Vida, llibertat i violència d’Estat

Per què existeixen els estats? Per a què serveixen? Podríem viure sense? Enmig d’un procés d’independència segurament seria útil que tothom que pensa i opina tengués clares les respostes a aquestes preguntes. Sobretot els que lluiten per alliberar-se d’un estat existent i fer-ne un de nou. En política hi ha molt poques preguntes que ningú no s’hagi fet, i de fet aquestes són de les més comunes.

La millor justificació de l’existència dels estats, tot i que imperfecta, és la que va inspirar les revolucions liberals. I ningú no ho ha resumit millor que els autors de la declaració d’independència dels Estats Units. Diuen, en aquest text fundacional, que les persones naixem iguals i dotades de certs drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la vida i a la llibertat. Els estats existeixen, doncs, per garantir aquests drets, i obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats.

Entès així, i hi ha poques maneres democràtiques d’entendre-ho que siguin gaire diferents, un estat que no et garanteix la vida i la lliberat, i que no basa els seus poders en el consentiment dels governats, és un estat il·legítim. És més, un estat que per sobreviure sacrifica la seua raó de ser bàsica en realitat posa en risc la seua pròpia existència a mig i llarg termini.

En aquest context, la confessió del senyor de les clavegueres segons la qual l’Estat espanyol va voler espantar els catalans amb els atemptats del 17A és d’una gran transcendència. Reconeix que Espanya volia transmetre el missatge que la nostra vida estaria millor protegida si en seguíem formant part que si optàvem per la independència. I no varen trobar millor manera de fer-ho que posant en risc les nostres vides en un acte de terrorisme!

Tots els estats han comès en algun moment autèntiques atrocitats per defensar-se d’amenaces externes o internes a la seua existència. De fet, la “raó d’estat” és quelcom que malauradament té prou acceptació entre la població. Si això em permet viure tranquil, que facin el que hagin de fer i millor que no se sàpiga, pesen molts.

- Publicitat -

Sigui com sigui, si un estat basa la seua legitimitat en obtenir el consentiment dels governats per garantir la seua vida i els seus drets, és obvi que poques coses poden dinamitar més aquesta legimitat que posar en risc expressament aquests valors. Si vulnerar drets ja és greu, matar en nom de l’estat és una immoralitat difícil de superar.

Com que a canvi de llibertat i seguretat cedim als estats el monopoli de la violència, que un estat la faci servir contra la població soscava els fonaments del seu poder. Aquest poder només està autoritzat a fer-lo servir per protegir-nos. Quan el fa servir per protegir-se de nosaltres, ja ha perdut tota legitimitat. D’aquí la necessitat que l’aparell repressiu actui amb imparcialitat i sigui especialment respectuós amb els drets de tots els ciutadans.

Crec que a Espanya no són conscients de fins a quin punt deslegitima un estat el fet que de vegades no es pugui distingir els delinqüents dels que han de lluitar contra la delinqüència. I sobretot que l’aparell repressiu converteixi en delinqüent a qualsevol dissident polític i li negui els drets bàsics. Perquè els dres fonamentals han de protegir especialment dels discrepants, dissidents o delinqüents. Per als afectes al règim no fan falta.

Quan ja hem entrat, fa temps, en el terreny que tot s’hi val per defensar la unitat de l’Estat, certament qualsevol discussió de legitimitat comença a semblar supèrflua. Prou que sabem que contra l’independentisme tot s’hi val. Encara que suposi sacrificar els fonaments del poder de l’Estat. Sembla com si tothom hagués assumit que la legitimitat no importa i nosaltres ens estiguessim acostumant a ser governats per un estat il·legítim.

La resposta també ens la donava la declaració d’independència dels Estats Units: quan un estat en comptes de protegir-los destrueix els valors que justifiquen la seua existència, és el dret del poble reformar-lo o abolir-lo. De fet, no hi ha millor formulació del que és una causa justa per a la independència. Diuen els fundadors americans que “quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest govern.”

L’Estat espanyol cada dia amplia la llarga llista d’abusos i usurpacions a la que ens sotmet. Què més ha de passar per a què nosaltres apliquem la mateixa solució?

- Publicitat -

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Els més llegits

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca