Víctor Camino (València, 1994) es veu a sí mateix com una persona normal que vol apropar la política als joves. Després de guanyar les primàries de les Joventuts Socialistes, es prepara per una nova etapa en Madrid, lluny de la seua València natal. En ella ha crescut humanament i política, militant en l’Agrupació Socialista de Pelayo. Inspirat per l’experiència del govern del Botànic, rep a l’equip de Mirall València en el Parc Central, un símbol de la València del present i del futur. Parlem, envoltats de la llum del Cap i Casal, dels seus projectes i idees per transformar el Partit Socialista i, com ell diu, “mediterraneïtzar-lo”.

“Em va portar a la política la necessitat d’un canvi després de tants anys de Partit Popular”

Com et vincules amb la política i amb el Partit Socialista?

Tota la meua vida he sigut socialista. Vaig créixer en una família progressista, però sense massa vinculació partidista. La meua cosina es va afiliar Joves Socialistes de l’Alcúdia quan jo tenia 13 anys, i això va ser la llavor que em va mobilitzar. Als 18 anys vaig apropar-me a l’agrupació de Pelai ací en València i vaig decidir militar per portar el canvi a la ciutat i al País Valencià. Feia falta un canvi després de tants anys de Partit Popular.

Quins són els teus referents en política?

El meu gran referent és José Luis Rodríguez Zapatero, que, en un context difícil, va aconseguir grans avanços en drets i llibertats. També tinc sempre present a Carmen Alborch, la gran alcaldessa que s’ha perdut València. Recorde quan la veia en la televisió, eren moments en què pensava: “Jo de major vull ser com ella!”.

“M’imagine un futur on l’emancipació dels joves no siga un problema”

El teu eslògan per convertir-te en Secretari General de les Joventuts Socialistes d’Espanya fou “De la utopía a la acción”. Parlant d’utopies… Com t’imagines Espanya dins de 20 anys?

M’imagine una legislació laboral més garantista per a la gent jove; una joventut capaç d’emancipar-se de casa sense cap problema; un món on no es qüestione a una dona per estar en llocs de responsabilitat; un país on cap persona LGTBI vaja amb por pel carrer; i, per últim, una societat que torne als grans consensos democràtics per no retrocedir en drets socials; ara bé, que tots aquestos consensos servisquen per continuar ampliant drets i construint un horitzó de justícia social.

Quines són les prioritats que t’has marcat com a Secretari General de Joventuts Socialistes?

M’he marcat tres prioritats molt clares. La primera d’elles és fer front a l’emergència feminista, construint una societat que acorda amb empatia i cooperació, deixant fora el masclisme i la testosterona. En segon lloc, necessitem fer front a l’emergència climàtica. Necessitem unir-nos per fer un nou estadi legal que siga referent en polítiques verdes en tota Europa, i per a això necessitem una reforma constitucional i un pacte intergeneracional. I, en tercer lloc, necessitem fer front a l’emergència jove: els joves necessitem treballs de qualitat, que la nostra formació ens servisca per tindre millors condicions de treball i que deixem de dependre dels nostres pares per poder sobreviure i emancipar-nos.

“Hem de tornar a posar els joves i les polítiques públiques en el centre”

Una proposta.

Una proposta molt fàcil de dur a terme: construir una mesa de diàleg jove amb institucions, el Consell de la Joventut, el Gobierno… I començar a treballar el nou model de país que volem. L’emergència jove és la causa dels problemes de salut mental. Eixa ansietat, eixa incapacitat de trobar faena i eixa impotència es soluciona amb polítiques públiques i garantint un futur per als joves.

Com han anat les primeres converses amb Pedro Sánchez?

Hem parlat de la necessitat de cooperar per posar l’accelerador a les polítiques joves. He parlat amb Pedro Sánchez de la revolució de les coses quotidianes, de la que sempre em parla Manolo Mata: hem de tornar a posar els joves i les polítiques públiques en el centre. Pense que cal que tots els nostres dirigents es fiquen unes ulleres joves per vore millor la realitat. Ens ficàrem les ulleres violetes i les ulleres verdes per vore millor l’emergència climàtica. Ara al PSOE li calen unes ulleres joves perquè les prioritats dels 7 milions de joves espanyols estiguen presents de manera transversal en l’ideari del partit. El PSOE ha arribat tard a les polítiques joves, però ha arribat, i més val tard que mai!

“Volem una República amb nostàlgia, però amb nostàlgia de futur”

La qüestió del paper de la monarquia ha sigut objecte de debat al si de les Joventuts Socialistes. Quina és la teua opinió sobre la monarquia espanyola?

Crec que ací hi ha dues qüestions que moltes voltes es mesclen. D’una banda estan els valors republicans d’igualtat, llibertat i fraternitat. Eixos valors ja avancen en el sistema polític que tenim ara mateix, i molts avanços que tenim ni se’ls imaginaven en la Segona República, tot i que queda molt per fer. En Joventuts Socialistes volem parlar del model d’Estat i del model de país. Nosaltres som republicans, pel que fa als valors i al model d’Estat. Defense que parlem del model de país: volem una República amb rigor, amb consens, que construisca un nou model de país sense nostàlgia. Si hem d’apel·lar a la nostàlgia, que siga a la nostàlgia de futur.

Molta gent dirà, però, que el PP i l’extrema dreta no semblen massa disposats a consensos ni a concessions.

Jo pense que l’actitud de la dreta té a vore amb que estan eixint les coses bé en el Gobierno i tenen un papelón. Ara bé, jo no renuncie al diàleg. Jo soc mediterrani! Tenim un tarannà mediterrani i això és el que vull portar a la resta d’Espanya. En la meua campanya sonava La Fúmiga en tota Espanya. Crec que cal mediterraneïtzar el PSOE i mediterraneïtzar Espanya. Molta gent que no és de Madrid ha quedat fora de la centralitat política. Han sigut oblidats, i cal que els joves de les mal anomenades perifèries tornem a estar al centre: eixa és la meua faena. Hem d’exportar la via valenciana d’avanços socials amb estabilitat.

“Cal mediterraneïtzar el PSOE i mediterraneïtzar Espanya”

No penses que la majoria d’organitzacions polítiques acaben sent gestionades des de Madrid?

Exactament. Per això he proposat crear la plataforma Puzzle, on totes les organitzacions i federacions de les Joventuts Socialistes podran compartir les seues experiències i explicar com estan transformant la realitat. La idea és quedar-nos amb les millors idees que s’han aplicat en altres territoris i evitar que tot passe per eixe centre de gravetat permanent (com diria Batiatto). Jo vinc “contaminat” en el bon sentit del valencianisme del president Puig, i vull que totes eixes visions estiguen en el centre, i que siguem capaços d’oferir un instrument polític útil per transformar la realitat.

“La socialdemocràcia va equivocar-se en la resposta a la crisi del 2008”

Quina rellevància té el 15-M per a tu? Quins ensenyaments vas extraure?

Es veu molt nítidament en la resposta a les dues crisis que hem patit. Hi va haver una resposta a la crisi del 2008 on la socialdemocràcia va equivocar-se assolint el neoliberalisme del “sálvase quien pueda”. Amb la crisi de la COVID es veu com la socialdemocràcia europea ha respost amb un keynesianisme intel·ligent que dona inversió als Estats perquè facen de motor públic i de motor social. Eixa és la clau per integrar les demandes joves i les propostes de regeneració política.

“La meritocràcia són papà i mamà i el codi postal del barri en el que naixes”

Què li diries a una persona jove que pensa que, si ha fracassat amb els seus objectius laborals, és per la seua culpa?

Li diria que la meritocràcia són papà i mamà i el codi postal del barri en el que naixes. No és el mateix nàixer en un barri treballador amb uns pares que treballen en faenes físiques tot el dia que nàixer en un barri on ho tens tot fet i pots accedir sense dificultats a la cultura i als coneixements. La meritocràcia pot existir com un factor més, però està clar que la gent rica té menys possibilitats de fracassar que els qui no tenen tants recursos.

El que tinc molt clar és que és necessari crear una plataforma de orientació que ajude als nostres joves amb els seus objectius vitals. Ara que venen tants fons europeus és un bon moment per impulsar polítiques públiques. Si la política parlara més de joventut que de declaracions polèmiques els joves sentirien molt més d’interés per la política.

Tres valors que per a tu siguen fonamentals en política.

L’empatia, que és fonamental. El valor del dubte, perquè, com deia Fuster, “un home que té la raó sempre sempre la té a mitges”. I, per últim, la contundència quan creus en un projecte i en un ideal. Els tres són valors radicalment feministes, que tenen molt a vore amb la igualtat, amb la igualtat total. Pense que, precisament per això, el feminisme és la revolució més digna del segle XXI. Aspire a ser un entre més, com diria Estellés.

“Aspire a ser un entre més, com diria Estellés”

Un somni.

Un gran portal d’orientació laboral per als joves d’este país. El meu somni és crear eixe portal i que la gent el conega com coneix el Tinder. Vull un Tinder perquè els joves deixem d’estar desorientats, per si tenim dubtes laborals, si no sabem a qui acudir quan necessitem un psicòleg… En definitiva, que torne la política front el politiqueo i que mai més ens hagem de sentir a soles, i això vol dir que siga la política la que s’apropa als joves i no els joves els qui hagen d’apropar-se a la política.

Molta gent et dirà que V0X s’ha aconseguit apropar a la joventut i vosaltres no.

Si esta gent és guai apaga y vámonos. Ells veuen el món a través d’una bandera, i mai no dubten. I la bandera d’Espanya té molts més colors. Ser espanyol és dubtar, perquè en cada territori tenim les nostres problemàtiques pròpies. Per molt que empren Tik Tok i s’apropen a les plataformes joves són uns reaccionaris. Tenim una dreta molt desorientada, que un dia és moderadament franquista i al següent és franquistament moderada. Diuen que ve l’apocalipsi el mateix dia que hi ha un rècord de filiació a la Seguretat Social.

“Aquí no hay quien viva representa els problemes de la joventut que no aplega a final de mes”

Un llibre.

Una forma de resistencia de Luis García Montero. És un llibre amb molts valors, de l’esquerra i la igualtat.

Una cançó que et definisca.

Criticarem noves formes de pentinats moderns, dels Manel. Soc ultra fan dels Manel. Ho vaig dir en Catalunya perquè em votaren, però és realitat que és un grup que m’encisa.

Una pel·lícula.

M’agrada molt La Comunidad de Álex de la Iglesia.

Una sèrie.

Et sorprendrà, però Aquí no hay quien viva. Representa els problemes de la joventut que no aplega a final de mes. És fonamental per entendre la societat espanyola i molts problemes estructurals que portem anys arrossegant. És una comunitat que, per a mi, representa molt bé la quotidianitat: una quotidianitat de la que la política no hauria d’haver-se allunyat mai.