Aquest dilluns que ve, 17 de gener de 2022, farà deu mesos de la presa de possessió de Joan Laporta com a president del FC Barcelona. Deu mesos de dificultats, retallades, expectatives, malabarismes, il·lusions, encerts, errors… Deu mesos en els quals s’ha fet una mica el que s’ha pogut, el que la situació permetia atesa l’herència rebuda. No farem ni aquí ni ara balanç de tot plegat, només assenyalarem – perquè ho considerem necessari per al Club – dues coses que no s’han fet: publicar la Due Dilligence i presentar l’informe Forensic, documents que el Club ha elaborat per conèixer l’abast del ‘tsunami Bartomeu’.
Ja des del primer moment vàrem insistir per activa i per passiva en la necessitat de fer públics els resultats de la Due Dilligence. Ferran Reverter en va fer una excel·lent exposició d’una hora llarga, amb presentacions gràfiques, molt il·lustratiu… Però no vam tenir mai accés al document.
- No vam saber mai qui havia ordenat pagar comissions excessives a alguns agents per traspassos.
- No vam saber mai qui va ordenar treballs duplicats a l’Espai Barça.
- No vam saber mai quina era aquella estructura d’assessors exagerada que es va detectar.
- No vam saber mai quines eren les estructures duplicades a la Fundació i BLM.
En tot això, així com en altres detalls més purament econòmics, no s’hi va aprofundir al·legant que mancava molta informació, ja que l’anterior Junta Directiva tenia els emails del club redirigits als emails particulars i s’esborrava gairebé de manera automàtica qualsevol rastre. En tot cas, se’ns va convidar a esperar un informe encara més exhaustiu anomenat Forensic on, aleshores si, se sabria tot i quedaria clar d’una vegada per totes si hi havia quelcom exigible a la junta directiva de Bartomeu.
Han anat passant les setmanes i els mesos i el forensic no acaba de sortir del forn. Abans de Nadal es va especular amb una presentació pel dia 22, però no es va acabar de celebrar.
Alguns esperem aquest informe Forensic com qui espera els Reis d’Orient. Tenim la necessitat de conèixer amb detall i precisió què va passar durant el període 2015-2020, per què es va descontrolar tot, què va fallar internament, quines actuacions irregulars es van cometre, qui i com es van saltar els controls interns, etc. Necessitem saber-ho no per xafarderia o per fer el caldo gros, sinó per confirmar d’una vegada per totes el que molts ja sabem: que el conservadorisme culer, els patrimonialistes, els nuñistes, han estat sempre més pendents de servir-se del Club pel seu propi benefici, que o pas de servir-lo com correspon.
És imprescindible que els socis puguem conèixer amb detall en mans de qui hem estat, a qui vàrem votar de manera reiterada en passades eleccions, per entendre a qui ens enfrontarem en un futur.
És imprescindible pel Club tenir un diagnòstic clar i precís, amb noms i cognoms, de què ha estat passant i com es podria haver evitat. Quins departaments han estat els més ‘corruptibles’? On han fallat els mecanismes de control intern? Quins són els ‘flows’ jeràrquics dins del Club i on es donen culs-de-sac que abonin el terreny per fer i desfer sense control? Fins on és responsable cada membre de la Junta anterior, cada assessor i cada executiu? Com a club, si no sabem tot això, no ho podrem esmenar. I com a socis, si no ens ho ensenyen, no ho podrem controlar. No hi ha millor antídot contra les conductes inapropiades que la transparència i la publicitat.
La gran qüestió, el gran ‘blocker’, segons sembla, és que el Club no vol abocar-se a un ball d’acusacions o insinuacions si no en té les proves concretes, fermes i contundents. Em sembla una postura molt prudent en clau judicial, però contraproduent totalment en clau social o privada. I és tan senzill de resoldre com això:
| Fets pressumptament delictius | Fets controvertits, irracionals, estranys | Operacions fora de mercat o amb parts vinculades | |
| Fets que podem provar en seu judicial | Fets que NO podem provar en seu judicial | Tot allò que s’escapi al que són les operacions ordinàries del Club o, en el marc d’aquestes, tingui algun component de “cosa estranya”. Compres fora de l’activitat ordinària del club, acords amb tercers no executats, remuneracions o indemnitzacions de tipologia “curiosa”… | Tot allò que està netament i de manera acreditada fora de preu de mercat, o s’ha executat amb parts amb les quals directius o executius tenen o han tingut vinculació. Comissions excessives, ‘pool’ d’assessors, indemnitzacions exagerades, contractes de serveis excessius, obres innecessàries, etc. |
| Tot allò que pugui ser constitutiu de delicte i que es pugui acreditar en seu judicial en l’àmbit documental i de proves. És a dir, tot allò que permeti al FC Barcelona exigir responsabilitats i guanyar el judici. | Tot allò que, sent molt sospitós o fins i tot tenint la certesa de què ha passat, no es pot demostrar o provar amb suficient fermesa per manca de documentació i, per tant, per prudència no es pot processar. | ||
Una presentació amb una sola diapositiva on s’enumerin, en aquestes categories, tots els disbarats que s’han detectat en l’elaboració de l’informe forensic. I un cop presentada a l’Auditori 1899 amb tots els honors, sense entrar en més detall si no es vol, s’envia a tots els socis per correu electrònic, o es posa a disposició de qui s’ho vulgui descarregar a través de la web, aquest mateix sumari juntament amb una còpia de la Due Diligence i l’informe Forensic íntegres.
Si apareixen conflictes de protecció de dades de tercers, o de xifres que puguin afectar comercialment al Club, és tan senzill com emmascarar-ho o donar xifres molt genèriques (“més de X milions”, “una xifra que multiplica per 3 el valor de mercat habitual”). Són impediments menors, mínims, que no han de comprometre la major: explicar amb claredat i transparència què ha passat i perquè som on som.
No fer-ho, no és una opció. Fer-ho a mitges, tampoc.