eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    “A la meva filla l’ha matat l’escola?”

    La Kira López era una noia de 15 anys que va suïcidar-se el passat 19 de maig abans d’anar a l’escola. Era víctima d’assetjament escolar i un detonant, encara desconegut pels seus pares, va desencadenar en aquesta injusta situació. Des de Revista Mirall entrevistem el José Manuel, pare de la Kira i activista, pràcticament per obligació, contra l’assetjament escolar i el suïcidi.

    Encara són moltes les incògnites al voltant del suïcidi de la Kira. El cas es troba judicialitzat i els pares de la noia han interposat una acusació particular contra l’escola, el Pare Manyanet de Sant Andreu. Alhora, la Generalitat va investigar el col·legi per mitjà d’una auditoria integral, ja que no és la primera vegada que un alumne d’aquesta congregació se suïcida o ho intenta. Respectant tota aquella informació que es troba sota investigació policial i tenint en compte els fets fàctics que envolten el cas, presentem el testimoni del José Manuel -a qui agraïm l’esforç d’atendre’ns en aquests moments tan difícils- amb l’objectiu de conscienciar sobre el paper que les escoles, el professorat i l’alumnat juguen en el bullying.

    Què va passar, segons la teva versió, el 19 de maig de 2021?

    El 19 de maig, la meva filla va sortir de casa per anar a l’escola. Però, per alguna raó que encara no sabem, va decidir que era millor morir abans que anar a classe. Va suïcidar-se. Minuts després de veure el que havia passat vaig rebre una trucada del col·legi, volien saber on era la Kira. Ho vaig tenir clar des del primer moment: ells eren responsables. I els hi vaig dir: “Què li heu fet a la meva filla?”

    Per què no voldria anar a classe aquell dia? Teniu cap sospita?

    El dia abans ella va tenir un comportament molt diferent de l’habitual. Ens va dir que estava cansada. També va intentar explicar-nos alguna cosa, però no va arribar a atrevir-se. En aquell moment no li vaig donar importància, però després del suïcidi vaig començar a lligar caps.

    - Publicitat -

    La Kira era víctima d’assetjament escolar. Va ser aquesta la raó del seu suïcidi?

    La meva filla patia bullying des de feia anys. L’escola ho sabia i nosaltres havíem estat en contacte permanent amb les diferents tutores. Era una noia simpàtica, amb excel·lència acadèmica, molt presumida i innocent. Malgrat tot, ella mai va voler canviar-se de col·legi perquè trobava injust que fos la víctima qui hagués de marxar. Tenia les seves amigues i era feliç. És més, dies abans del suïcidi ens va demanar anar a la perruqueria i comprar-se roba. Per això sé que se’ns escapa alguna cosa…

    Per què dius que l’escola és responsable?

    L’escola era conscient de la situació. La meva dona i jo havíem parlat amb el professorat en reiterades ocasions. Fins i tot havíem demanat que la canviessin de classe per estar al costat de la seva millor amiga, però ens van dir que no.

    “Els nens es burlaven d’ella i el professorat no hi feia res per prevenir, controlar ni resoldre la situació”.

    Recordo una professora. Ens va escriure al dossier de qualificacions que la Kira tenia un problema perquè no sabia defensar-se per ella mateixa. Jo pensava que era ella, com a docent, qui havia d’ajudar la meva filla en aquest sentit. Aquesta mateixa professora li deia que era “un disc ratllat”.

    També et podria explicar que, un dia, alguns nens de la classe li van tallar part del cabell amb les tisores. I que un professor, responsable de controlar el protocol antibullying, la va intimidar fins al punt que la Kira em va dir: “Sóc mala persona. No mereixo viure”. Amb el temps, la meva filla va adquirir una personalitat molt més tímida i passiva; una personalitat que no encaixava amb la seva forma de ser fora de l’entorn escolar.

    Heu posat una demanda contra l’escola.

    Sí. La meva dona i jo no carreguem contra els alumnes. Carreguem contra l’escola i el professorat. Contra els adults. Un cop morta la meva filla, l’escola no li va fer cap mena d’acomiadament. I l’endemà del suïcidi, la classe va marxar d’excursió. No hi va haver dia de dol.

    La Kira anava a l’Institut Francès els dissabtes. Era el seu últim any. Allà, el director ens va enviar una carta certificada escrita a mà. També vam rebre una nota signada per tots els alumnes. Em pregunto perquè des del Pare Manyanet no es va actuar així.

    El passat 8 de gener va ser l'aniversari de la Kira. La seva família li va fer aquest gran homenatge. Font: Imatge cedida per l'entrevistat.
    El passat 8 de gener va ser l’aniversari de la Kira. La seva família li va fer aquest gran homenatge. Font: Imatge cedida per l’entrevistat.

    El director no ha parlat amb vosaltres personalment?

    Sí. Un dia a la porta de l’escola, quan estàvem alguns pares i mares posant veles en record de la Kira. Va apropar-se a mi i em va dir: “Ja sap que sento molt el que li ha passat a la seva filla. Jo també crec que a la Kira li va passar alguna cosa el dia d’abans”. Però també és veritat que ha publicat una entrevista a la revista de la congregació dient que el cas de la Kira no té res a veure amb la seva escola…

    Fa unes setmanes, el Conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, també va reconèixer que el suïcidi de la Kira no estava relacionat amb l’assetjament que ella patia a l’escola. Com vau rebre aquesta notícia?

    Molt malament. Vaig patir un atac epilèptic al supermercat, resultat de la pressió acumulada i de rebre aquella notícia tan injusta. Està clar que reconèixer els errors implicava assumir responsabilitats civils i el senyor Cambray no hi va estar disposat. Ell va decidir pronunciar-se abans que el jutge, tot i que no tenia suficient informació. De totes maneres, la notícia me l’esperava…

    “L’assetjament escolar no és un tema prioritari a l’agenda política ni social. Ni tan sols està tipificat com a delicte”.

    Per què? 

    Les inspeccions a les escoles per detectar casos de bullying són inútils. Segons em va explicar una inspectora del Consorci d’Educació, una persona externa visita el col·legi i pregunta pel cas concret a la direcció de l’escola i al professorat, però no s’arriba a parlar mai amb la part afectada. Des del meu punt de vista, no té cap sentit. És desesperant. La meva filla era perfecta i ara és morta.

    La teva filla era perfecta. Però ser perfecta, moltes vegades, és motiu suficient per ser víctima d’assetjament escolar. Ho heu pensat això?

    Ho hem pensat, sí. Ens ho han dit moltes vegades. L’enveja era una de les raons per les quals la Kira patia assetjament. Però em nego a normalitzar aquesta mena de situacions o a assumir que la meva filla era un perfil clau de víctima perquè no s’ho mereixia. És molt injust.

    José Manuel, pare de la Kira, amb la seva filla a Barcelona. Font: Twitter.
    José Manuel, pare de la Kira, amb la seva filla a Barcelona. Propulsor del hashtag #StopBullyingForKira. Font: Twitter.

    I què ens pots dir de l’email que va rebre la Kira, 10 dies després de morir, al seu correu electrònic? 

    Era un missatge amb l’assumpte: “Muerte”. I dins el cos del text posava: “Muere”. Ja ha estat investigat. La persona va crear el compte de gmail, va enviar el missatge i va donar de baixa el compte. Però amb la IP va ser molt fàcil trobar el culpable. Ho va enviar una persona vinculada a l’escola, però no puc dir-te qui.

    Per què tens tan clar que la teva filla no va planificar el seu suïcidi?

    Ens va deixar una nota de suïcidi, molt breu, tres o quatre línies. Ho va planificar, però el dia d’abans. No era quelcom que ella estigués rumiant durant dies i dies. La seva actitud va ser diferent només el dia d’abans. Per això sé que el 18 de maig va passar alguna cosa que ella no va poder suportar. Ens la va voler explicar, però no va atrevir-se. També va voler parlar amb la seva millor amiga, però no li van deixar entrar a l’altra classe per protocol Covid-19. La Kira no va prendre una decisió racional. El seu cervell es va bloquejar i no va pensar. No va ser valenta, era una víctima.

    Quines mesures i accions futures creus que haurien d’implantar-se al territori espanyol per tal que aquest cas no es torni a repetir?

    Primer de tot, l’assetjament escolar ha de passar a ser delicte. Segon, el professorat hauria d’estar molt més preparat psicològicament i emocional.

    Em vaig reunir personalment amb l’alcaldessa de Barcelona, l’Ada Colau. Estava convençut que ella m’ajudaria de forma activa i es presentaria com a acusació particular. Li vaig demanar una acció tan simple com treure una normativa que obligués a tapar els forats dels ascensors en edificis. Però no va fer-me cas. Em va escoltar, sí, però res més.

    També voldria que la congregació ‘Hijos de la Sagrada Família’ deixés de regentar col·legis perquè ha quedat demostrat que no estan preparats. No és una crítica a tota l’Església Catòlica, però sí a aquesta congregació específica.

    “El meu objectiu a la vida és defensar l’honor de la meva filla morta”.

    “L’assetjament psicològic és, fins i tot, pitjor que el físic. Però no causa les mateixes alarmes”.

    Més enllà de la poca ajuda política, com valores l’actuació policial? S’ha investigat eficientment?

    S’han fet coses, però no les suficients. Per exemple, jo esperava que la policia fes un rastreig dels mòbils de la gent de la seva classe. D’aquesta manera podríem saber amb qui va estar el dia anterior, si algú la va acompanyar fins a la porta de casa, etc. Doncs encara estic esperant. Han passat més de sis mesos, temps suficient per canviar-se de mòbil o esborrar informació clau. Saps que encara estic esperant que em retornin el telèfon de la meva filla?

    Font: Gilbert R Widom CS Browne K et al. Burden and consequences of child maltreatment in high-income countries. Lancet. 2009; 373: 68-81
    Font: Gilbert R Widom CS Browne K et al. Burden and consequences of child maltreatment in high-income countries. Lancet. 2009; 373: 68-81.
    No és el primer suïcidi

    Des de Mirall hem tingut accés a la resolució del Síndic de Greuges. “Tenint en compte el greu resultat d’alt malestar de la Kira que el seu suïcidi ens constata, que s’avaluï també la diligència en l’actuació de l’escola a l’hora de supervisar l’aplicació de la mesura correctora”. Amb aquestes paraules, el defensor de la ciutadania a Catalunya afirmava que el col·legi no va saber detectar el cas de bullying. I afegia: “S’ha de tenir en compte com li van afectar els dos incidents de P5 i de 1er d’ESO […], a fi de valorar la diligència de l’escola a l’hora d’escoltar de manera efectiva a la Kira”.

    El Pare Manyanet de Sant Andreu ha hagut d’activar el protocol d’assetjament en vuit ocasions durant tres cursos escolars.

    No és la primera vegada que un alumne de la congregació se suïcida. Hi ha el cas de l’Óscar García Turón (2019), alumne del Pare Manyanet de Les Corts. L’Óscar va suïcidar-se quan el seu col·legi era dirigit pel mateix director que, avui, dirigeix el Pare Manyanet de Sant Andreu, l’escola de la Kira. Una coincidència que posa en alerta els pares de la noia i que ja està sent investigada. Segons la Conselleria d’Educació de la Generalitat, el Pare Manyanet de Sant Andreu ha hagut d’activar el protocol d’assetjament en vuit ocasions durant tres cursos escolars.

    També hi ha un cas de pedofília

    La detenció per pedofília del Pare C., religiós de l’escola, complica encara més la situació de la institució. Un informàtic va trobar més de 39GB de violacions a nens dins l’ordinador i el mòbil del sacerdot. El treballador va denunciar-ho als Mossos i l’escola, sorprenentment, va decidir acusar l’informàtic d’atemptar contra la imatge i la privacitat del religiós en qüestió. El Conseller d’Educació, Cambray, s’ha presentat com a acusació particular per evitar que quelcom similar es torni a repetir. “I jo em pregunto, per què no ha fet el mateix en el cas de la meva filla Kira?”, relata el pare de la noia.

    La detenció per pedofília del Pare C. va tenir lloc un mes abans del suïcidi de la Kira i no hi ha cap indici que relacioni tots dos casos. Els pares de la noia, però, denuncien que un altre religiós, el Pare A., havia tornat a l’escola després de ser apartat per actituds “poc adequades” l’any 2017 i sí que tenia apropaments inadeqüats amb la Kira. “Jo no puc confiar en un col·legi que aparta a un pedòfil, però no el denuncia”, conclou el José Manuel en referència al Pare C.

    El José Manuel i la María José, pare i mare de la Kira, volen continuar lluitant per esclarir la mort de la seva filla. Han volgut confiar en l’expertesa de la Carla Vall, advocada penalista, formadora i criminòloga. Saben que el procediment serà lent, però ells tenen tot el temps del món. Ara, només els hi queda esperar.

    - Publicitat -

    Seguim gràcies a tu!

    D'ençà el 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció participa en sortejos exclusius des de només 3€. Participa i ajuda'ns a continuar endavant.

    Els més llegits

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca