El FC Barcelona i l’Aston Villa han arribat a un acord per a la cessió de Coutinho al club britànic. Aquesta operació es dona en el marc de la necessitat que té el Barça d’alleugerir la seva massa salarial per tal de poder inscriure a Ferran Torres.

Hem de partir de la base que no sabem amb exactitud les xifres de cap operació, perquè no s’acostumen a publicar, almenys no de manera oficial. Per tant, establirem unes xifres de referència basades en el que s’ha anat publicant, però que poden no ser precises. En aquest terreny gris i desconegut hi entren conceptes com el salari creixent, variables en traspassos i salaris, altres drets… Valors que, òbviament, desconeixem.

En qualsevol cas, el que és interessant és entendre la mecànica independentment de les xifres exactes.

Així doncs, establirem que:

Ferran Torres té un cost de traspàs de 55 milions del City al Barça (obviarem els variables), ve amb un contracte de 5 anys, fins a 30 de juny de 2027 i un sou anual d’11 milions bruts.

Coutinho va tenir un cost de traspàs del Liverpool al Barça de 120 milions (obviarem els 40 variables), va venir amb un contracte de 5 anys i un sou acumulat garantit de 115 milions, és a dir, 23 milions anuals fins 30 de Juny de 2023.

Com sabem, el FC Barcelona té una massa salarial desorbitada i inassumible per obra i gràcia del mag de les finances Josep Maria Bartomeu i la colla pessigolla que l’acompanyava, i això provoca que les limitacions de LaLiga en aquesta matèria entrin en joc. Entre d’altres (moltes), la principal és la coneguda com la “Norma 1:4“, regulada a l’article 100 de la normativa de la LaLiga, a través de la qual s’estableix que per inscriure un jugador nou, abans t’has de treure de sobre massa salarial existent en una proporció d’1 a 4. És a dir, allò tan vell d’abans d’entrar deixin sortir, però portat a l’extrem.

Per saber en quina magnitud afecta cada incorporació i cada baixa, tots els jugadors porten “associat” el que s’anomena Cost Individual, que no és més que la suma de tot el que li costa a un Club tenir un jugador: salari, amortització, cotitzacions de seguretat social, primes… Tot. Aquest Cost Individual és el que s’utilitza per determinar en quina quantitat puja o baixa la massa salarial en cas d’altes i baixes.

Prenent com a referència les xifres establertes, podem establir que el Cost Individual Anual de Coutinho per al Barça era de 48 milions:

• 25 milions d’amortització (no valorem variables, perquè no els coneixem)
• 23 milions de sou anual (segons contracte filtrat per Football Leaks)

El Cost Individual Anual que suposarà Ferran Torres serà de 22 milions, a raó de:

• 11 milions d’amortització
• 11 milions de sou anual (segons informacions sorgides)

Aquestes xifres, atès que l’operació es formalitza a mitja temporada, les hem de prorratejar al 50%, per tant, podem dir que de gener a juny Coutihno “ocupava” 24 milions de l’espai salarial disponible i Ferran Torres n’ocuparà 11. Fins aquí, tot rodó, “nos sale a devolver”…

La complicació arriba ara, en el moment d’inscriure a Ferran Torres, ja que la normativa ultrarestrictiva de LaLiga, com anticipàvem abans, només permet inscriure nous jugadors si abans t’has desfet de fins a quatre vegades la quantitat que vols incorporar ara. Traduït: per inscriure Ferran Torres (Cost Individual per 6 mesos = 11 milions) necessitem desfer-nos de fins a 44 milions en massa salarial. I em direu: “Coi, si Coutinho ocupava 48 milions, ja està, no?“. Doncs no, perquè els 48 milions eren anuals, i d’aquest 48 ja n’hem “consumit” la meitat perquè som a mitja temporada, per tant, d’ara a juny només queden 24 milions per “consumir”.

“En conseqüència, la sortida de Coutinho allibera 24 milions, no?” Doncs… tampoc. Tampoc, perquè a la formulació de comptes de la temporada 2020/21 el club va decidir devaluar el valor comptable d’entre altres, Coutinho, entenent que el valor que restava per amortizar (com a mínim 40 milions, per les dues temporades que li resten de contracte) era irreal i molt superior al valor de l’actiu en si. Per tant, ara com ara, el Cost Individual Anual de Coutinho és de “només” 23 milions ja que no hi ha res a amortitzar, està amb valor 0 als llibres del Club. I d’aquest 23 recordem que n’hem de comptar només la meitat, el que va de gener a juny. Queden, doncs, 11,5M.

Descarregar 11,5 milions de la massa salarial equival, per la Norma 1:4, a generar un espai salarial de 2,875 milions, netament insuficient per arribar als 11 que necessitem per inscriure Ferran Torres.

Però és que addicionalment, encara que no haguéssim devaluat als jugadors, tampoc podríem incloure el cost d’amortització dins de la rebaixa salarial perquè en el cas de la cessió de Coutinho, no hi ha venda o traspàs d’actiu, només hi ha una cessió d’ús i, per tant, l’actiu continua sent nostre i l’hem d’amortitzar nosaltres. Aquest cas difereix notablement del cas de Greizmann que s’ha posat en comparació, erròniament al meu entendre, ja que Griezman va ser cedit a l’Atlético amb compra obligatòria de 40 milions. Aquesta obligatorietat determina que l’operació hagi de ser tractada com un traspàs amb pagament ajornat, que és el que és, i no com una cessió. Per tant, en el moment de la cessió, es registra la baixa de l’actiu i se’n comptabilitza el benefici o pèrdua en funció del que restés per amortitzar. No faré els números perquè no venen al cas, ara. Aquesta no és una qüestió menor ni subjectiva, sinó que es va tractar a la propia Revista Jurídica de LaLiga el més de Juny passat, amb exactament aquests conclusions aquí exposades. És “doctrina, per entendre’ns.

Això lliga amb el següent, i últim, debat generat: Aplica la Norma 1:2 enlloc de la Norma 1:4, en tant que Coutinho suposa més d’un 5% del cost total salarial del Barça?

La Norma 1:2 és un “afegit” a la Norma 1:4, que estableix que si el jugador traspassat suposa més d’un 5% del cost salarial total del Club, aleshores en lloc d’aplicar una ràtio 1:4 en la relació d’entrades i sortides, es pot aplicar una ràtio d’1:2, molt més favorable, ja que permet generar més espai.

El problema per aplicar aquesta excepcionalitat rau en el fet que la norma s’especifica que és només per traspassos ([…] En el caso de traspaso de jugadores cuyo coste individual sea al menos el 5% del Coste de Plantilla Deportiva Inscribible, el porcentaje a aplicar se elevará al 50% en dichos casos individuales […]). El cas de Coutinho, recordem, és una cessió sense obligatorietat de compra, de manera que l’actiu continua sent nostre, no hi ha venda. Si no el volen al Juny, ens el poden tornar, així de senzill.

Per tant, clarament no aplicaria la Norma 1:2 perquè no es tracta d’una venda sinó d’una cessió. Cal considerar que amb tota probabilitat Coutinho es trobava per sobre del 5% d’impacte al Cost Total de Plantilla Esportiva Inscrivible, per tant, si s’hagués articulat una venda de Coutinho i no una cessió, encara que hagués estat a preu 0, hauria permès obrir un espai salarial de 5,75 milions enlloc dels 2,875 estimats. És comprensible, però, que el Club no vulgui malvendre (encara més) un actiu per al qual, potser, encara podem rascar alguna coseta en uns mesos.

De fet, si es tractés d’una venda i apliqués la Norma 1:2, Ferran Torres ja estaria inscrit perquè amb el marge acumulat seria suficient. No hi ha prova més irrefutable que aquesta.

Pot ser superior aquesta xifra? I tant.

Si no s’ha devaluat al 100% el jugador en l’operació dels comptes 20/21, la rebaixa salarial ara serà molt superior. Posem per cas que dels 40 milions que quedaven per amortitzar, se’n van devaluar 20 i en queden encara 20. Suposen una amortització anual de 10 milions, per tant, de 5 milions per 6 mesos. L’espai generat seria doncs d’1,25 milions adicionals, ja que el Cost Individual seria superior en incloure les amortitzacions.

Si, a més, computem els variables del traspàs de Coutinho al Barça, l’espai generat serà encara una mica superior en tant que el cost d’amorització també pujarà.

I fins i tot si La Liga, en un acte de descoordinació i incongruència absoluta, entengués que una cessió sense opció de compra pot tractar-se com a traspàs en contra del seu propi criteri i la seva pròpia normativa, aleshores podríem multiplicar per dos l’espai salarial generat i, pràcticament, podríem inscriure ja Ferran Torres. Amb Tebas al capdavant, qualsevol cosa es possible, però això seria francament sorprenent.

Tenim encara un calaixet generat amb la baixa del Kun Agüero i hem de preveure, perque el sentit comú així ho indica, que entre el que ha generat Coutinho, el calaixet d’Agüero i alguna altra sortida de volum baix/mig hauríem de tenir espai suficient per inscriure Ferran Torres. No inscriure’l no és una opcio.

NdR: Tots aquests malabarismes, conceptes, càlculs i cabòries els hem fet amablement i gustos tot veient de fons el vídeo de Josep Maria Bartomeu fent saltironets celebrant, legítimament, els Reis a casa seva. Gracies, Josep Maria, per aquest regal.