El Nadal és valencià… I Santa Claus alacantí!

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

En aquestes dates nadalenques son comuns al món sencer les diferents tradicions consistents en fer i rebre regals. A Itàlia els presents els porta la Befana, a Àustria i Baviera el Jesuset, als països anglosaxons Santa Claus… A Espanya, als tradicionals Reis d’Orient, el Tió català i l’Olentzero basc s’ha afegit en les darreres dècades el Pare Noel. Als Països Baixos i a Bèlgica, però, s’hi conserva l’antiga celebració nadalenca de Sinterklaas, basada en la figura de sant Nicolau. Aquesta tradició, a més d’estar relacionada amb altres de les mencionades, té una estreta vinculació amb la nostra terra, i més concretament amb Alacant.

Com és la festa de Sinterklaas?

Les celebracions de sant Nicolau comencen el dissabte posterior al dia de sant Martí, l’11 de novembre. Eixe dia, de matí, Sinterklaas arriba des d’Espanya en un vaixell de vapor. L’arribada a Bèlgica és sempre a Anvers, mentre que als Països Baixos es celebra cada any en una ciutat. Al llarg d’eixa vesprada i de l’endemà, els pobles i ciutats celebren “cavalcades d’entrada” locals, semblants a les nostres cavalcades de Reis. Durant les setmanes posteriors, sant Nicolau deixa regalets i dolços típics als xiquets que posen les seues sabates junt a la llar de casa. La nit del 5 de desembre, vespra de sant Nicolau, Sinterklaas recorre tot el país a lloms del seu cavall. L’acompanya el seu assistent Zwarte Piet, “Pere Negre”. Els xiquets holandesos i belgues reben llavors els seus regals de Nadal i el dia 6, festivitat litúrgica del sant, acomiaden el benvolgut personatge.

Sant Nicolau: una figura històrica

Més enllà de llegendes i tradició, la realitat és que sant Nicolau va ser una persona real. Nascut entre el 260 i el 280 en Patara, a l’actual Turquia, era part d’una rica família cristiana. De ben jovenet va quedar orfe i, impulsat per la seua personalitat caritativa, va donar la gran herència rebuda a la beneficència. Llavors, va marxar a la ciutat de Mira per ser ordenat sacerdot i allí va ser tan estimat que va ser nomenat bisbe per aclamació popular. Com a bisbe de Mira va lluitar ferotgement contra el paganisme i l’arrianisme, participant al Concili de Nicea l’any 325. A la primera dècada del segle IV va patir la persecució que l’emperador Dioclecià va impulsar cap als cristians i va ser empresonat. L’emperador Constantí l’alliberà l’any 313, després de l’Edicte de Milà, que instaurava la llibertat religiosa a l’Imperi Romà.

Les obres de caritat i la benevolència de Nicolau van fer que fora molt apreciat per la gent de Mira. Tanmateix, la seua fama va expandir-se per tota la meitat oriental de l’Imperi. Conta la tradició que una de les obres de caritat que va dur a terme va incumbir una família tan empobrida que les tres filles havien de prostituir-se per poder menjar. El pare, un home orgullós, no acceptava la caritat i sant Nicolau, per tal d’ajudar-los sense molestar-lo, tirava cada dia una moneda d’or per la ximera. Les monedes es colaven a les calces de les xiques, que estaven esteses per eixugar-se. Sant Nicolau va morir el 6 de desembre del 343. Després de la conquesta islàmica d’Anatòlia les seues restes van ser traslladades a Bari, Itàlia, el 9 de maig del 1087.

San Nicolás de Bari - Colección - Museo Nacional del Prado
Llenç anònim de Sant Nicolau de Bari // Foto: Museo del Prado

Origen i evolució de la festa de sant Nicolau

Sant Nicolau va ser un dels primers sants en adquirir gran devoció a l’Imperi Romà d’Orient sense ser màrtir. Amb el trasllat de les seues restes a Bari al segle XI la seua devoció va popularitzar-se ràpidament a Europa occidental, sent considerat patró dels mariners. Durant l’Edat Mitjana va fer-se comú a Europa de fer regals i donatius per la festa de sant Nicolau, recordant la seua caritativa figura. A més, es celebraven també grans festes als carrers de les ciutats on els homes es disfressaven de bisbe mentre bevien i ballaven. A les universitats i escoles, els estudiants triaven cada any un company que era nomenat “bisbe de la classe”. Aquest exercia fins el dia dels Sants Innocents, el 28 de desembre.

Fa unes dècades, buscant un origen precristià a la festa de sant Nicolau, certs autors asseguraren que la tradició era una adaptació de celebracions del paganisme germànic basades en el déu Odin. Tot i la indubtable presència d’elements pagans en les celebracions, la relació amb el culte a l’antic déu nòrdic no ha obtingut massa suport acadèmic. De fet, també en zones més meridionals van ser populars aquesta mena de celebracions. Durant el regnat de Felip II (1556-1598), va ser molt popular a la Cort castellana la “Festa de la Sabata”, durant la qual es representaven teatralment en palau moments de la vida de sant Nicolau amb tot luxe de detalls escènics.

La Reforma Protestant i la colonització

Amb el començament de la Reforma Protestant l’any 1517, els nous corrents cristians van voler tornar a una major puresa de la religió, fent un gran esforç per eliminar les tradicions que consideraven paganes. La festa de sant Nicolau van posar-la ràpidament al seu punt de mira i els decrets de prohibició van anar succeint-se, durant fins a finals del segle XIX als països protestants. Martí Luter va proposar que els regals, en lloc de per sant Nicolau, s’entregaren en la molt més pura festa de Nadal, el 25 de desembre, per mercè del Jesuset. Tot i la prohibició, la festa de sant Nicolau va seguir celebrant-se a l’interior de les cases en el nucli familiar.

En Àmsterdam, on sant Nicolau és el patró i la seua festa estava més arrelada, van mantenir-se algunes tradicions als carrers. Això sí, aquestes tradicions van haver d’adaptar-se a la prohibició. Els homes, en lloc de disfressar-se de bisbe amb tabard roig, van adquirir el costum de vestir per sant Nicolau amb robes d’aquell color. En 1850, en plena Revolució Industrial i al començament de la carrera imperialista, va publicar-se un llibre il·lustrat de Jan Schenkman. En Sant Nicolau i el seu ajudant, van introduir-se parts de la tradició actual, com l’arribada en vaixell de vapor o que l’ajudant de sant Nicolau siga de raça negra.

Sant Nicolau-Sinterklaas-Santa Claus

Quan en 1664 la colònia holandesa de Nova Àmsterdam va passar a mans britàniques, va canviar el seu nom a l’actual de Nova York. Tot i això, més de cent anys després encara hi vivien famílies holandeses que mantenien la seua llengua i els seus costums. Després de la independència dels Estats Units, les relacions amb la seua antiga metròpoli van anar complicant-se i la guerra va esclatar l’any 1812. Llavors, diversos autors com Washington Irving van voler deslligar-se de l’herència anglesa i van promoure una resurrecció de les tradicions d’altres nacions europees colonitzadores.

Sinterklaas vs. Santa Claus
La figura de Santa Claus està íntimament relacionada amb la de Sinterklaas // Foto: The Hague International Center

Una d’aquelles va ser la tradició de Sinterklaas a Nova York, però acceptant l’adaptació de la data promoguda per Martí Luter, quedant la celebració la nit del 24 de desembre. A més a més, tots els atributs religiosos de la festa van ser eliminats. Inclòs va acceptar-se la corrupció del nom original holandès, Sinterklaas, que va resultar en el mot Santa Claus. De Nova York va exportar-se a la resta dels Estats Units. I, poques dècades després, a Anglaterra, amb pocs canvis a Alemanya i d’allí a la resta de l’Europa occidental. Actualment, als Països Baixos, Sinterklaas té l’estranya “competència” del seu alter ego, Santa Claus.

Sant Nicolau i la ciutat d’Alacant

La pregunta del milió: És veritat que per als holandesos Sinterklaas ve d’Alacant? Doncs bé, sí i no. Hi ha dues versions diferents de la tradició: una d’elles diu que sant Nicolau té la seua llar a Madrid i l’altra que la té a Alacant. Tots semblen estar d’acord en que sant Nicolau ve d’Espanya, tradició que podria haver-se originat pel fet que les relíquies del sant es troben a Bari. Aquesta ciutat era part del Regne de Nàpols, que des del segle XV va ser part de la Corona d’Aragó i va ser incorporat a la Corona Espanyola fins el 1713.

Ara bé, Madrid o Alacant? Si bé no és precís que hi haja una resposta correcta, és cert que la versió d’Alacant és més coherent per diversos motius. Per una banda, el costum de que Sinterklaas arriba per via marítima ens duu a pensar en el port d’Alacant, que va estar molt vinculat a les Províncies Unides durant l’Edat Moderna. A més a més, és tradició que sant Nicolau porte taronges, mandarines i ametles, fruits relacionats amb la terra alacantina i la mediterraneïtat. Per si fora poc, sant Nicolau de Bari és patró de la ciutat del Benacantil. Siga com siga, madrileny o alacantí, que Sinterklaas, els Reis d’Orient, el Pare Noél o Rafael Conde “el Titi” vinguen carregats de presents, de bons moments i de salut. Bon any nou!