els meus fills que jo, no t’ho creus. Conec jo millor la situació dels meus fills que les pròpies autoritats, que són qui me’ls van prendre. Amb tots els antecedents penals que té, continua lliure sense cap conseqüència. Em sento completament desprotegida com a víctima de violència masclista.

Eva: fa temps em vaig adonar que el meu ex-marit es troba a Barcelona Malgrat l’ordre d’allunyament. Llavors quin sentit té que em traslladin aquí? M’ofereixen tornar a marxar a una altra ciutat. On s’ha vist que hagi de ser la persona maltractada qui hagi d’estar fugint d’aquesta manera? La protecció és zero.

“M’ofereixen tornar a marxar a una altra ciutat. On s’ha vist que hagi de ser la persona maltractada qui hagi d’estar fugint d’aquesta manera? La protecció és zero”

Quines conseqüències emocionals i psicològiques té una situació com aquesta?

Yassmin: és molt dur, no et pots imaginar com de doloroses es fan les despedides cada vegada que visito els meus fills. Vaig enfonsar-me en un pou sense sortida, fins el punt d’intentar suïcidar-me a l’estació de Sants, però la meva parella actual va evitar-ho. 

Eva: doncs m’han tret allò què més estimo a la vida, la meva filla. Cada vegada que arribo a casa i veig qualsevol joguina, la roba o les fotografies se m’encongeix el cor. Em fan sentir com si fos una persona incapaç de cuidar la meva filla, i això no és cert. Per això fa tantíssim mal.

En quina situació us trobeu actualment?

Yassmin: la meva situació és de total entrebanc amb l’administració. Quan em vaig traslladar a Tarragona, vaig estar treballant com a cuinera i cambrera, però el vaig perdre com per la crisi sanitària. Ara estoc bussent feina però cap oferta és satisfactòria per la DGAIA. Quan fas tres passos bons, et fan fer tres més, i així no es pot viure. És una angoixa constant. 

Eva: ara mateix em trobo en lluita permanent per tal de recuperar la meva filla. Ara estic ocupant un pis al Raval. No és la solució que busco, ni de bon tros, però la indiferència de la Generalitat m’ha portat a haver d’ocupar. Per sort, tot el col·lectiu estem rebent el suport constant de ‘La Voz de la Calle’, dirigit per la Najat, amb qui cada divendres ens concentrem a les portes de la DGAIA a l’Avinguda del Paral·lel.

Els diners que rep la Generalitat per cada menor tutelat

Cadascun dels centres de menors presents a territori català es financia amb partides provinents de les administracions públiques. Segons fonts de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la Generalitat fa una despesa de 124 milions d’euros en finançar-los. La jugada però, és la següent. Per cada menor tutelat, el centre en qüestió percep 4.000 euros mensuals.

En molts casos, aquests diners no es destinen a cap millora de vida del menor, sino a cobrir les despeses dels centres i a pagar els lloguers disparatats  dels pisos assistits

Tant l’Eva com la Yassmin han de fer front a tots els buits legals que hi ha al darrere de la violència institucional, que en cap cas ha fet un seguiment individualitzat i rigoros de cada context familiar. L’advocada que representa l’Eva està especialitzada en casos de discriminació per violència masclista, i exigeix en el proper judici proves de si la seva filla alguna vegada ha estat realment mal atesa per part de la seva mare, fet que ella nega amb total convicció. Ara només queda la força del carrer, de l’activisme social i el suport d’un ampli teixit associatiu que dia rere dia combat la mala praxis de la Generalitat i la DGAIA.