eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    Estanis Pedrola: Tornar a casa, créixer i reenganxar-se

    “Venint amb 17 baixes, és una victòria històrica”, va subratllar un orgullós Xavi Hernández després de veure com el seu equip, plagat de joves jugadors del filial i del juvenil, s’emportava els tres punts de Son Moix. El Barça va iniciar el 2022 recuperant les enyorades places europees després de guanyar per 0-1 al camp del Mallorca gràcies a un gol de Luuk de Jong. Però si algú recordarà tota la vida aquest 2 de gener del 2022, aquest serà Estanislau Pedrola i Fortuny. El dia que el jove de Cambrils, de només 18 anys, va complir el somni que fa un temps veia que s’estroncava.

    El d’Estanis Pedrola no és un nom desconegut. De fet, apareix en una placa en un carrer de la ciutat de Reus. No és en honor de l’últim debutant del Barça, sinó al del seu homònim besavi, qui fou fotògraf i membre d’Estat Català, empresonat per la seva implicació als ‘fets del sis d’octubre’ de 1934, que va lluitar posteriorment contra el feixisme: primer contra les tropes franquistes a la Guerra Civil i després es va unir a la resistència francesa per combatre contra els nazis. Pedrola va acabar morint en un camp de concentració alemany de Flossenbürg el 1944. I ara és el seu besnet, que porta amb orgull el seu nom i cognom en homenatge al fotògraf que va lluitar contra el feixisme, qui s’ha convertit en l’últim jugador a qui Xavi ha donat l’oportunitat. Poc després de la finalització del matx, en les seves primeres paraules davant d’un micròfon, el jove Estanis no va dubtar en dedicar aquests seus primers minuts a la seva família i a un exentrenador que el va ajudar quan més ho necessitava. Aquest tècnic és Marc Carrasco, màxim responsable de la banqueta del CF Reddis i que atén a la Revista Mirall orgullós de veure l’evolució que ha tingut el jove futbolista cambrilenc, amb qui manté una gran relació.

    Tal com explica el seu exentrenador, l’Estanis va iniciar les seves passes en el món del futbol al FC Costa Daurada Salou, fins que després de quatre anys el va fitxar el Reus. Aquí va destacar com a davanter i va rebre una oferta provinent de l’Espanyol quan era aleví de primer any, club on s’estaria fins a cinc temporades –aleví de segon any, les dues d’infantil i dues més com a cadet– abans de ser donat de baixa per les flaques condicions físiques i la baixa estatura. L’Estanis tornaria amb la moral baixa a Reus, per integrar-se a la Fundació Futbol Base Reus, entitat hereva del futbol base quan va fer fallida econòmica el primer equip roig i negre. A Pedrola, que era conscient que havia tingut poc protagonisme durant l’etapa com a cadet blanc-i-blau, li va doldre la seva sortida. L’oportunitat de ser futbolista semblava perduda.

    El retorn a Reus

    El procés no va ser senzill. Haver de tornar a la realitat va ser un cop molt dur, però Marc Carrasco li va deixar clar: “Si treballes, l’oportunitat tornarà”. I tal dit, tal fet. Va tornar a Reus i el canvi físic va ser espectacular, convertint-se en un jugador format, fet, alt i fort. Però no només això, sinó que també es va aguerrir per dins: “Si quelcom el diferencia, és la forta personalitat d’adquirir la responsabilitat d’equip que va demostrar el seu darrer any a Reus, poc abans de fitxar pel Barça”, declara Carrasco. “L’un contra un i desequilibri són les seves principals característiques, les quals encaixen en qualsevol sistema i mètode de joc. Però sobretot destaco la naturalitat que té per gestionar el lideratge del grup i el canvi físic que va demostrar. Es va convertir en el millor jugador de Preferent Juvenil”, subratlla el seu extècnic.

    - Publicitat -

    Marc Carrasco, sorprès de la projecció tan bèstia que ha viscut el seu exjugador, recorda com si fos ahir el moment en què va anar a visitar l’Estanis a la masia familiar dels Pedrola i Fortuny. En aquell moment va ser quan Carrasco el va convèncer per tal de reenganxar-se, connectar-se i ser conscient que una oportunitat d’or podia i havia d’arribar.

    Arriba l’oferta del Reial Madrid

    El Barça no va ser l’únic club que va mostrar interès perquè l’atacant cambrilenc s’incorporés al seu equip. Primer es van posar en contacte amb ell clubs com l’Alavés o el Girona, fins que li van trucar des del Reial Madrid. Just l’endemà, va rebre la trucada del Barça. Després d’un temps de negociacions entre els dos clubs, que es diferenciaven principalment per la duració del contracte, el Barça va igualar les condicions del Madrid a fitxar-lo durant tres temporades. Això va ser clau perquè l’extrem cambrilenc s’acabés decidint pel club blaugrana.

    A més, segons ha pogut saber la Revista Mirall, Xavi Martín (exdirector de la Masia) va rebre als pares i al mateix jugador i els va explicar tots els serveis que donaven i oferien als residents de la Masia, on conviuen els jugadors i jugadores menors del futbol base blaugrana. Hi havia una problemàtica, puix que l’Estanis va fer la majoria d’edat el 24 d’agost. Malgrat tot, el Barça va decidir fer una clara excepció. Perquè l’Estanis no se sentís sol, li van proposar viure a la Masia durant aquesta primera temporada com a jugador del Barça, acompanyat dels tutors, educadors i residents que hi conviuen. La proposta era clara: donar importància a l’estança més enllà del terreny de joc; donant-li la formació acadèmica i serveis d’acompanyament i suport psicològic i nutricional. Això els va convèncer. Malgrat estar molt a prop de signar el seu contracte amb el Reial Madrid, la família va optar per portar-lo a Can Barça perquè el que els va comentar Xavi Martín els aportava més tranquil·litat. El mateix Marc Carrasco, que manté una gran relació amb la família, és conscient que preferien que estigués a prop de casa: “Tant ell com la família volien un projecte que li brindés la possibilitat de conviure en un entorn controlat. Té la sort de tenir un entorn familiar molt sa”.

    Jordi Roura i Aureli Altimiria li van deixar clar al director de la Masia que l’Estanis no es podia deixar escapar. Xavi Martín, acomiadat el passat mes de maig com a director del centre, va acabar convencent a la família i a l’Estanis després d’una visita guiada per les instal·lacions, on els va mostrar una fotografia on es pot veure quelcom inigualable: tres jugadors –Messi, Xavi i Iniesta– formats en la mateixa acadèmia i que s’acaben convertint en els tres finalistes de la Pilota d’Or. L’Estanis, que tenia ganes de clarificar el seu futur i centrar-se en el final de temporada amb el Reus, va escollir el Barça, aprofitant el conveni de col·laboració que el club blaugrana manté amb l’entitat reusenca. A partir d’aquest moment, es va centrar exclusivament a aconseguir el desitjat objectiu: Que el Reus pugés a la Lliga Nacional Juvenil. I l’objectiu es va complir.

    Una família lligada al futbol

    Estanis Pedrola forma part d’una família cambrilenca molt vinculada i aficionada al futbol i al Barça. El seu tiet, l’oncle Eleuterio, va ser jugador a Cambrils, i l’avi Joan Maria va ser àrbitre. Els germans petits de l’Estanis, l’Arnau i l’Oriol, de 16 i 14 anys, també segueixen els mateixos passos que el germà gran. L’Arnau juga al Juvenil A del Cambrils, a una categoria superior a la que li tocaria per edat, mentre que l’Oriol entrena al Reus, al mateix club on es va formar l’ara davanter del Barça.

    Malgrat haver jugat al futbol base perico, l’Estanis sempre havia tingut el somni de poder lluir l’equipació blaugrana, i així ho va fer. I és que els joves han d’aprofitar la naturalitat de l’excepció. Fruit del delicat moment en el qual intenta sobreviure el Club, gent com l’Estanis veu l’oportunitat de projectar-se, havent passat de la tercera categoria juvenil al primer equip del Barça en menys d’un any. Un exemple més que les categories no són el més important, sinó més aviat la formació que rep el nen o la nena en qüestió.

    Segons explica el mateix Carrasco, abans de volar cap a Mallorca, l’Estanis va parlar amb el tècnic reusenc. El jove blaugrana es mostrava tranquil i relaxat. “Gaudeix de l’oportunitat. Sobretot, sigues tu mateix i no oblidis que ets jugador del Juvenil A”, li va dir la persona que més el va aconsellar quan més ho necessitava. I així ho va fer. L’Estanis va fer realitat el seu somni i, per un dia, va ser jugador del primer equip del Barça. Ara ve el més difícil; seguir lluitant per tal de poder gaudir de més oportunitats com la d’aquest diumenge a Mallorca.

    - Publicitat -

    Seguim gràcies a tu!

    Des del 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció ens ajuda a continuar endavant.

    Els més llegits

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca