Defensar la tolerància exigeix no tolerar l’intolerant. O això diuen. Però… Fins a quin punt pot afectar-nos confrontar-nos a situacions injustes que se suposa que no hauríem de tolerar?
Pot resultar frustrant i esgotador haver de protestar davant cada situació masclista que ens toca viure com a dones. Provocant en conseqüència un desgast que només ens passarà factura a nosaltres mateixes. I no, amb això no vull dir que la solució impliqui callar-se, però crec que, de vegades, és necessari fer un balanç d’on val la pena posar les teves energies i on no.
Mai us heu sentit explotades intel·lectualment pels homes del vostre voltant? Aquests sempre volen que els donis explicacions sobre el perquè de la teva visió feminista en uns certs aspectes, en lloc d’informar-se ells sobre el tema i, a més, sotmetent-te a una espècie de prova que sempre et suspendran. En el cas de rebre l’aprovació masculina simplement ens sentirem reforçades per aconseguir la seva validació. Però, la necessitem? Aquest tipus de discussions només aconsegueixen esgotar-nos i que es posi en dubte el nostre coneixement i experiències. No perdeu el temps educant a cap home.
Si sentiu que el feminisme us està arrabassant la vostra pau mental és que alguna cosa va malament. No deixeu de costat el fet d’enfocar-vos en vosaltres mateixes per estar massa focalitzades a canviar el que hi ha malament al vostre voltant. No us quedeu estancades amb aquells no volen veure més enllà ni perdeu el vostre temps i energia en discussions que te l’absorbeixen. Viure en una lluita constant no és compatible amb l’alliberament femení. No has de barallar amb altres realitats, només has de crear la teva.
Si sentiu que el feminisme us està arrabassant la vostra pau mental és que alguna cosa va malament.
Pot resultar difícil estar al marge de problemes que ens afecten com a societat i amb els quals vivim. Però no hem d’oblidar que tenim el poder d’estar vivint qui som mentre la vida passa. Encara que no puguem controlar tot el que ocorre sí que podem decidir qui ser a cada moment. “El feminisme et salva, però també et condemna”. Una frase bastant utilitzada per moltes dones que segurament seguiran lligades a l’amor cap als homes, per a les quals el feminisme serà un lament en lloc de l’afirmació d’una veritat que surt a la llum. La presa de consciència feminista no desgasta, allibera i sana. Si no sents això, qüestiona’t que està passant.
