El passat mes de maig de 2021, Xavi Martín era acomiadat com a director de la Masia. Xavier Budó, nou director d’Esports del FC Barcelona, li va comunicar personalment la decisió que la Junta Directiva entrant havia pres. Anteriorment, Martín va ser director del Departament de Comunicació del club blaugrana entre desembre del 2011 i gener del 2014, sempre amb Sandro Rosell com a president de l’entitat. De gener a juliol de 2015 va ser director de campanya de la candidatura de Toni Freixa a les eleccions del Barça. Seguidament, es va convertir en el director de màrqueting i comunicació dels Jocs Mediterranis de Tarragona, en una funció que va ocupar d’octubre del 2015 a octubre del 2017 sense arribar a estar al capdavant quan es va celebrar l’esdeveniment l’estiu de 2019.

Jugadors com Ansu Fati o Gavi són models d’èxit pels nois i noies de La Masia. Com es formen aquests jugadors? Se segueixen unes pautes diferents?

Cada persona és un món i cada jugador té unes circumstàncies diferents. A La Masia es fa un treball individualitzat per a cada jugador des que arriba; quan es fa una primera reunió amb els pares, educadors i psicòleg per tal fer un seguiment personalitzat. Es tracta d’ajudar els nois a prendre consciència que el camí cap a l’excel·lència esportiva implica treure el màxim rendiment del seu talent i, a això, sumar-li valors personals com la humilitat, l’esforç, el treball en equip i l’ambició. També pel fet de ser autocrític en tot allò que fan per tal de poder millorar sempre. Al final, l’objectiu de La Masia serà complert si aconseguim que els nois donin la importància que es mereix al vessant educatiu i personal, és a dir, aprofitar l’experiència formativa i esportiva sense oblidar ni un sol segon el fet de tenir un pla B pel futur immediat. Els professionals de La Masia compartim la visió d’educació en sentit holístic, és a dir, com una educació integral dels residents en les seves diferents dimensions (intel·lectual, afectiva, social) i des dels diferents contextos en els quals participa: la residència, l’escola, l’equip esportiu, la comunitat…

Particularment, els casos de Gavi i Ansu han estat dos xavals que han tingut un comportament fantàstic a La Masia. Són dos nanos humils, afectuosos, que mai han pretès ser més que els seus companys i que ho han portat amb una naturalitat i modèstia extraordinàries. Són dos nanos que es fan estimar molt i molt.

Per tant, si ja es veu en categories inferiors que un jugador despunta per damunt dels altres, es fa un pla individualitzat per a ell o segueix al mateix ritme que els seus companys?

Els secretaris tècnics, entrenadors, preparadors físics i tot l’staff que acompanya els esportistes en el seu dia a dia va determinant els plans individualitzats per aconseguir la millora constant dels jugadors i jugadores. De fet, en la meva etapa amb el directiu Xavi Vilajoana vàrem recuperar i reforçar l’àrea de metodologia amb en Paco Seirul·lo i amb l’Isaac Guerrero -actual cap de futbol formatiu al Venècia- i desenvolupar un pla estratègic per establir uns paràmetres per tal de mesurar l’eficàcia i la millora del rendiment dels jugadors. En funció d’aquesta millora individual del jugador es remunerava l’entrenador, no pels resultats o títols sinó per la millora del jugador. La Masia està per formar jugadors, no per guanyar títols, i el millor premi per un formador és que l’entrenador de la categoria superior s’emporti al seu jugador. El millor premi pels entrenadors del planter és veure jugadors com Gavi, Ansu, Nico o Ilias al primer equip.

“Més que decebut o sorprès, el ‘cas Ilaix’ em sap greu”

Una altra figura sorgida de la Masia, del qual també en vas ser mentor, és Ilaix Moriba. T’ha decebut el seu cas? O, per contra, no t’ha sorprès?

Més que decebut o sorprès, em sap greu. Li tinc molt d’afecte al nano i crec que es va precipitar. Una de les coses que tractem de fer-los veure és que han de tenir paciència. Ell o el seu entorn no la van tenir. Darrere de cada jugador hi ha una història que s’ha de conèixer abans d’opinar de forma precipitada. Cada cas, cada entorn i cada circumstància és diferent i puc entendre que l’Ilaix es deixés portar una mica per les presses per arribar a dalt.

En qualsevol cas, em sap greu no haver pogut estar allà amb ell per aconsellar-lo i per dir-li que no hi hauria un lloc millor que el Barça, que ha estat casa seva des de ben petit. En tot cas, és molt jove i espero que pugui redreçar la situació actual. És una pena que un nano format a La Masia i un dels que tenia més projecció marxi.

Malgrat tot, el director d’esports Xavi Budó et va comunicar la decisió que prescindien de la teva figura com a director de La Masia. Com va anar?

La Masia va obtenir un 9 sobre 10 a l’enquesta de satisfacció feta a les famílies, esportistes, secretaris tècnics, etc. I vam rebre la felicitació per part de tot el club. El president Laporta va venir a visitar La Masia, i li vaig ensenyar i explicar el que havíem fet: reforma de les zones comunes, dels menjadors, de les aules per fer Batxillerat a les instal·lacions de La Masia, creació d’espais per generar la ‘identitat Barça’, millora de la nutrició dels esportistes, control exhaustiu amb l’arribada de la Covid-19, creació de l’espai per La Masia en femení, incorporació de les noies del femení al Batxillerat, incorporació a la residència dels esportistes de les seccions que vivien a pisos de lloguer amb un cost molt elevat…

Un cop visitada per ell, amb el seu equip de presidència, em va felicitar efusivament per la feina feta els dos anys que portava al davant de la residència. Per tant, no m’ho esperava. Però tampoc s’ho esperaven els meus companys, ni les famílies, ni els nanos, ni els secretaris tècnics ni entrenadors. Va ser d’un dia per altre. Molt dur. 

“M’està costant molt i molt superar l’acomiadament”

Com et va afectar a  tu personalment? I als nens que conviuen a la residència?

La veritat és que va ser un gran disgust, sobretot per la relació que tenia i tinc amb els nanos i amb les seves famílies. Honestament, per què no dir-ho, m’està costant molt i molt superar-ho. Per a mi, el Barça i La Masia no eren una feina, eren un sentiment i un orgull de pertinença. Mantinc, si més no, el contacte amb els nanos i els pares i els ajudo en el que requereixen perquè són lluny de casa i al final fas una mica de ‘pare prestat’ i, òbviament, no puc deixar de ser-hi quan em poden necessitar per qualsevol cosa fora de l’àmbit de La Masia, és clar.

Com vas rebre l’escàndol de Benaiges? T’ho esperaves?

Doncs em vaig assabentar perquè em van trucar famílies dels nanos molt preocupades. Òbviament no m’ho esperava. En tot cas, ho desconec perquè no vaig coincidir al club amb el senyor Benaiges.

Anteriorment havies estat el director de Comunicació del club. Quines eren les teves funcions dins aquest departament?

Liderar l’estratègia de comunicació, assegurar una comunicació efectiva, garantir unes relacions transversals amb tots els mitjans de comunicació per igual, protegir la reputació de la marca, coordinar l’estratègia del web, xarxes socials, gestionar la comunicació dels diferents portaveus… Va ser una etapa apassionant en la qual el millor va ser el gran tracte i respecte rebut per totes les companyes i companys periodistes, amb els que mantinc una gran relació, a hores d’ara, així com amb l’extraordinari equip de comunicació que té el Club, com també l’equip de Barça TV. El que més trobo a faltar d’aquella etapa és la relació amb les persones.

“Vaig rebre diverses propostes per col·laborar amb diferents candidatures a les últimes eleccions, però vaig desestimar-ho”

Parlant de comunicació, a les eleccions de 2015 vas ser el director de la campanya de Toni Freixa. En aquestes passades eleccions, a qui veies més preparat per revertir la greu situació que viu el FC Barcelona?

La veritat és que vaig rebre diverses propostes per col·laborar amb diferents candidatures a les últimes eleccions, però vaig desestimar-ho perquè entenia que no havia de formar de cap d’elles i m’havia de mantenir en una línia imparcial. Lògicament, tinc la meva opinió i vaig votar com a soci, però vull mantenir la citada imparcialitat.

Des de fora, sembla que en els últims anys l’aposta per La Masia no era tan ferma com durant l’etapa de Guardiola, per exemple. Ha estat realment així? El club ha prioritzat altres aspectes per davant de la formació?

Crec que la gran eclosió d’extraordinaris jugadors que estan arribant al primer equip demostra clarament que s’ha fet una gran tasca a La Masia per part dels responsables tècnics, com Jordi Roura, Aureli Altimira i entrenadors com en ‘Pimi’, Sergi Milà i molts d’altres.

Espero que aviat puguem tenir de nou l’onze de La Masia com vàrem tenir amb el gran Tito Vilanova al camp del Llevant. Aquesta va ser una de les primeres fotos que vaig col·locar a la Masia, juntament amb els finalistes a la Pilota d’Or -Messi, Xavi, Iniesta- i que em servien per quan venien famílies amb algun potencial fitxatge que volíem fer i que també tenia ofertes d’altres clubs com el Reial Madrid, l’Atlético o equips anglesos. Els deia als pares i als nanos: Coneixeu algun equip al món del nivell Barça que hagi alineat onze jugadors del seu planter? I algun equip que hagi presentat tres finalistes a la Pilota d’Or de la seva pedrera? Com deia la publicitat del detergent, ‘si encuentra algo mejor, cómprelo’. Era una eina de venda que molts cops servia perquè els pares optessin pel Barça, perquè quedava demostrat que aquí s’apostava per la gent de casa, com ara està fent el gran Xavi Hernández.

Com es treballa i es conviu amb la pressió de jugar al Barça?

No podem caure en el parany de pensar que un noi o noia, exclusivament pel seu talent esportiu, ja té l’èxit assegurat. A aquest talent i qualitat tècnica s’ha de sumar un seguit de valors que han de formar part del seu procés personal. Valors com la paciència, l’esforç, la perseverança, el compromís, el respecte, la tolerància, la responsabilitat, la humilitat i l’amistat. Són del tot necessaris. Els valors i les actituds s’aprenen, per tant, són educables. En aquest sentit, l’equip de professionals té un important paper a l’hora de donar informació als nois, de transmetre experiències i valors que orientin el seu comportament i la seva manera d’afrontar els reptes, els dubtes, els èxits o les frustracions. Al final, aquest acompanyament i aquestes experiències han d’ajudar els esportistes a conviure i madurar com a persones.

Els entrenadors de La Masia tenen llibertat de decisió? O estan ‘obligats’ a seguir certes pautes?

L’estil de joc del Barça és irrenunciable, tots els entrenadors que arriben a la Masia són defensors del model.

Últimament has rebutjat diverses entrevistes. Per quina raó?

Tal com he explicat anteriorment, la meva sortida ha estat molt dolorosa i no he considerat que fos bo sortir a fer declaracions. Tant per mi mateix, com pel club, com pels nanos.

El FC Barcelona va camuflar com a despeses de La Masia pagaments a una empresa del grup que es va dedicar a desprestigiar a les xarxes socials persones crítiques amb l’expresident Josep Marti Bartomeu. N’eres conscient? Com i quan reps la notícia?

No. M’assabento quan demano al responsable financer de La Masia un seguiment del pressupost anual de cara a una reunió que tenia amb el CEO, Òscar Grau, i veig una partida d’una empresa que ni coneixia, ni sabia a què corresponia. Tampoc sabia qui havia incorporat aquest import al pressupost de la meva àrea. 

“Quan vaig preguntar sobre les factures, Bartomeu em va dir que li preguntes a Jaume Masferrer”

Quina resposta us dona Bartomeu als directius i treballadors del club al voltant d’aquest tema?

A mi em va dir que li preguntés al senyor Masferrer. A la resta de companys no sé quina resposta els va donar. Em vaig dirigir a Óscar Grau i seguidament va arribar Bartomeu. Jo no volia autoritzar-ho, ni tampoc signar-ho.

Vas demanar explicacions? Vas parlar personalment amb el President?

Sí, i ni ell, ni el CEO, ni ningú me’n van donar. Reitero que em van dir que això ho portava Jaume Masferrer.

És cert que vas descobrir-ho tot a través de LinkedIn?

Cert. Quan vaig demanar el seguiment al responsable financer, vaig entrar a LinkedIn i vaig entrar a Tantra Soft (empresa de reputació digital) per veure a què es dedicava aquesta empresa. La sorpresa va ser quan vaig veure que estava totalment vinculada a I3Ventures. A la mateixa xarxa de LinkedIn vaig poder veure com el director general d’I3Ventures també ho era de Tantra Soft.

“Em va agafar per sorpresa. Em vaig sentir enganyat tant per Bartomeu com per Òscar Grau”

Aquest modus operandi d’amagar segons quines operacions era habitual en la passada directiva o us va agafar per sorpresa? 

A mi no em constava que es fes. Per descomptat que ens va agafar per sorpresa, no a mi sinó també al mateix directiu responsable de La Masia de la junta directiva, Xavi Vilajoana. Li vaig preguntar al mateix moment que rebo l’informe de seguiment i em diu que tampoc no en tenia ni idea.

T’has sentit enganyat per Josep Maria Bartomeu i la seva directiva?

Doncs malauradament, sí. Per Bartomeu i per Òscar Grau, que són a qui vaig preguntar. No per part de la junta directiva a qui no vaig preguntar i, a més, sembla que la gran majoria no en sabia res. I pel que fa al cas de Bartomeu, és el que em va saber més greu perquè li tenia confiança i afecte personal.