eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    La toia francesa

    Com en aquesta casa no falta mai distracció, ara tocava pandèmia i sumar quants queien pel camí. Total, tampoc no es diferencia gaire un equip delmat per la passa d’un ideat per Xavi Hernández en plena fase experimental. Ens hem acostumat a les proves més o menys al·lucinants entre carències, lesions i invents del TBO per veure si sona la flauta i es troba el material futbolístic que compensi l’abundant d’enderrocament, de saldo per liquidació, ja tan amortitzat que fa mandra fins i tot veure’ls amb la samarreta blaugrana. Avui, de manera oficial, comença el mercat d’hivern i seguirem in albis sobre això pervers que anomenen fair-play financer. Com no surt ningú, difícil resultarà que entrin, evidència a la que reduïm una normativa barroca que sembla disseny del pitjor enemic. Encetarem l’any amb voluntat de que el nou Barça s’assembli poc a l’anterior i molt ens temem que la crua realitat es carregarà les il·lusions de renovació. Altre cop, pendents de la marxa d’Umtiti o Coutinho, el dia de la marmota. 

    Si voleu un ase dels cops, algú que s’emporti la tensió acumulada en aquests temps de fonda crisi, aprofiteu que Dembélé s’ha presentat voluntari i està d’oferta. Almenys, pregaríem que la tropa del pom de lliris quan es tractava de valorar el seu nul rendiment li llencin ara pel cap i se n’adonin que, amb personal així, el Barça no va enlloc. L’eterna promesa no hagués tingut ni que fitxar per aquest club, menys encara al preu exagerat pagat per uns eixelebrats que, en el cim de la negligència gestora, ni tan sols van preguntar si el noi hi era tot abans de signar-lo. I és clar que no hi era, ni gira rodó, ni ha entès absolutament res en cinc anys del que suposa, o hauria de suposar, vestir i defensar aquesta samarreta. Que marxi ràpidament allà on vulgui i li paguin la barbaritat que no justifica quan trota per la gespa. Que deixi, pel cap baix, alguna lliçó entre aquells que s’han passat un bon grapat d’anys creient que al final seria un bon futbolista. Doncs no, era previsible que aquesta relació resultaria un nyap de començament a final i així ho ha estat. Entre ell i Coutinho, quin disbarat, quina manera d’aprendre a foc experiències que el club no hauria d’oblidar mai. Quan menys estona romangui a la casa, millor. Que n’aprenguin, de pas, Laporta i Xavi: Hi ha gent que no mereix ni una mínima floreta de motivació. Bon vent, barca nova i ja s’ho farà aquell que el compri i li pagui gust i ganes. D’aquí uns anys, Dembélé es retirarà milionari sense haver aprofitat ni un mínim de les seves portentoses condicions naturals. Ni entén el joc, ni l’entendrà mai. És només la constatació d’un fracàs monumental que resumeix a la perfecció i en un sol cas la gestió d’un mediocre president, un greu error del soci que el va votar per posar-lo a la llotja i tolerar el desori viscut i personificat en aquesta toia francesa. 

    En fi, tocava inaugurar el 2022 amb el Mallorca i l’exageració de setze baixes. A qualsevol altre indret, partit suspès per causa major i tothom content, però aquí se’ns recorda a diari que la lògica s’estomaca sistemàticament amb el futbol espanyol. I amb Espanya, per extensió. En incoherència absoluta, es va jugar el partit a Son Moix i l’equip titular semblava un poema, amb defensa de quatre centrals i els nens barrejats amb supervivents. Entre poc i massa: Després de deu anys de sequera obligada pel que fa a La Masia, repudiada malgrat la propaganda dels gestors, en sec debuta al primer equip qualsevol juvenil, com si fos un concurs televisiu o es premiés la mainada amb inoblidables experiències per explicar als néts quan els hi toqui tenir-los. Per salpebrar la curiosa nit en coherència, gol de Luuk de Jong després de veure-li una meravellosa tisora. No és tan dolent com l’acusaven amb desig de convertir-lo en boc expiatori en aquest malson de campanya. Almenys, comencen el 2022 més prop d’Europa. Patiment final? És clar, només cal repassar l’equip apedaçat que va acabar el matx a Palma

    - Publicitat -

    Seguim gràcies a tu!

    Des del 2013 Revista Mirall ha treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres lectors, qui amb la seva subscripció ens ajuda a continuar endavant.

    Els més llegits

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca